Intrada

Da Wikipedia.
Bin ëvnù ant la Wikipedia
L'enciclopedìa lìbera e a gràtis andova tùit a peulo dé na man.
Dai 27 ëd Mars dël 2006, con 68 841 vos an piemontèis comun e 59 an variant locaj

Figura dij Portaj Wikimedia

Portaj dij proget
Portal ëd le variant locaj dël piemontèis

Wikipedia an lenga piemontèisa

La wikipedia a l'é la pì gran enciclopedìa dël mond an sla Ragnà, e costa-sì a l'é soa edission an piemontèis.

Chi ch'a veul consulté dël material a peul

  • sërchelo con la fonsion sërca ambelessì a la man ësnista,
  • dovré la lista dij contnù për categorìe ambelessì-sota.

Coma tute j'edission dla wiki, 'dcò costa a l'é fàita dal travaj d'académich, student e gent normal, tùit volontari ch'a travajo ansema për feje servissi a la comun-a dij parlant ëd na lenga.

Un travaj dont na part a peul esse soa!.

Minca person-a a l'ha un chèich sò setor ëd competensa, na materia andova ch'a peul giuteje a la gent a amprende, an butand a disposission ëd tuti soa conossensa. Conossensa ch'a peul ëvnì da na specialisassion dë studi, n'esperiensa ëd travaj ò pura bele mach da 'n passatemp.

Tuti a peulo e a devo nen mach pijé, ma ëdcò travajé për j'àutri. Donca pijomla da dësgagià. A l'é franch normal che un a sia miraco nen vàire sigur ëd soa grafìa e gramàtica, ma sòn a l'é pro nen un gran sagrin. Ël material a ven controlà, la grafìa quand a venta rangela i la rangioma, ma j'informassion antant a resto e a-j servo a tùit, dzortut ai cit.

Chi ch'a l'é neuv ambelessì a peul registresse coma utent e fesse soa pàgina utent, për pijé l'andi a scrive e modifiché ëd test. Lë stranòm che un as sern a peul esse an piemontèis, a-i é pa damanca 'd dovré ij caràter dl'anglèis. Ën vardand la Piòla dël Paotass as peulo trovesse ëd neuve ansima al proget, ëd pàgine d'agiut e dë spiegon técnich dzora a coma ch'a sia pì belfé travajé.

Ëd nojàutri a diso...
I l'oma gnanca fàit an temp a nasse che is trovoma già recensì ansima a vàire mojen dë stampa, tant an papé che an sla Ragnà. Motobin mersì a tùit për la reclam :)

  1. 10 d'otober dël 2016 - Il sole 24 ore, I soldi, le lingue e i dialetti di Wikipedia. La crisi è finita? ëd Riccardo Saporiti (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  2. 2012 - Birth, Death and Resurrection of Connectives in today's online Piedmontese d'Emanuele Miola, dzor Journal of Historical Linguistics (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  3. 2012 - Between endangerment and Ausbau, ëd Mauro Tosco (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  4. 21 ëd fërvé dël 2011 - Umberto Eco al Quirinal: L’italiano di domani (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  5. 17 dë stèmber dël 2010 - L'Espresso, El me' Aristòtil a firma Umberto Eco (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  6. 22 d'avril dël 2008 - Eco 'd Turin, Wikipedia in piemontese? Perché no...? Eccola qui! a firma Emanuel Silci (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  7. 28 ëd giugn dël 2007 - La Stampa, Gli emigranti salvano i dialetti a firma Flavia Amabile (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  8. 28 ëd giugn dël 2007 - La Stampa, L’emigrante salverà il dialetto perduto a firma Nico Orengo (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  9. 16 ëd mars dël 2007 - La Repubblica, Chi era Lisander Manzon? a firma Andrea Bettini (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  10. 9 ëd fërvé dël 2007 - Vënner ëd La Stampa, La Wikipedia an piemontèis a firma Albina Malerba (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  11. Prima sman-a ëd luj dël 2006 - Gazzetta d'Alba, Wikipedia, enciclopedia in piemontese a firma V.P. (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  12. 7 ëd giugn dël 2006 - TGCOM, Wikipedia parla in dialetto (ai 7 ëd magg dël 2020 a arzulta pa pi disponìbil)
  13. 7 ëd giugn dël 2006 - Apogeo, Wikipedia parla (anche) in dialetto d'Antonio Sofi (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)
  14. 6 ëd giugn dël 2006 - La Stampa, Wikipedia, la più grande dla Ragnà ëd Giuseppe Culicchia (consultà ai 7 ëd magg dël 2020)

Na biografìa: Galileo Galilei

Galileo Galilei

Galileo Galilei, soèns ciamà mach con sò nòm Galileo, a l'era un matemàtich, fìsich e astrònom, dont ël travaj a l'é stàit amportant ëdcò për la stòria dla filosofìa.

