Delio Tessa: Diferenza intra i version.
Nissun riassont de la modifega etichete: Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil Modifega de dispositiv mobil vanzada |
|||
(3 revision nananmò definitive de 3 utent minga mostrad) | |||
Riga 9: | Riga 9: | ||
Stilisticament, el Tessa el dopera regolarment l'"enjambement" e i frasi parentetigh; el mes'cia su el [[Milanes]] con l'[[Italian]] e i lengov forest com'el [[Frances]] o l'[[Ingles]]. |
Stilisticament, el Tessa el dopera regolarment l'"enjambement" e i frasi parentetigh; el mes'cia su el [[Milanes]] con l'[[Italian]] e i lengov forest com'el [[Frances]] o l'[[Ingles]]. |
||
L'eva on antifascista e per quell, fintant che l'eva in vita, l'è staa semper confinà fouera de la coltura officialla. A part ''L'è el dì di Mort, alegher!'', tutt i sò poesij e i sò oper hinn staa publicaa domà che l'eva mort. Adess el possa in del Famedio, al [[Cimiteri Monumental (Milan)|Cimiteri Monumental]] de Milan, visin al [[Lisander Manzon]]. |
L'eva on antifascista e per quell, fintant che l'eva in vita, l'è staa semper confinà fouera de la coltura officialla. A part ''L'è el dì di Mort, alegher!'', tutt i sò poesij e i sò oper hinn staa publicaa domà che l'eva mort. Adess el possa in del Famedio, al [[Cimiteri Monumental (Milan)|Cimiteri Monumental]] de Milan, visin al [[Lisander Manzon]]. El feva part de la segonda generaziòn de la [[Linea lombarda]]. |
||
==Interprogèt== |
==Interprogèt== |
||
Riga 62: | Riga 62: | ||
[[Categoria:Poeta italian]] |
[[Categoria:Poeta italian]] |
||
[[Categoria:Leterad del lombard]] |
[[Categoria:Leterad del lombard]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Nassud in del 1886]] |
||
[[Categoria:Mort in del 1939]] |
[[Categoria:Mort in del 1939]] |
||
[[Categoria:Antifassista italian]] |
Revision 17:59, 10 masg 2024
Delio Tessa (1886 - 1939) l'è staa on poetta de Milan. L'è staa el pussee grand scritor in lengua milanesa dòpo el Carl Porta.
L'originalità de la sò poesia l'è stada pussee in del sò espressionismo ossessiv e ne la soa manera allucinada e satirica de descriv la Mort. El sò capolavor l'è L'è el dì di Mort, alegher! (ona collezion di sò poesij, 1932).
I sò poesij pussee celebraa hinn A Carlo Porta, De là del mur (suj matt al manicomi de Mombell), El cavall de bara, La mort de la Gussona (on epitaffi ironegh a ona madàm de on bordell), La pobbia de Cà Colonnetta e el sò capolavor, L'è el dì di Mort, alegher, che'l fà on parallel fra la celebrazion di mort e la desfatta de Caporett, e el sò drama esistenzial.
Stilisticament, el Tessa el dopera regolarment l'"enjambement" e i frasi parentetigh; el mes'cia su el Milanes con l'Italian e i lengov forest com'el Frances o l'Ingles.
L'eva on antifascista e per quell, fintant che l'eva in vita, l'è staa semper confinà fouera de la coltura officialla. A part L'è el dì di Mort, alegher!, tutt i sò poesij e i sò oper hinn staa publicaa domà che l'eva mort. Adess el possa in del Famedio, al Cimiteri Monumental de Milan, visin al Lisander Manzon. El feva part de la segonda generaziòn de la Linea lombarda.
Interprogèt
- L'è el dì di Mort, alegher!
- La pobbia de cà Colonetta (I)
- Sui scal (II)
- El cavall de bara (III)
- Primavera (IV)
- Caporetto 1917 (V)
- El gatt del sur Pinin (VI)
- La tosa del borgh (VII)
- El bell maghetta (VIII)
- La mort della Gussona (IX)
- L'è el dì di Mort, alegher!
- De là del mur
- Dialogo del Poeta e del Consigliere Delegato
- I deslipp di Càmol (X)
- De là del mur (XI)
- La poesia della Olga (XII)
- On mort in pee (XIII)
- Pupin sul trii (XIV)
- I cà (XV)
- Grimett al sô (XVI)
- Tiremm innanz (XVII)
- In strada (XVIII)
- In bottega (XIX)
- A tavola (XX)
- El popò indorment (XXI)
- El popò malaa (XXII)
- Carnevalin (XXIII)
- Dedica del «Carnevalin» (XXIV)
- L’asen (XXV)
- oldwikisource:I pissatoj vecc de Milan (XXVI)
- A Carlo Porta (XXVII)
- Ripp Witt Elk (XXVIII)
- Anno VIII (XXIX)
- Navili (XXX)
- I tre grint (XXXI)
- Tosann in amor (XXXII)
- Interno di chiesa (XXXIII)
- Finester (XXXIV)
- La giornada de me zio pescaù de Lacciarella (XXXV)
- Ciana (XXXVI)
- Avvocatt - 1936 (XXXVII)
- Canzon de Natal (XXXVIII)
- De là del mur