(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

Và al contegnud

Corresg: Diferenza intra i version.

De Wikipedia
Contegnûo scasòu Contegnûo azónto
ScikingBot (ciciarada | contribuzzion)
m →‎top: sistemazzion del template using AWB
Nissun riassont de la modifega
Riga 1: Riga 1:
{{LORUNIF}}
{{NOLMIL}}
{{geocuurdinade|44_46_00_N_10_47_00_E|44° 46' N 10° 47' E}}
{{geocuurdinade|44_46_00_N_10_47_00_E|44° 46' N 10° 47' E}}


{{Livell aministrativ
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|numerLivell = 3
|nom = Correggio
|nom = Correggio
|Livell2 = [[Provincia de Reggio Emilia]]
|Livell2 = [[Provincia de Resg]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkStema =
Riga 16: Riga 14:
}}
}}


'''Corresg''' (in de la parlada local: ''Curèz'', in italian: ''Correggio'') l'è 'n comun de la [[provincia de Resg]], in [[Emilia-Romagna]]. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77&nbsp;km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun [[Bagnolo in Piano]], [[Campagnola Emilia]], [[Campogalliano]] (MO), [[Carpi]] (MO), [[Novellara]], [[Resg]], [[Rio Saliceto]] e [[San Martino in Rio]].

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'[[Union Pianura Resgiana]] e, in general, center pussee grand del so circondari.

== Storia ==
{{Quote|In [[Lombardia storega|Lombardia]], ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.|Della origine, et de' fatti delle famiglie illustri d'Italia, 1582}}
El nom el vegn minga de la vesina ''Resg'' ma del latin ''corrigia'', del che el vegn anca el lombard ''corrensgia'', a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. La sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt, ma 'me comun el nass intorna al temp di [[Lombard antigh]]. L'è tirada a man per la prima voeulta in del 946 e la se desvilupa in la cità 'na signoria, che la resta in pè de l'ann 1000 al 1635. In del 1559 l'imperator [[Ferdinand I d'Asborgh]] el fa de Corresg 'na cità, a dàgh el dirit de bater moneda e de tegnì 'n register nobil. In del 1616, cont el pagà de 'na gran zifra, el deventa un prenzipad, ma la roba la dura poch quand che el [[Sir de Corresg]] a l'è acusad de bater moneda falsa e ghe caven el territori in del 1635 e, in del 1641, el tachen al [[Ducad de Modena e Resg]], e ghe starà adree al so destin fina a la conquista savojarda e al fà su de l'Italia, che i met in la noeuva [[Emilia]].

In del 1886 l'è verta la [[Ferrovia Carp-Bagnoeul]], che 'l conliga el center a Resg, e fina al 1887 el resta capolinia. 'Sta ferrovia chi l'è serrada in del 1955.

La cità la resta in man al bloch liberal fina al 1920, ma poeu i socialista vincen i elezzion e in del midem ann tachen di violenze fassiste in la cità, che menarann poeu la ministrazzion ai dimission. Impunemanch, i violenze contra i opositor del regim vann inanz e gh'è stad anca vari mazzament de antifassista.

In di agn '40 a l'è regordada per i azzion de la [[Leonarda Cianciulli]], che la mazzava i sgent e ghe faseva el savon. Pussee inanz, el sarà cognossud per i so ughe, doperade per fà el [[Lambrusch]] e per vesser la cità che inn nassud el [[Marco Ligabue|Marco]] e 'l [[Luciano Ligabue]].

== Roba de vedé ==
*[[Palazzi Comunal (Corresg)|Palazzi Comunal]], el municipi de la cità
*[[Correggio art home]], musee de ducumentazzion del [[Corresg (pitor)|Corresg]]
*[[Basilega de San Quirin]]
*[[Gesa de San Franzesch (Corresg)]]
*[[Gesa de San Sebastian (Corresg)|Gesa de San Sebastian]]
*[[Palazz di Prinzep]], ghe viveven i Prenzip de Corresg e incoeu el gh'è el [[Musee el Corresg]]
*[[Teater Asioeul]], teater in pè del 1400

== Ligam de foeura ==
*[https://www.comune.correggio.re.it/ Sit ofizzial]

== Alter proget ==
{{Interproget}}


== Vos corelade ==
'''Correggio''' (endèla parlàda locàl: ''Curèz'') l'è 'n cümü italià, de la regiù de l'[[Emìlia Romàgna]], en [[Pruvìncia de Reggio Emilia]]. El g'ha presapóch 20.596 abitàncc e 'l g'ha 'na superfìce de 77&nbsp;km², per 'na densità de 267 ab./km². El cunfìna coi cümü de [[Bagnolo in Piano]], [[Campagnola Emilia]], [[Campogalliano]] (MO), [[Carpi]] (MO), [[Novellara]], [[Reggio Emilia]], [[Rio Saliceto]], [[San Martino in Rio]].
*[[De Corresg]]


{{clear}}
{{clear}}

Revision 17:46, 16 gen 2023

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Cuurdinàde geogràfiche: 44° 46' N 10° 47' E

{{Livell aministrativ |siglaStat = ITA |numerLivell = 3 |nom = Correggio |Livell2 = [[Provincia de Resg] |Livell1 = Emìlia-Romàgna |linkStema = |linkBandera = |pajinaStema = |pajinaBandera = |linkSœmeanza = }}

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun Bagnolo in Piano, Campagnola Emilia, Campogalliano (MO), Carpi (MO), Novellara, Resg, Rio Saliceto e San Martino in Rio.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

Storia

«In Lombardia, ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.»
(Della origine, et de' fatti delle famiglie illustri d'Italia, 1582)

El nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. La sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt, ma 'me comun el nass intorna al temp di Lombard antigh. L'è tirada a man per la prima voeulta in del 946 e la se desvilupa in la cità 'na signoria, che la resta in pè de l'ann 1000 al 1635. In del 1559 l'imperator Ferdinand I d'Asborgh el fa de Corresg 'na cità, a dàgh el dirit de bater moneda e de tegnì 'n register nobil. In del 1616, cont el pagà de 'na gran zifra, el deventa un prenzipad, ma la roba la dura poch quand che el Sir de Corresg a l'è acusad de bater moneda falsa e ghe caven el territori in del 1635 e, in del 1641, el tachen al Ducad de Modena e Resg, e ghe starà adree al so destin fina a la conquista savojarda e al fà su de l'Italia, che i met in la noeuva Emilia.

In del 1886 l'è verta la Ferrovia Carp-Bagnoeul, che 'l conliga el center a Resg, e fina al 1887 el resta capolinia. 'Sta ferrovia chi l'è serrada in del 1955.

La cità la resta in man al bloch liberal fina al 1920, ma poeu i socialista vincen i elezzion e in del midem ann tachen di violenze fassiste in la cità, che menarann poeu la ministrazzion ai dimission. Impunemanch, i violenze contra i opositor del regim vann inanz e gh'è stad anca vari mazzament de antifassista.

In di agn '40 a l'è regordada per i azzion de la Leonarda Cianciulli, che la mazzava i sgent e ghe faseva el savon. Pussee inanz, el sarà cognossud per i so ughe, doperade per fà el Lambrusch e per vesser la cità che inn nassud el Marco e 'l Luciano Ligabue.

Roba de vedé

Ligam de foeura

Alter proget

Vos corelade