Este documento presenta un ejercicio sobre pronombres demostrativos en latín. Primero, analiza seis pronombres demostrativos comunes. Luego, analiza y traduce cuatro oraciones que contienen estos pronombres, describiendo batallas entre jinetes e infantería y los dioses que favorecían a ciertos pueblos. Finalmente, presenta vocabulario relevante sobre temas militares, geográficos y religiosos.
Roma utilizó el arte y la arquitectura monumental como herramientas de propaganda política para generar consenso entre la población y proyectar la grandeza e historia del imperio. Alejandro Magno fue pionero al plasmar sus hazañas militares en pinturas y esculturas, y los romanos desarrollaron estos métodos de manera sofisticada, narrando batallas y victorias en obras como la Columna de Trajano. La arquitectura de edificios públicos también servía para inspirar respeto y temor hacia el poder de Roma.
Este documento proporciona información sobre las preposiciones latinas, incluyendo sus significados y los casos que pueden llevar. Explica las preposiciones más comunes en latín como A, AB, AD, ANTE, CIRCUM, CUM, DE, EX, IN, PER, SINE y los casos que cada una puede llevar, ya sea acusativo o ablativo. También incluye ejemplos de frases con estas preposiciones y sus verbos correspondientes.
Historia de Grecia 1' BACH. Civilización micénicaIES ARANGUREN
La civilización micénica se desarrolló en Grecia entre los años 1600-1100 a.C. Sus principales centros fueron Micenas, Tirinto y Pilos. Los micénicos construyeron ciudadelas fortificadas con murallas ciclópeas y palacios como centros políticos, económicos y religiosos. Hacia el 1200 a.C., los micénicos, liderados por el rey Agamenón, participaron en la guerra de Troya. Poco después, su supremacía terminó debido a la invasión de los dor
Este documento describe la escultura Augusto de Prima Porta, un retrato del emperador romano Augusto. Fue realizada en mármol en el siglo I d.C. como copia de un original de bronce del siglo I a.C. Muestra a Augusto de pie con un atuendo militar, celebrando su victoria sobre los partos que marcó el inicio de la Pax Romana. El estilo se inspira en el Doríforo de Policleto, con proporciones ideales y contraposto. El relieve de la coraza narra la gloria de Augusto
Este documento presenta una guía didáctica sobre la tercera declinación griega. Explica las consonantes del griego y las oclusivas. Luego describe los pasos para identificar una palabra de tercera declinación, incluyendo posibles terminaciones del genitivo. También cubre sustantivos masculinos, femeninos y neutros, y observaciones fonéticas. Finalmente, explica cómo declinar palabras cuando el genitivo termina en -oj u -ouj.
El documento presenta información sobre el uso del artículo determinado en griego antiguo. Explica que el griego tiene artículos equivalentes al castellano para masculino, femenino y neutro tanto en singular como en plural. Además, muestra declinaciones de sustantivos como "argos", "biblion", "hemera" y otros para ilustrar los casos y números.
1) O documento lista e explica diferentes tipos de elementos gramaticais como sujeito, complemento direto, complemento indireto e outros. 2) Os itens 1-12 descrevem exemplos de frases e identificam o tipo de elemento gramatial de cada parte da frase. 3) Os itens 13-18 também fornecem exemplos de frases e identificam elementos gramaticais como sujeito composto e sujeito nulo.
Este documento fornece uma introdução sobre frases complexas, abordando os tipos de coordenação e subordinação. A coordenação é dividida em assindética e sindética, esta última com conjunções copulativas, adversativas, disjuntivas e conclusivas. A subordinação inclui substantivas como completivas e relativas, adjetivas como restritivas e explicativas, e adverbiais como causais, finais, temporais, concessivas, condicionais, comparativas e consecutivas.
Análisis sintáctico de un texto de César (PAU 2016-17)Javier Almodóvar
El documento describe tres acciones: 1) César ordena terminar la reparación de un puente junto al campamento; 2) deja una guarnición para proteger el puente y el campamento; 3) abandona el resto de sus pertenencias.
