Supernòva : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| (26 revisions intermediàrias per 5 utilizaires pas afichadas) | |||
Linha 1 :
[[Fichièr:Keplers supernova.jpg|thumb|250px|Remasilhas de la supernòva de Kepler, coneguda tanben coma SN 1604]]
[[File:Estèla - Evolucion deis estèlas supergigantas.png|thumb|Evolucion deis estèlas supergigantas vèrs la supernòva.]]
Una '''supernòva'''<ref>{{Dicodòc|Supernova}}</ref> (prononciat {{AFI|[sypəɾˈnɔβo̞] -[ˈnɔβa]}}) es una explosion [[estela|estelara]] que desliura un quantitat d'energia superiora a la d'una [[nòva]]. Correspond a la darrièra etapa de l'evolucion d'unas [[estela]]s ([[estelas binàrias]], e [[estelas massisas]]). Durant aquesta etapa, la [[luminositat aparenta|luminositat]] de l'estela pòt aumentar dins un factor de 10<sup>8</sup>.
Les supernòvas dònan luòc a d'emissions de radiacions electromagneticas intensas que pòdon durar maites meses. Se caracterizan per una rapida aumentacion d'intensitat fins a aténher un pic, e aprés descreisson en luminositat d'un biais mai o mens suau fins a desaparéisser completament.
L'explosion de [[radiacion]]s extemament luminosa, embandís fòrça material estellar a una velocitat de mai de 30000km/s (10% de la [[velocitat de la lutz]]), en provocar una [[onda de tust]]<ref>
{{Cite journal
|last1=Schawinski |first1=Kevin
|last2=Justham |first2=Stephen
|last3=Wolf |first3=Christian
|last4=Podsiadlowski |first4=Philipp
|last5=Sullivan |first5=Mark
|last6=Steenbrugge |first6=Katrien<!-- sic --> C.
|last7=Bell |first7=Tony
|last8=Röser |first8=Hermann-Josef
|last9=Walker |first9=Emma S.
|last10=Astier |first10=Pierre
|last11=Balam |first11=David
|last12=Balland |first12=Christophe
|last13=Carlberg |first13=Raymond G.
|last14=Conley |first14=Alexander J.
|last15=Fouchez |first15=Dominique<!-- typo in arxiv -->
|last16=Guy |first16=Julien
|last17=Hardin |first17=Delphine
|last18=Hook |first18=Isobel M.
|last19=Howell |first19=D. Andrew
|last20=Pain |first20=Reynald
|last21=Perrett |first21=Kathryn M.
|last22=Pritchet |first22=Christopher J.
|last23=Regnault |first23=Nicolas
|last24=Yi |first24=Sukyoung K.
|display-authors=1
|year=2008
|title=Supernova Shock Breakout from a Red Supergiant
|journal=[[Science (journal)|Science]]
|volume=321 |issue=5886 |pages=223–226
|arxiv=0803.3596
|bibcode=2008Sci...321..223S
|doi=10.1126/science.1160456
|pmid=18556514
}}</ref> dins lo mitan interstellar a l'entorn. Aquela onda de tust espandís una granda quantitat de matèria jos forma de de gas e de posca nomenat un [[remanent de supernòva]]. Las Supernòvas constituisson d'importantas fonts galacticas potencialas d'[[ondas gravitacionalas]].<ref>
{{Cite journal
|last1=Ott |first1=Christian D.
|last2=O'Connor |first2=Evan P.
|last3=Gossan |first3=Sarah E.
|last4=Abdikamalov |first4=Ernazar
|last5=Gamma |first5=Uschi C. T.
|last6=Drasco |first6=Steve
|display-authors=1
|year=2012
|title=Core-Collapse Supernovae, Neutrinos, and Gravitational Waves
|journal=[[Nuclear Physics B: Proceedings Supplement]]
|volume=235 |pages=381
|arxiv=1212.4250
|bibcode=2013NuPhS.235..381O
|doi=10.1016/j.nuclphysbps.2013.04.036
}}</ref> Una granda proporcion dels rais cosmics primaris ven de las supernòvas.<ref name="ackermann-2013">
{{cite journal
|last1=Ackermann |first1=M.
|last2=Ajello |first2=M.
|last3=Allafort |first3=A.
|last4=Baldini |first4=L.
|last5=Ballet |first5=J.
|last6=Barbiellini |first6=G.
|last7=Baring |first7=M. G.
|last8=Bastieri |first8=D.
|last9=Bechtol |first9=K.
|last10=Bellazzini |first10=R.
|last11=Blandford |first11=R. D.
|last12=Bloom |first12=E. D.
|last13=Bonamente |first13=E
|last14=Borgland |first14=A. W.
|last15=Bottacini |first15=E.
