tua

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtu.ə/, occidental /ˈtu.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Del llatí tua, femení de tuus.

Pronom

tua f. ‎(plural tues)

1. (antic, septentrional, alguerès) forma alternativa de teua

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Miscel·lània

• Síl·labes: tu·a (2)
• Anagrames: aut ^(revers), tau, uat

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʊ.a/, /ˈtʊ.aː/

Adjectiu

tua

1. nominatiu femení singular de tuus
2. nominatiu neutre plural de tuus
3. vocatiu femení singular de tuus
4. vocatiu neutre plural de tuus
5. acusatiu neutre plural de tuus

tuā

1. ablatiu femení singular de tuus