Na mitologia grega, o rio Letes no Hades causava amnésia quem bebesse de suas águas. Quando um estranho acontecimento ocorreu, a musa Clio borrifou as pessoas com a água do Letes para apagar suas memórias do evento.
ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICAMertxu Ovejas
Bajo el liderazgo de Pericles, Atenas construyó grandes monumentos en la Acrópolis para proyectar su poder e ideología, incluyendo los Propileos, el Partenón dedicado a Atenea, el Erecteión con sus Cariátides, y estatuas de Atenea y la Victoria. Estos edificios dóricos y jónicos, construidos entre los años 448-407 a.C., reflejaban la perfección arquitectónica y albergaban esculturas de Fidias. Además, Atenas cont
El documento describe las diferentes funciones sintácticas en español, incluyendo sujeto, atributo, complemento, vocativo, y más. También describe las diferentes clases de oraciones como coordinadas, subordinadas, yuxtapuestas. Finalmente, detalla los tipos específicos de oraciones coordinadas y subordinadas.
Este documento contiene 43 preguntas de opción múltiple sobre temas como características físicas y no físicas, aspectos geográficos y políticos de países, estructura y poderes del gobierno, sectores económicos, educación, acentuación y niveles del lenguaje. Las preguntas abarcan diferentes áreas del conocimiento a un nivel básico.
8. Misterios y oráculos: Eleusis y DelfosAmparo Gasent
Este documento describe dos importantes aspectos de la religión griega no oficial: los misterios de Eleusis y el oráculo de Delfos. Los misterios de Eleusis prometían a los iniciados una inmortalidad feliz a través de rituales de purificación y festines. El oráculo de Delfos era un importante lugar de peregrinación donde los griegos realizaban preguntas a Apolo a través de la pitia, que entraba en éxtasis para dar respuestas ambiguas.
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]Amparo Gasent
Los principales monumentos y espacios de la Atenas clásica incluyen el Pireo, los Muros Largos, la Pnyx, el Areópago, el Ágora, el Templo de Hefesto, la Acrópolis con el Partenón, los Propileos, el Erecteión y el Templo de Atenea Niké, así como el teatro de Dioniso y el Templo de Poseidón en el cabo Sunión.
El documento lista los principales dioses del panteón olímpico griego, identificándolos por sus nombres griegos y romanos y proporcionando breves descripciones de cada uno que resaltan sus características y roles divinos más destacados.
Este documento presenta el programa de una asignatura universitaria titulada "Todos los caminos conducen a Roma". El programa incluye 13 temas relacionados con la cultura romana antigua y su influencia en la actualidad, como gladiadores, termas, gastronomía, medicina, mitología, literatura, música, religión, cómics, calendario, cine y relaciones entre guerra, paz e imperialismo. Al final, se anima a los estudiantes a buscar referencias clásicas en su propia ciudad y se les da las gracias
El documento resume los diferentes grupos sociales en la antigua Grecia: ciudadanos (varones libres con derechos políticos), metecos (residentes extranjeros sin derechos políticos pero con obligaciones económicas), y esclavos (propiedad privada sin derechos que realizaban diferentes trabajos).
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Amparo Gasent
El documento argumenta que los festivales juveniles de teatro grecolatino son una actividad valiosa para las clases de humanidades que merece ser mantenida a pesar de las dificultades económicas. El autor alienta a los profesores a preparar bien las obras con los estudiantes y a encontrar formas creativas de financiar los viajes para que los estudiantes puedan continuar disfrutando de esta experiencia educativa única que mantiene vivas las humanidades.