|last16=Brandt |first16=T. J.
|last17=Bregeon |first17=J.
|last18=Brigida |first18=M.
|last19=Bruel |first19=P.
|last20=Buehler |first20=R.
|last21=Busetto |first21=G.
|last22=Buson |first22=S.
|last23=Caliandro |first23=G. A.
|last24=Cameron |first24=R. A.
|last25=Caraveo |first25=P. A.
|last26=Casandjian |first26=J. M.
|last27=Cecchi |first27=C.
|last28=Celik |first28=O.
|last29=Charles |first29=E.
|last30=Chaty |first30=S.
|display-authors=1
|title=Detection of the Characteristic Pion-Decay Signature in Supernova Remnants
|journal=[[Science (journal)|Science]]
|volume=339 |issue=6121 |pages=807–11
|year=2013
|arxiv=1302.3307
|bibcode=2013Sci...339..807A
|doi=10.1126/science.1231160
|pmid=23413352
}}</ref>
Las supernòvas pòdon èsser generadas de doas faiçons: siá per un subte realucatge de la [[fusion nucleara]] dins una [[Estela compacta|estela degenerada]]; o per [[esboldrament gravitacional]] del còr d'una estela massisa. Dins lo primièr cas, una [[nana blanca]] degenerada pòt aver acomolat pro de material d'una [[Estela binària|estela sòrre]], siá per [[Acrecion (astrofisica)|acrecion]], siá per fusion, per aumentacion la temperatura de son còr, aviant l'ignicion de la [[fusion del carbòni]], que provocarà la fusion nucleara, desorganizant completament l'estela. Dins segond cas, lo còr de l'[[estela massisa]] pòt subte subir un esboldrament gravitacional, desliurant una energia potenciala gravitacionala capable de crear una explosion de supernòva.
La darrièra supernòva fintada directament dins la [[Via Lactèa]] foguèt l'estela de Kepler de 1604 ([[SN 1604]]); fòra la Via Lactèa, los [[remanant de supernòva|remanants]] de doas supernòvas pus recentas foguèron agachats dempuèi.<ref name="reynolds">
{{cite journal
|last1=Reynolds |first1=Stephen P.
|last2=Borkowski |first2=Kazimierz J.
|last3=Green |first3=Dave A.
|last4=Hwang |first4=Una
|last5=Harrus |first5=Ilana M.
|last6=Petre |first6=Robert
|display-authors=1
|year=2008
|title=The Youngest Galactic Supernova Remnant: G1.9+0.3
|journal=[[The Astrophysical Journal Letters]]
|volume=680 |issue=1 |pages=L41–L44
|arxiv=0803.1487
|bibcode=2008ApJ...680L..41R
|doi=10.1086/589570
}}</ref> Las observacions d'autras galaxias indican que las supernòvas apareisson en mejana aperaquí tres còps lo sègle dins la Via Lactèa.<ref name="adams">
{{cite journal
|last1=Adams |first1=Scott M.
|last2=Kochanek |first2=Christopher S.
|last3=Beacom |first3=John F.
|last4=Vagins |first4=Mark R.
|last5=Stanek |first5=Krzysztof Z.
|year=2013
|title=Observing the Next Galactic Supernova
|journal=[[The Astrophysical Journal]]
|volume=778 |issue=2 |pages=164
|arxiv=1306.0559
|bibcode=2013ApJ...778..164A
|doi=10.1088/0004-637X/778/2/164
}}</ref> Las supernòvas tenon un ròtle significatiu en enrequesir lo mitan interstellar en elements quimics.<ref>
{{Cite book
|last=Whittet |first=Doug C. B.
|date=2003
|títol=Dust in the Galactic Environment
|pages=45–46
|publisher=[[CRC Press]]
|isbn=0-7503-0624-6
}}</ref> En mai la propagacion de las ondas de tust eissidas de las explosions de supernòvas pòdon contribuir a la formacion d'estelas nòvas.<ref>
{{Cite journal
|last=Boss |first=A. P.
|last2=Ipatov |first2=S. I.
|last3=Keiser |first3=S. A.
|last4=Myhill |first4=E. A.
|last5=Vanhala |first5=H. A. T.
|date=2008
|title=Simultaneous Triggered Collapse of the Presolar Dense Cloud Core and Injection of Short-Lived Radioisotopes by a Supernova Shock Wave
|journal=[[The Astrophysical Journal Letters]]
|volume=686 |issue=2 |pages=L119–L122
|arxiv=0809.3045
|bibcode=2008ApJ...686L.119B
|doi=10.1086/593057
}}</ref>
==Nòtas e referéncias==
<references />
[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Estela]]
[[Categoria:
[[Categoria:Evolucion estelara]]
| |||