Pagina principala: Diferenza intra i version.
Nissun riassont de la modifega |
m l'hà cambiad i impostazzion de protezzion per "Pagina principala": Tecnega ([Modifega=Permetud doma a i minestrador] (per semper) [Spostament=Permetud doma a i minestrador] (per semper)) etichete: Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil Modifega de dispositiv mobil vanzada |
||
(29 revision nananmò definitive de 9 utent minga mostrad) | |||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{Alternate| |
|||
{| cellpadding="1" align="center" style="border: 0px solid #88a; background: #CCCCFF; padding: 4px;width:100%; margin: 0 0 0 0px;" |
|||
1={{:Pagina principala/MILCLASS}}| |
|||
| |
|||
2={{:Pagina principala/SL}}}} |
|||
{| cellpadding="1" align="center" style="border: 0px solid #88a; background: #FFFFFF"; padding: 4px;width:100%; margin: 0 0 0 0px;" |
|||
|{{Calend_lmo}} |
|||
{{Dialuurt | dial=Koiné uçidentala| urt=ünificada| arturt=Prublema_d%C9%99_l%27urtugrafia}} |
|||
<p style="text-align:left; font-size:96%; text-align: center; line-height:1.3em; font-weight:bold; margin-bottom:11pt">Benvegnüü a la [[Wikipedia]], una ençiclupédia líbera, gratúita, in [[lista da li lengui|un bell póo də leench]]. Cumenzameent də chesta versiun: setembər [[2005]] (Nümər d'artícui: [[Special:Statistics|{{NUMBEROFARTICLES}}]]; [[Special:Allpages|lista alfabética]]); forsi a pudii fá paart də la Wikipedia in [[lengua_lumbarda|Lumbaart]]!</p> |
|||
{| cellpadding="1" style="align: left; border: 0px solid #CCCCFF; background: #FFFFFF; padding: 0px; width:100%; margin: 0 0 0 0px;" |
|||
|align="left"| '''[[Main_Page_e-lmo|Chesta pàgina in lumbaart urientaal]]– [[Wikipedia:Ul gròtt|Ul gròtt]] –[[Wikipedia:Purtaal da cumünitaa|Purtaal dal wikipedista]] – [[Wikipedia:Cuntribüzziun dal mees|Cuntribüzziun dal mees]] – [[:category:Lista_dii_Categurii|Categuríi də la wikipedia]] – [[Wikipedia:Artícui da qualitaa|Artícui da qualitaa]]''' |
|||
|} |
|||
|} |
|||
|} |
|||
[[af:]] [[als:]] [[ang:]] [[ar:]] [[an:]] [[roa-rup:]] [[ast:]] [[gn:]] [[ay:]] [[az:]] [[id:]] [[ms:]] [[jv:]] [[su:]] [[ba:]] [[be:]] [[bi:]] [[bg:]] [[bar:]] [[br:]] [[bs:]] [[ca:]] [[chy:]] [[cv:]] [[cs:]] [[co:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[et:]] [[na:]] [[el:]] [[en:]] [[eo:]] [[es:]] [[eu:]] [[fa:]] [[fo:]] [[fr:]] [[fur:]] [[fy:]] [[ga:]] [[gd:]] [[gl:]] [[gu:]] [[he:]] [[hi:]] [[hr:]] [[ia:]] [[ie:]] [[io:]] [[is:]] [[it:]] [[csb:]] [[sw:]] [[kn:]] [[ko:]] [[kw:]] [[ky:]] [[ku:]] [[la:]] [[lv:]] [[lb:]] [[lij:]] [[lt:]] [[li:]] [[jbo:]] [[hu:]] [[mk:]] [[mg:]] [[mi:]] [[oc:]][[ml:]] [[mn:]] [[mo:]] [[mr:]] [[nah:]] [[nap:]] [[nl:]] [[nb:]] [[nn:]] [[pa:]] [[nds:]] [[pl:]] [[pt:]] [[ro:]] [[qu:]] [[rm:]] [[roa-tara:]] [[ru:]] [[sa:]] [[st:]] [[sc:]] [[sco:]] [[sq:]] [[scn:]] [[simple:]] [[sk:]] [[sl:]] [[sr:]] [[fi:]] [[sv:]] [[ta:]] [[th:]] [[tl:]] [[tt:]] [[vi:]] [[tg:]] [[tpi:]] [[tr:]] [[uk:]] [[ur:]] [[uz:]] [[vec:]] [[vo:]] [[wa:]] [[yi:]] [[yo:]] |
|||
<td></td> |
|||
{{noexternallanglinks}} |
|||
{{Tabèla_cuntegnüü_pagina_prinçipala}} |
|||
[[als:]] |
|||
[[an:]] |
|||
[[ca:]] |
|||
[[de:]] |
|||
[[en:]] |
|||
[[es:]] |
|||
[[fr:]] |
|||
[[io:]] |
|||
[[nds:]] |
|||
[[pl:]] |
|||
[[ro:]] |
|||
[[ru:]] |
|||
[[scn:]] |
|||
[[simple:]] |
Version corenta de 12:50, 24 des 2022
|
L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo. In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij. (innanz)
El Musee civegh de storia natural de Milan a l'è un musee de storia natural de Milan, fad su in del 1838 e in tra i pussee important musee de la natura in Europa. Part del pol di musee del Comun de Milan, l'è dent ai Giardin publegh. A l'è stad fad su grazzia a una donazzion del naturista milanes Giuseppe De Cristoforis e del Giorg Jan, naturista lombard-ongares che l'haveva dad anca la soa collezzion, e l'è stad fad prim diretor del musee. El musee l'è vert del 1838 per toeu dent la collezzion del Giorg Jan e del Giuseppe De Crisoforis, che l'era stada fada su 'me patrimoni inspartibel del 1832: el prim diretor del musee a l'è el Jan midem. L'è vert al publegh del 1844 per el VI Congress di Scenziad Italian, e se scerniss fin de subit che 'l gh'havarà un roeull didategh, roba che l'è fada pussee forta del 1863, quand che ghe fann dent i cors de l'Istitut Tecnegh Superior, che poeu el deventarà el Politecnegh de Milan. Del 1866 el gh'ha dent anca la Società italiana de scenze naturai. Del 1924 al 1938 el gh'ha dent la facoltà de scenze naturai, matemateghe e fiseghe de l'Università di Studi de Milan: del 1943 un bombarament american el destruga la pupart del palazzi e di collezzion, el musee el torna vert al publegh del 1952, grazzia a una gran donazzion del dotor milanes Vittorio Ronchetti e ai jut del pian Marshall. In principi el gh'haveva sed in del vegg convent de Santa Marta, del 1863 a l'è spostad a Palazz Dugnan e, del 1893, in d'un noeuv palazz in di Giardin Publegh, progetad del Giovanni Ceruti, che l'è stad el prim esempi de architetura museal in Italia. (Va inanz)
I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
|