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOAmparo Gasent
El documento anuncia el VI Congreso Internacional de Latín Medieval Hispánico que se llevará a cabo del 20 al 23 de noviembre de 2013 en La Nucía, Alicante, España. El congreso tendrá comunicaciones sobre varios temas relacionados con el latín medieval como su historia, literatura, uso técnico y diplomático. Se alienta la participación de investigadores de diferentes disciplinas sobre la Edad Media en la Península Ibérica. La segunda circular en octubre de 2012 proporcionará más detalles sobre inscrip
Dayana es una niña de 10 años que vive en un pequeño pueblo. Su familia es pobre y su única posesión de valor es una manta tejida a mano por su abuela. Un día, Dayana pierde la manta y se siente muy triste porque era lo único que le quedaba de su abuela.
Lisístrata es una obra de teatro escrita por Aristófanes en el siglo V a.C. que trata sobre las mujeres de Atenas y Esparta que organizan una huelga de sexo para forzar a sus maridos a negociar el fin de la guerra del Peloponeso.
Este documento presenta el programa del VII Congreso de la Sociedad de Estudios Latinos que se celebrará en Toledo del 13 al 16 de junio de 2012. El congreso incluirá ponencias, comunicaciones y sesiones sobre temas relacionados con el latín y su evolución a las lenguas romances. Los participantes analizarán textos latinos antiguos, abordarán cuestiones de crítica textual y traducción, y examinarán la influencia del latín en el léxico y las expresiones de las lenguas modernas como el español. El congres
La excursión MARQ-LVCENTVM fue organizada por la SEEC Valencia-Castellón en junio de 2012. La excursión visitó yacimientos arqueológicos romanos en la provincia de Valencia y Castellón como Marq y Lucentum.
La Comisión Gestora de las PAU decidió aplazar la decisión sobre ponderar 0,2 a asignaturas como Griego II y Latín II en grados como Periodismo y Derecho hasta mayo de 2013. Aunque no obtuvieron el resultado deseado inmediatamente, los esfuerzos de la SEEC han conseguido que se reabra el debate sobre las ponderaciones y se cree un proceso más claro para proponer cambios el próximo año. La SEEC continuará luchando para que las asignaturas clásicas ocupen el lugar que merecen en el
Este documento presenta varias preguntas sobre aspectos de la cultura y la historia romanas. Algunas de las preguntas tratan sobre Augusto, por qué se les llamaba César a los emperadores, por qué la gente moría en el circo devorada por fieras, y por qué el español usa yo, me, mí y conmigo para referirse a uno mismo. Otras preguntas tratan sobre por qué escoger latín en 4o de la ESO y los beneficios de aprender latín.
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?Amparo Gasent
Este documento presenta varias razones por las cuales escoger cultura clásica en 3o de ESO. Brevemente, explica que en esta asignatura los estudiantes aprenderán sobre la mitología griega y romana, sus dioses y literatura importante. También conocerán cómo vivían los griegos y romanos y entenderán mejor cómo se desarrolló nuestra sociedad actual. Además, promete excursiones educativas a sitios arqueológicos romanos.
Este documento contiene 52 preguntas sobre la cultura y civilización griegas antiguas divididas en varias secciones: Grecia arcaica, Grecia clásica (con un enfoque en Atenas, su historia, política, sociedad y religión), y preguntas sobre mitología griega. Las preguntas abarcan temas como los descubrimientos arqueológicos en Creta, el reinado de Minos, la época micénica y doria, la sociedad ateniense y sus instituciones políticas y sociales, y los principales dio
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UVAmparo Gasent
La Unidad Docente de Derecho Romano manifiesta su apoyo a la solicitud presentada al Decanato de la Facultad de Derecho para instar al Rectorado de la Universidad a aplicar un coeficiente de ponderación de 0,2 puntos a las asignaturas de Latín II y Griego II para el acceso a estudios de Derecho. El coeficiente beneficiaría la formación humanística y clásica de futuros abogados y no es incompatible con otros coeficientes existentes.
