Dialett provenzal: Diferenza intra i version.
Câa
Contegnûo scasòu Contegnûo azónto
Nissun riassont de la modifega |
Nissun riassont de la modifega |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{MILCLASS}} |
{{MILCLASS}} |
||
[[Archivi:Occitan-Dialects.PNG|right|300 px| |
[[Archivi:Occitan-Dialects.PNG|right|300 px|thumb|Coloràt in aràns 'ndo l'è parlaa el Provenzal.]] |
||
El Provenzal (nomm nativ: provençau; nomm in Occitan: provençal) l'è on dialett de l'Occitan, parlaa in la region de la Provenza e in d'on tocchelin del Gard.<br> |
El Provenzal (nomm nativ: provençau; nomm in Occitan: provençal) l'è on dialett de l'Occitan, parlaa in la region de la Provenza e in d'on tocchelin del Gard.<br> |
||
Gh'è chi che dis che, compagn del Guascon, el Provenzal a l'è ona lengua differenta de l'Occitan. A bon cunt, on temp el nomm provenzal l'era drovaa per ciamà l'insemma di lengov d'oc. |
Gh'è chi che dis che, compagn del Guascon, el Provenzal a l'è ona lengua differenta de l'Occitan. A bon cunt, on temp el nomm provenzal l'era drovaa per ciamà l'insemma di lengov d'oc. |
Revision 20:31, 22 avr 2018
El Provenzal (nomm nativ: provençau; nomm in Occitan: provençal) l'è on dialett de l'Occitan, parlaa in la region de la Provenza e in d'on tocchelin del Gard.
Gh'è chi che dis che, compagn del Guascon, el Provenzal a l'è ona lengua differenta de l'Occitan. A bon cunt, on temp el nomm provenzal l'era drovaa per ciamà l'insemma di lengov d'oc.
Diffusion e variant
Caratteristigh e confront cont i alter parlà occitan
Ona quai caratteristiga lenguistiga de 'sta variant occitana s'hinn manifestaa giamò in del Medioev, alter in del XVII secol:
- Vocalizzazion di L a la fin di sillab in [w]:
- martèl => martèu.
- provençal => provençau.
- Vocalizzazion (despess, ma minga semper) de -LH in [w]
- solelh => soleu.
- I consonant finai tacchen a vegnì mut (per esempi i S del plural di nomm e di aggettiv) o che in d'on quai cas se sostituissen con la terminazion -ei(s) (pronuncia IPA: [ej(z)/i(z)]):
- los amics/las amigas => prov. leis amics/leis amigas.
- La se conserva l'opposizione v/b.
- La se conserva la N final etimologiga con la soa nasalizzazion parzial.
- Se conserven (respett al vivaralpin) i occlusiv intervocaligh.
- La prima personna singolar la gh'ha 'me terminazion e/i puttost che O.