File:Jardines cecilia.jpg

Els jardins de Vil•la Amèlia i Vil•la Cecília estan situats al carrer Eduardo Conde al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Antigament eren part d'una única finca i actualment estan dividits pel carrer Santa Amèlia i provoca dos espais verds diferenciats. D'una banda, els jardins de Vil•la Amèlia, deuen el seu nom a la dona d'Ignasi Girona, propietari de la finca Quinta Amèlia, Donya Amelia de Vilanova, retrat que podem apreciar al MNAC. Un retrat clàssic realitzat per Federico de Madrazo, antic director del Museu del Prado i un dels artistes més rellevants de la pintura espanyola de l'època. L'any 1969 l'Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca i Joaquim Casamor va remodelar els seus jardins, com a director aleshores de Parcs i Jardins de l'Ajuntament. A canvi de poder construir una part del seu solar l’Ajuntament va enderrocar la casa d'estiueig dels Girona, dividint els antics jardins i quedant d'aquesta manera una part dels mateixos integrada en els actuals jardins de Vil•la Cecília. Els jardins de Vil•la Amèlia són d'estil afrancesat de camins sinusoides que juntament amb les escultures existents li donen un aire romàntic. Al centre del jardí, trobem un petit estany en el qual sobresurt entre les roques l'escultura de Dríade, la deessa protectora dels Boscos, una de les obres més excel•lents de l'artista Ricard Sala. Un nu femení en equilibri i al mateix temps en moviment. També podem admirar en un lateral del jardí, l'escultura de L'Encantador de Serps un bronze del belga Jules Anthone. És de destacar l'existència d'arbres centenaris, molts dels quals formen part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.

D'altra banda i travessant el carrer Santa Amèlia, accedim als jardins de Vil•la Cecília. Finca que va ser adquirida el 1909 per Eduardo Conde, propietari dels magatzems El Segle. Va posar el nom de la seva dona Cecilia Gómez a la finca. L'edifici que en el seu dia va ser residència d'Eduardo Conde, és actualment la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià. En els seus jardins hi ha la remodelació efectuada pels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, una remodelació de bon disseny i molt actual, ja que l'any 1968 van obtenir un Premi FAD pels elements de mobiliari urbà. És de destacar l'escultura Ofèlia ofegada realitzada en bronze i que descansa sobre l'estany, una obra de Francisco López Hernández de l'any 1964.

Un conjunt harmoniós de jardins, una illa de calma on poder passejar, seure una estona, llegir un llibre entre els enormes arbres, les seves estàtues i l'estany amb nenúfars. I poder gaudir del que van ser uns jardins en el seu moment privats, que van ser recuperats per a la nostra ciutat.

Jaume de Oleza. Arquitecte.