2. Quina història conta Vaixells Negres Davant Troia?
a
a La Ilíada
b
b L’Odissea
cc La Eneida
d
d És una història inventada
3. Quina història conta Vaixells Negres Davant Troia?
a
a La Ilíada
b
b L’Odissea
cc La Eneida
d
d És una història inventada
4. Qui va ser l’autor de La Ilíada i L’Odissea?
a
a Virgili
b
b Shakespeare
cc Homer
d
d Plató
5. Qui va ser l’autor de La Ilíada i L’Odissea?
a
a Virgili
b
b Shakespeare
cc Homer
d
d Plató
6. Quin és el conflicte que provocà la guerra de Troia?
a
a Els problemes de parella entre Príam i Hècuba
b
b La poma de la discòrdia
cc La sort de Troia
d
d La tragèdia de Paris
7. Quin és el conflicte que provocà la guerra de Troia?
a
a Els problemes de parella entre Príam i Hècuba
b
b La poma de la discòrdia
cc La sort de Troia
d
d La tragèdia de Paris
8. Paris dóna la poma d’or a…
a
a Afrodita
b
b Atena
cc Hera
d
d Helena
9. Paris dóna la poma d’or a…
a
a Afrodita
b
b Atena
cc Hera
d
d Helena
10. Paris descobreix que realment és fill de…
a
a Agamèmnon, per això li diuen “Atrida”
b
b Zeus
cc Ulisses i Penèlope, reis d’Ítaca
d
d Príam i Hècuba, reis de Troia
11. Paris descobreix que realment és fill de…
a
a Agamèmnon, per això li diuen “Atrida”
b
b Zeus
cc Ulisses i Penèlope, reis d’Ítaca
d
d Príam i Hècuba, reis de Troia
12. Paris aconsegueix la dona més bonica del món:
a
a Afrodita
b
b Helena
cc Penèlope
d
d Andròmaca
13. Paris aconsegueix la dona més bonica del món:
a
a Afrodita
b
b Helena
cc Penèlope
d
d Andròmaca
14. A partir de l’incident de la poma, quines deesses
ajuden els grecs?
a
a Atena i Hera
b
b Afrodita i Hera
cc Atena i Afrodita
d
d Tetis i Afrodita
15. A partir de l’incident de la poma, quines deesses
ajuden els grecs?
a
a Atena i Hera
b
b Afrodita i Hera
cc Atena i Afrodita
d
d Tetis i Afrodita
16. Menelau, quan va perdre Helena, demana ajuda al seu
germà, que és:
a
a Agamèmnon
b
b Hèctor
cc Paris
d
d Àjax
17. Menelau, quan va perdre Helena, demana ajuda al seu
germà, que és:
a
a Agamèmnon
b
b Hèctor
cc Paris
d
d Àjax
18. D’on és rei Menelau?
a
a De Micenes
b
b D’Esparta
cc D’Ítaca
d
d De Pilos
19. D’on és rei Menelau?
a
a De Micenes
b
b D’Esparta
cc D’Ítaca
d
d De Pilos
20. Qui dels següents no és un heroi grec?
a
a Agamèmnon
b
b Diomedes
cc Aquil·les
d
d Príam
21. Qui dels següents no és un heroi grec?
a
a Agamèmnon
b
b Diomedes
cc Aquil·les
d
d Príam
22. D’on és rei Ajax?
a
a De Micenes
b
b De Salamina
cc D’Ítaca
d
d De Creta
23. D’on és rei Ajax?
a
a De Micenes
b
b De Salamina
cc D’Ítaca
d
d De Creta
24. La Ilíada comença amb “la còl·lera de Aquil·les”. Per
què s’enfada l’heroi?
a
a Perquè la resta dels grecs no volen lluitar
Perquè Agamèmnon li furta la seua esclava,
b
b
botí de guerra
Perquè Ulisses no li deixa prendre una esclava com a
cc botí de guerra
d
d Perquè Patrocle li furta la seua armadura
25. La Ilíada comença amb “la còl·lera de Aquil·les”. Per
què s’enfada l’heroi?
