Coma tute j'edission dla wiki, ëdcò costa a l'é fàita dal travaj
Coma tute j'edission dla wiki, ëdcò costa a l'é fàita dal travaj
d'académich, student e d'aùtra gent, tuti '''volontari ch<nowiki>'</nowiki>a travajo ansema për feje servissi a la comunità''' dij parlant ëd na lenga.
d'académich, student e d'àutra gent, tuti '''volontari ch<nowiki>'</nowiki>a travajo ansema për feje servissi a la comunità''' dij parlant ëd na lenga.
'''Un travaj dont na part a peul esse soa!'''
'''Un travaj dont na part a peul esse soa!'''
Minca përson-a a l'ha sò setor ëd competensa, na materia andoa ch'a peul giuteje a la gent a amprende, butand a disposission ëd tuti soa conossensa.
Minca përson-a a l'ha sò setor ëd competensa, na materia andoa ch'a peul giuteje a la gent a amprende, butand a disposission ëd tuti soa conossensa.
Conossensa ch'aa peul ëvnì da na specialisassion dë studi,
Conossensa ch'a peul ëvnì da na specialisassion dë studi,
da n'esperiensa ëd travaj opura bele mach da 'n passatemp.
da n'esperiensa ëd travaj opura bele mach da 'n passatemp.
Revision 12:42, 7 Dze 2018
Bin ëvnù ant la Wikipedia, l'enciclopedìa lìbera e a gràtis che tuti a peulo giuté a fé.
Màrtes 28 maj 2024. Ant ës moment a-i son 68 845artìcoj an lenga piemontèisa, dai 27 ëd mars dël 2006.
La Wikipedia a l'é la pì granda enciclopedìa dël mond an sla Ragnà, e costa-sì a l'é soa edission an piemontèis.
Chi ch'a veul consulté dël material a peul sërchelo con la fonsion d'arserca ch'a resta an àut a drita opurament dovré la lista dij contnù për categorìe ambelessì-dzora.
Coma tute j'edission dla wiki, ëdcò costa a l'é fàita dal travaj
d'académich, student e d'àutra gent, tuti volontari ch'a travajo ansema për feje servissi a la comunità dij parlant ëd na lenga.
Un travaj dont na part a peul esse soa!
Minca përson-a a l'ha sò setor ëd competensa, na materia andoa ch'a peul giuteje a la gent a amprende, butand a disposission ëd tuti soa conossensa.
Conossensa ch'a peul ëvnì da na specialisassion dë studi,
da n'esperiensa ëd travaj opura bele mach da 'n passatemp.
Tuti a peulo e a devo nen mach pijé, ma dcò travajé për j'àutri. Donca pijomla da dësgagià. A l'é franch normal che un a sia miraco nen vàire sigur ëd soa grafìa e gramàtica, ma sòn a l'é pro nen un grand sagrin. Ël material a l'é controlà, la grafìa cand a venta rangela i la rangioma, ma j'informassion antant a resto e a-j servo a tuti, dzortut ai cit.
Chi ch'a l'é neuv ambelessì a peul registresse coma utent e fesse soa pàgina utent, për pijé l'andi a scrive e modifiché ëd test. Lë stranòm che un as sern a peul esse an piemontèis, a-i é pa damanca 'd
dovré ij caràter dl'anglèis. Vardand la Piòla dël Pautass as peulo trovesse ëd neuve ansima al proget, ëd pàgine d'agiut e dë spiegon técnich dzora a coma ch'a sia pì belfé travajé.
A-i é 'dcò un Wiktionary an lenga piemontèisa ch'a fa ij sò prim pass e a conten già pi 'd 1000 vocàboj an lenga piemontèisa!
Galileo Galilei, soèns ciamà mach con sò nòm Galileo, a l'era un matemàtich, fìsich e astrònom, dont ël travaj a l'é stàit amportant ëdcò për la stòria dla filosofìa.
La famija
Galilei a l'era nassù a Pisa ël 15 ëd fërvé dël 1564 an na famija nòbil ma ampoverìa.
A l'era fieul ëd Vincenzo, mùsich e teòrich musical fiorentin ch'a l'avìa ëdcò na preparassion matemàtica, e ëd Giula Ammannati.
Për dle dificoltà finansiarie, monsù Vincenzo a l'avìa dovù duverté n'atività comersial, tramudand da Firense a Pisa; la famija a l'é peui tornà a Firense dël 1574.
La formassion
A Firense Galilei a l'ha arseivù soa prima educassion ëd tipo umanìstich literari e religios al monasté ëd Vallombrosa a Firense, anté ch'a l'ha studià grech, latin e lògica.
Ij sò prim anteresse a son ëstàit për la pitura e la mùsica.
An efet Galilei a dissegnava assè bin e a amprendrà a soné l'òrgo e la fluta.
Dël 1581 sò pare a l'ha falo anscrive a la facoltà ëd medzin-a dl'Università ëd Pisa.
Ma Galilei a l'era pa anteressà a costi studi e a l'ha nen livraje.
Nopà, a l'ha ancaminà a ocupesse ëd matemàtica, sota la tùa ëd n'amis dla famija, Ostilio Ricci, ch'a l'era stàit dissìpol ëd Tartaja.
A l'ha ëdcò ancaminà a anteressesse a j'osservassion fìsiche, dëscoatand dël 1583 l'isocronìa djë sbalansament dël pèndol.
Tornà a Firense dël 1585, a l'ha passà quatr agn an famija, sensa fé 'n mësté precis, ma a l'ha sërcà d'amelioré e aprofondì soa coltura literaria e matemàtica.
Dël 1588 a l'ha tnù a l'Academia fiorentin-a doe lession an Sla forma, leu e grandëssa ëd l'infern ëd Dante.
Antratant a ancaminava a scrive dij travaj ëd matemàtica anfluensà da le leture d'Archimede...Ch'a lesa tut l'artìcol...
Too bad you do not speak Piedmontese
It's a pity, you actually miss a very interesting language with a unique grammar set. Anyway, since you are probably
not going to learn how to cope with our verbal pronouns in a few seconds, you are welcome to our
Foreign Affairs discussion page where you can drop us a line on any
subject.
So what? :) If you can already speak Piedmontese, it is easy to learn how to read it. Check out our Help Page for Reading and in a moment you'll have your bogianen badge, too. :)
LA BIBIA AN PIEMONTÈIS
A l'é stàita completà la tradussion an piemontèis dël Testament Neuv, soagnà da Pàul E. Castlin-a, disponìbil an sla Wikisource për consultassion o për smon-e consèj e coression. An sl'istessa sorgiss a l'é 'dcò possìbil pijé part al travaj coletiv ëd tradussion dël Testament Vèj, ant në spìrit ecuménich ëd colaborassion.
D'AMIS AN TUTA EURÒPA
La carta a smon le tante Wikipedie an lenghe regionaj dl'Europa Ossidental ch'a son nòstre amise. Ch'a bata 'n colp ëd rat dzora na region e a rivrà dlongh ant l'Intrada ëd n'edission ed s'enciclopedìa an na lenga regional. Dësnò a peul ëdcò selessionela da lë mnù a ridò.
ËD NOJÀUTRI A DISO...
Dal 2006, cand a l'é stàita duvertà la Wikipedia an lenga piemontèisa, vàire mojen dë stampa, tant an papé che an sla Ragnà a l'han parlà ëd noi. Motobin mersì a tùit për la reclam :)