La famija

Galilei a l'era nassù a Pisa ël 15 ëd fërvé dël 1564 an na famija nòbil ma ampoverìa. A l'era fieul ëd Vincenzo, mùsich e teòrich musical fiorentin ch'a l'avìa ëdcò na preparassion matemàtica, e ëd Giula Ammannati. Për dle dificoltà finansiarie, monsù Vincenzo a l'avìa dovù duverté n'atività comersial, tramudand da Firense a Pisa; la famija a l'é peui tornà a Firense dël 1574.

La formassion

A Firense Galilei a l'ha arseivù soa prima educassion ëd tipo umanìstich literari e religios al monasté ëd Vallombrosa a Firense, anté ch'a l'ha studià grech, latin e lògica. Ij sò prim anteresse a son ëstàit për la pitura e la mùsica. An efet Galilei a dissegnava assè bin e a amprendrà a soné l'òrgo e la fluta.
Dël 1581 sò pare a l'ha falo anscrive a la facoltà ëd medzin-a dl'Università ëd Pisa. Ma Galilei a l'era pa anteressà a costi studi e a l'ha nen livraje. Nopà, a l'ha ancaminà a ocupesse ëd matemàtica, sota la tùa ëd n'amis dla famija, Ostilio Ricci, ch'a l'era stàit dissìpol ëd Tartaja. A l'ha ëdcò ancaminà a anteressesse a j'osservassion fìsiche, dëscoatand dël 1583 l'isocronìa djë sbalansament dël pèndol.

Tornà a Firense dël 1585, a l'ha passà quatr agn an famija, sensa fé 'n mësté precis, ma a l'ha sërcà d'amelioré e aprofondì soa coltura literaria e matemàtica.
Dël 1588 a l'ha tnù a l'Academia fiorentin-a doe lession an Sla forma, leu e grandëssa ëd l'infern ëd Dante. Antratant a ancaminava a scrive dij travaj ëd matemàtica anfluensà da le leture d'Archimede...Lese tut l'artìcol


 
Categorìe

Siense

Siense aplicà - Siense naturaj - Siense pure - Siensià - Università

Siense dl'òmo

Antropologìa - Archeologìa - Drit - Economìa - Educassion - Filosofìa - Lenghìstica - Polìtica - Psicologìa - Religion - Siense dla comunicassion - Sociologìa - Stòria

Biografìe

Archeòlogh - Architet - Artista - Ator - Botànich - Ca nobiliar - Cantant - Compositor - Conomista - Criminaj - Filòlogh - Filòsof - Geòlogh - Giornalista - Imperador roman - Industriaj - Ingegné - Lenghista - Micòlogh - Militar - Mùsich - Òm polìtich - Pedagogista - Përsonage dl'épica - Përsonalità dlë spòrt - Përsonalità longobarde - Përsonalità turinèise - Premi Nobel - Regista - Sant catòlich - Siensià - Sindicalista - Sossiòlogh - Stòrich - Teòlogh - Vësco - Zoòlogh

Spòrt e dësmore

Gieugh e dësmore - Spòrt



Too bad you do not speak Piedmontese
It's a pity, you actually miss a very interesting language with a unique grammar set. Anyway, since you are probably not going to learn how to cope with our verbal pronouns in a few seconds, you are welcome to our Foreign Affairs discussion page where you can drop us a line on any subject.

  • Bot requests: please go here
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen




OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)

Reading piedmontese: please visit this page


Figura:Un-milion.png
Dl'otóber dël 2007 la gent a l'ha scrivù ant la wikipedia pì che un milion ëd paròle an piemontèis, lòn ch'a në fa ël pì gròss test popolar an piemontèis ëd la stòria. Mersì a tuti, e adess... euli 'd gomo, e dom-se da fé për ëvnì miliardari!


BANCHÈT dj'UTISS

Për dì la soa ansima a sta pàgina-sì ch'a-i daga 'n colp col rat an sël tilèt discussion. Për lasseje un messagi a j'aministrator ch'a varda ambelessì.


Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test.


Për ёscrive dësgagià, ch'a dòvra la Tastadura piemontèisa!

E ch'a manca pa 'd vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.


Figura:Handshake-01.jpg
   AMIS