a
a Perquè la resta dels grecs no volen lluitar
Perquè Agamèmnon li furta la seua esclava,
b
b
botí de guerra
Perquè Ulisses no li deixa prendre una esclava com a
cc botí de guerra
d
d Perquè Patrocle li furta la seua armadura
26. Després de nou anys d’asedi, hi ha un primer combat
singular entre:
a
a Agamèmnon i Menelau
b
b Menelau i Paris
cc Menelau i Hèctor
d
d Hèctor i Aquil·les
27. Després de nou anys d’asedi, hi ha un primer combat
singular entre:
a
a Agamèmnon i Menelau
b
b Menelau i Paris
cc Menelau i Hèctor
d
d Hèctor i Aquil·les
28. Qui guanya el combat singular?
a
a Paris
b
b Menelau
cc Ningú, perquè Afrodita se’n porta a Paris
d
d Ningú, moren tots dos
29. Qui guanya el combat singular?
a
a Paris
b
b Menelau
cc Ningú, perquè Afrodita se’n porta a Paris
d
d Ningú, moren tots dos
30. Com Aquil·les no vol lluitar, Agamèmnon:
a
a Li ofereix tots els seus vaixells
Intenta convèncer Aquil·les mostrant-li els morts en la
b
b batalla
cc Li ofereix a Briseida i molts regals
d
d Li diu que si no lluita, matarà Patrocle
31. Com Aquil·les no vol lluitar, Agamèmnon:
a
a Li ofereix tots els seus vaixells
Intenta convèncer Aquil·les mostrant-li els morts en la
b
b batalla
cc Li ofereix a Briseida i molts regals
d
d Li diu que si no lluita, matarà Patrocle
32. D’on és rei Agamèmnon?
a
a De Micenes
b
b D’Esparta
cc D’Ítaca
d
d De Creta
33. D’on és rei Agamèmnon?
a
a De Micenes
b
b D’Esparta
cc D’Ítaca
d
d De Creta
34. De qui és fill Aquil·les?
a
a De la nimfa Tetis i el mortal Peleu
b
b De la nimfa Tetis i el déu Zeus
cc D’Afrodita i un mortal
d
d De Tindari i Leda
35. De qui és fill Aquil·les?
a
a De la nimfa Tetis i el mortal Peleu
b
b De la nimfa Tetis i el déu Zeus
cc D’Afrodita i un mortal
d
d De Tindari i Leda
36. Com intenta sa mare protegir Aquil·les?
a
a L’alimenta amb nèctar dels déus
b
b L’amaga en casa per tal que no lluite
cc El submergeix al llac Estix per fer-lo invulnerable
Li furta l’armadura per què no puga eixir a
d
d
lluitar
37. Com intenta sa mare protegir Aquil·les?
a
a L’alimenta amb nèctar dels déus
b
b L’amaga en casa per tal que no lluite
cc El submergeix al llac Estix per fer-lo invulnerable
Li furta l’armadura per què no puga eixir a
d
d
lluitar
38. Quin és el punt vulnerable d’Aquil·les?
a
a El coll
b
b El cor
cc El maluc
d
d El taló
39. Quin és el punt vulnerable d’Aquil·les?
a
a El coll
b
b El cor
cc El maluc
d
d El taló
40. Com es diuen dos dels fills dels reis de Troia, Príam i
Hècuba?
a
a Hèctor i Aquil·les
b
b Hèctor i Paris
cc Paris i Diomedes
d
d Hèctor i Patrocle
41. Com es diuen dos dels fills dels reis de Troia, Príam i
Hècuba?
a
a Hèctor i Aquil·les
b
b Hèctor i Paris
cc Paris i Diomedes
d
d Hèctor i Patrocle
42. Qui és la dona d’Hèctor, que està plena de por perquè
ell se’n va a lluitar?
a
a Helena
b
b Hècuba
cc Andròmaca
d
d Tetis
43. Qui és la dona d’Hèctor, que està plena de por perquè
ell se’n va a lluitar?
a
a Helena
b
b Hècuba
cc Andròmaca
d
d Tetis
44. Qui va per la nit al campament troià i furta uns
cavalls?
