Pagina principala: Diferenza intra i version.
Nissun riassont de la modifega |
m l'hà cambiad i impostazzion de protezzion per "Pagina principala": Tecnega ([Modifega=Permetud doma a i minestrador] (per semper) [Spostament=Permetud doma a i minestrador] (per semper)) etichete: Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil Modifega de dispositiv mobil vanzada |
||
(25 revision nananmò definitive de 8 utent minga mostrad) | |||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{Alternate| |
|||
{{Portada dia {{#expr: {{CURRENTDAY}} mod 2}}}} |
|||
1={{:Pagina principala/MILCLASS}}| |
|||
2={{:Pagina principala/SL}}}} |
|||
[[af:]] [[als:]] [[ang:]] [[ar:]] [[an:]] [[roa-rup:]] [[ast:]] [[gn:]] [[ay:]] [[az:]] [[id:]] [[ms:]] [[jv:]] [[su:]] [[ba:]] [[be:]] [[bi:]] [[bg:]] [[bar:]] [[br:]] [[bs:]] [[ca:]] [[chy:]] [[cv:]] [[cs:]] [[co:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[et:]] [[na:]] [[el:]] [[en:]] [[eo:]] [[es:]] [[eu:]] [[fa:]] [[fo:]] [[fr:]] [[fur:]] [[fy:]] [[ga:]] [[gd:]] [[gl:]] [[gu:]] [[he:]] [[hi:]] [[hr:]] [[ia:]] [[ie:]] [[io:]] [[is:]] [[it:]] [[csb:]] [[sw:]] [[kn:]] [[ko:]] [[kw:]] [[ky:]] [[ku:]] [[la:]] [[lv:]] [[lb:]] [[lij:]] [[lt:]] [[li:]] [[jbo:]] [[hu:]] [[mk:]] [[mg:]] [[mi:]] [[oc:]][[ml:]] [[mn:]] [[mo:]] [[mr:]] [[nah:]] [[nap:]] [[nl:]] [[nb:]] [[nn:]] [[pa:]] [[nds:]] [[pl:]] [[pt:]] [[ro:]] [[qu:]] [[rm:]] [[roa-tara:]] [[ru:]] [[sa:]] [[st:]] [[sc:]] [[sco:]] [[sq:]] [[scn:]] [[simple:]] [[sk:]] [[sl:]] [[sr:]] [[fi:]] [[sv:]] [[ta:]] [[th:]] [[tl:]] [[tt:]] [[vi:]] [[tg:]] [[tpi:]] [[tr:]] [[uk:]] [[ur:]] [[uz:]] [[vec:]] [[vo:]] [[wa:]] [[yi:]] [[yo:]] |
|||
[[als:]] |
|||
[[an:]] |
|||
{{noexternallanglinks}} |
|||
[[ca:]] |
|||
[[de:]] |
|||
[[en:]] |
|||
[[es:]] |
|||
[[fr:]] |
|||
[[io:]] |
|||
[[nap:]] |
|||
[[nds:]] |
|||
[[pl:]] |
|||
[[ro:]] |
|||
[[ru:]] |
|||
[[scn:]] |
|||
[[simple:]] |
Version corenta de 12:50, 24 des 2022
|
L'Istruzzion e Formazzion Professional (Istruzione e Formazione Professionale in italian, breviad IeFP) a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la Costituzzion, a l'è in man di Region. A diferenza di istitut professionai de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa. De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai. Di forme de istruzzion professional gh'eren in Italia sgiamò del dopo-guerra, in d'un sistema partid de quell scolastegh classegh e reservad domà a l'entrà in del mond del lavorà. Con la lesg costituzzional n. 3/2001 se meten i bas per l'evoluzzion de 'sto sistema, a passà la competenza de l'istruzzion professional ai Region, e in del 2003 la reforma Moratti la met in pè, 'me sperimentazzion, el sistema di IeFP, che gh'hann in comun con la scoeula un nivell fondamental coltural e donca l'è pu domà un sistema de formazzion professional, ma anca de istruzzion sgeneral. In del 2011 deventen part del sistema scolastegh ordinari e finissen 'me sperimentazzion. (Inanz)
El Musee civegh de storia natural de Milan a l'è un musee de storia natural de Milan, fad su in del 1838 e in tra i pussee important musee de la natura in Europa. Part del pol di musee del Comun de Milan, l'è dent ai Giardin publegh. A l'è stad fad su grazzia a una donazzion del naturista milanes Giuseppe De Cristoforis e del Giorg Jan, naturista lombard-ongares che l'haveva dad anca la soa collezzion, e l'è stad fad prim diretor del musee. El musee l'è vert del 1838 per toeu dent la collezzion del Giorg Jan e del Giuseppe De Crisoforis, che l'era stada fada su 'me patrimoni inspartibel del 1832: el prim diretor del musee a l'è el Jan midem. L'è vert al publegh del 1844 per el VI Congress di Scenziad Italian, e se scerniss fin de subit che 'l gh'havarà un roeull didategh, roba che l'è fada pussee forta del 1863, quand che ghe fann dent i cors de l'Istitut Tecnegh Superior, che poeu el deventarà el Politecnegh de Milan. Del 1866 el gh'ha dent anca la Società italiana de scenze naturai. Del 1924 al 1938 el gh'ha dent la facoltà de scenze naturai, matemateghe e fiseghe de l'Università di Studi de Milan: del 1943 un bombarament american el destruga la pupart del palazzi e di collezzion, el musee el torna vert al publegh del 1952, grazzia a una gran donazzion del dotor milanes Vittorio Ronchetti e ai jut del pian Marshall. In principi el gh'haveva sed in del vegg convent de Santa Marta, del 1863 a l'è spostad a Palazz Dugnan e, del 1893, in d'un noeuv palazz in di Giardin Publegh, progetad del Giovanni Ceruti, che l'è stad el prim esempi de architetura museal in Italia. (Va inanz)
I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
|