a
a Paris i Hèctor
b
b Aquil·les i Patrocle
cc Ulisses i Diomedes
d
d Agamèmnon i Menelau
45. Qui va per la nit al campament troià i furta uns
cavalls?
a
a Paris i Hèctor
b
b Aquil·les i Patrocle
cc Ulisses i Diomedes
d
d Agamèmnon i Menelau
46. D’on és rei Ulisses?
a
a De Micenes
b
b De Salamina
cc D’Ítaca
d
d De Creta
47. D’on és rei Ulisses?
a
a De Micenes
b
b De Salamina
cc D’Ítaca
d
d De Creta
48. Aquil·les no vol lluitar i els grecs estan desmoralitzats:
com es soluciona?
a
a Agamèmnon ofereix regals a tots
b
b Patrocle convenç Aquil·les per lluitar
Patrocle es posa l’armadura d’Aquil·les i lluita
cc
en el seu lloc
d
d Ulisses eix a lluitar al front dels mirmidons
49. Aquil·les no vol lluitar i els grecs estan desmoralitzats:
com es soluciona?
a
a Agamèmnon ofereix regals a tots
b
b Patrocle convenç Aquil·les per lluitar
Patrocle es posa l’armadura d’Aquil·les i lluita
cc
en el seu lloc
d
d Ulisses eix a lluitar al front dels mirmidons
50. Què li passa a Patrocle?
a
a S’espanta al veure els troians i torna al campament
b
b Hèctor el mata i es queda l’armadura d’Aquil·les
cc Paris el mata i es queda l’armadura d’Aquil·les
d
d Tetis, sa mare, el salva
51. Què li passa a Patrocle?
a
a S’espanta al veure els troians i torna al campament
b
b Hèctor el mata i es queda l’armadura d’Aquil·les
cc Paris el mata i es queda l’armadura d’Aquil·les
d
d Tetis, sa mare, el salva
52. Com reacciona Aquil·les davant la mort de Patrocle?
a
a S’enfada amb Agamèmnon
b
b Decideix tornar a lluitar
Va a buscar Hèctor per demanar-li la seua
cc
armadura
d
d Mata Menelau
53. Com reacciona Aquil·les davant la mort de Patrocle?
a
a S’enfada amb Agamèmnon
b
b Decideix tornar a lluitar
Va a buscar Hèctor per demanar-li la seua
cc
armadura
d
d Mata Menelau
54. Com ajuda Tetis al seu fill?
a
a Demana Zeus que el protegisca
b
b Se’l porta a casa
cc Demana Hefest que li forge una armadura
Li dóna un escut que ella mateixa furta als
d
d
troians
55. Com ajuda Tetis al seu fill?
a
a Demana Zeus que el protegisca
b
b Se’l porta a casa
cc Demana Hefest que li forge una armadura
Li dóna un escut que ella mateixa furta als
d
d
troians
56. Què passa en el combat entre Hèctor i Aquil·les?
a
a Aquil·les mata Hèctor tallant-li el cap
b
b Hèctor mata Aquil·les amb una fletxa al taló
cc Aquil·les mata Hèctor clavant-li l’espasa al coll
d
d Hèctor mata Aquil·les clavant-li l’espasa al coll
57. Què passa en el combat entre Hèctor i Aquil·les?
a
a Aquil·les mata Hèctor tallant-li el cap
b
b Hèctor mata Aquil·les amb una fletxa al taló
cc Aquil·les mata Hèctor clavant-li l’espasa al coll
d
d Hèctor mata Aquil·les clavant-li l’espasa al coll
58. Què passa amb el cadàver d’Hèctor?
a
a Aquil·les el destrossa
Es queda abandonat al camp de batalla i ningú
b
b
el soterra
Príam va a demanar-li a Aquil·les que li’l torne
cc
per fer-li les exèquies fúnebres
d
d Aquil·les el crema
59. Què passa amb el cadàver d’Hèctor?
a
a Aquil·les el destrossa
Es queda abandonat al camp de batalla i ningú
b
b
el soterra
Príam va a demanar-li a Aquil·les que li’l torne
cc
per fer-li les exèquies fúnebres
d
d Aquil·les el crema
60. Què fan grecs i troians als funerals?
a
a Juguen a futbol
b
b Una festa amb balls
cc Jocs esportius
d
d Soterren al difunt
61. Què fan grecs i troians als funerals?
a
a Juguen a futbol
b
b Una festa amb balls
cc Jocs esportius
d
d Soterren al difunt
62. Què és “la Sort de Troia”?
a
a La seua fortuna, que pot ser bona o dolenta
b
b Una estatueta que els protegeix
cc Un joc dels troians
d
d El temple d’Atena
63. Què és “la Sort de Troia”?
a
a La seua fortuna, que pot ser bona o dolenta
b
b Una estatueta que els protegeix
cc Un joc dels troians
d
d El temple d’Atena
64. Qui furta la “Sort”?
a
a Agamèmnon, disfressat d’Aquil·les
b
b Ulisses, dins d’un cavall de fusta
cc Ulisses, disfressat de captaire
d
d Ningú
65. Qui furta la “Sort”?
a
a Agamèmnon, disfressat d’Aquil·les
b
b Ulisses, dins d’un cavall de fusta
cc Ulisses, disfressat de captaire
d
d Ningú
66. Qui és la reina de les amazones?
a
a Pentesilea
b
b Hipòlita
cc Cassandra
d
d Hècuba
67. Qui és la reina de les amazones?
a
a Pentesilea
b
b Hipòlita
cc Cassandra
d
d Hècuba
68. A favor de qui lluiten les amazones?
a
a Dels grecs
b
b Dels troians
cc De ningú, defensen els seus propis interessos
d
d Primer dels grecs, després dels troians
69. A favor de qui lluiten les amazones?
a
a Dels grecs
b
b Dels troians
cc De ningú, defensen els seus propis interessos
d
d Primer dels grecs, després dels troians
72. Com mor Aquil·les?
a
a Per una fletxa en el taló llançada per Paris
b
b Per un atac de Posidó al riu
cc Per una fletxa en el coll llançada per Apol·lo
d
d Es suïcida amb la seua pròpia espasa
73. Com mor Aquil·les?
a
a Per una fletxa en el taló llançada per Paris
b
b Per un atac de Posidó al riu
cc Per una fletxa en el coll llançada per Apol·lo
d
d Es suïcida amb la seua pròpia espasa
74. Com mor Àjax?
a
a Per una fletxa en el taló llançada per Paris
b
b Per un atac de Diòmedes des d’un carro
cc El mata Aquil·les amb la seua llança
d
d Se suïcida amb la seua pròpia espasa
75. Com mor Àjax?
a
a Per una fletxa en el taló llançada per Paris
b
b Per un atac de Diòmedes des d’un carro
cc El mata Aquil·les amb la seua llança
d
d Se suïcida amb la seua pròpia espasa
76. Com mor Paris?
a
a Per una fletxa enverinada
b
b Per un atac de Posidó
cc El mata Ulisses amb la llança
d
d Per la pest
77. Com mor Paris?
a
a Per una fletxa enverinada
b
b Per un atac de Posidó
cc El mata Ulisses amb la llança
d
d Per la pest
78. Qui guanya la guerra?
a
a Els grecs
b
b Els troians
cc Els déus
d
d Ningú, al final pacten la pau
79. Qui guanya la guerra?
a
a Els grecs
b
b Els troians
cc Els déus
d
d Ningú, al final pacten la pau
80. De qui sigué la idea del cavall de fusta?
a
a De l’esperit d’Hèctor
b
b D’Agamèmnon
cc De l’esperit d’Aquil·les
d
d D’Ulisses
81. De qui sigué la idea del cavall de fusta?
a
a De l’esperit d’Hèctor
b
b D’Agamèmnon
cc De l’esperit d’Aquil·les
d
d D’Ulisses