Singapur

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Singapur

Republic of Singapore 新加坡共和国 Republik Singapura சிங்கப்பூர் குடியரசு
Bandera Escut d'armes
Himne	Majulah Singapura (1965)
Lema	«Majulah Singapura» «Onward, Singapore» Endavant, Singapur
Símbol oficial	Orquídia de Singapur
Sobrenom	Lion City i 狮城
Epònim	Sinha (oc)
Localització
1° 18′ N, 103° 48′ E
Capital de	Colònies de l'Estret (1826–1946)
Capital	Singapur
Conté la subdivisió	Central Singapore Community Development Council (en) North East Community Development Council (en) North West Community Development Council (en) South East Community Development Council (en) South West Community Development Council (en)
Població humana
Població	5.866.139 (2021) (8.157,61 hab./km²)
Idioma oficial	anglès malai mandarí estàndard tàmil
Religió	budisme, taoisme, cristianisme, islam i hinduisme
Geografia
Part de	Àsia Sud-oriental
Superfície	719,1 km²
Aigua	1,444 %
Banyat per	Estret de Singapur i riu Singapur
Punt més alt	Bukit Timah (163,63 m)
Punt més baix	Estret de Singapur (0 m)
Limita amb	Malàisia, nord Indonèsia, sud
Dades històriques
Anterior	Singapur a Malàisia
Creació	9 agost 1965
Dia festiu	Cap d'any (1 de gener) Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig) National Day (en) (9 d'agost) Cap d'any xinès (segon dia del primer mes del calendari xinès, Dia de l'any nou xinès) Vesak Id al-Fitr (2 xawwal) Festa del sacrifici (10 dhu-l-hijja) Divali (Ashvin Krishna Trayodashi) Divendres Sant (2 dies abans de Pasqua) Nadal (25 de desembre)
Organització política
Forma de govern	república parlamentària
• President	Tharman Shanmugaratnam (2023–)
Òrgan executiu	Govern de Singapur
• Primer ministre	Lawrence Wong (2024–)
Òrgan legislatiu	Parlament de Singapur Circumscripció: 27, (Escó: 99)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem de Singapur
Membre de	Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial Organització Hidrogràfica Internacional Fòrum Regional de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic ../... 25+
PIB nominal	423.796.995.373 $ (2021)
Moneda	Dòlar singapurès
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+08:00 Òra Estandard de Singapor (oc) Àsia/Singapur
Domini de primer nivell	.sg
Prefix telefònic	+65
Telèfon d'emergències	995 i 999
Codi país	SG
Altres
Agermanament amb	Gibraltar Pyongyang
Lloc web	gov.sg

Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britànic a la zona durant el segle XIX, i després d'un breu període d'integració a la Federació Malaia o Malàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el feu passar del tercer al primer món en poc menys de 30 anys. És un dels Tigres asiàtics.

Etimologia

El nom en anglès de "Singapur" provés del Malai Singapura, la "Ciutat-Lleó", però és possible que un element del seu nom tingués una font original més distant. Pura prové del sànscrit puram, que signifia "ciutat", "fortalesa", i està relacionanda amb el mot grec polis, ("ciutadella", "ciutat"). Singa- també prové del sànscrit, concretament del mot siṃha, que significa "lleó". Avui en dia, és habitual referir-se a la ciutat com la Ciutat Lleó. Estudis de Singapur indiquen que el lleó probablement mai va viure allà, així com tampoc el Lleó asiàtic; la bèstia que va observar Sang Nila Utama, el fundador de Singapur i qui li va donar el nom de "Ciutat Lleó", segurament era un tigre, probablement un Tigre de Malàsia. Per altra banda, el nom pot fer referència simplement a l'antiga Sinhapura cambodjana, nombrada al Mahabharata.

Geografia

Mapa de Singapur.

Singapur està situat entre Malàisia, amb la que limita al nord, i Indonèsia al sud. Aquesta illa està unida a la península malaia per dos ponts. El primer porta a la ciutat fronterera de Johor Bahru a Malàisia. El segon, més a l'oest, connecta també amb Johor Bahru als barris de la regió de Tuas.

Singapur, l'illa creixent

Quan el mariner Thomas Stamford Raffles va hissar per primera vegada la bandera britànica a Singapur el 1819, es va trobar amb una petita illa en què l'espai era compartit entre nadius, pescadors i pirates.

Amb un dels projectes d'enginyeria més grans mai empresos, Singapur ha anat expandint el seu territori metre a metre, fins a augmentar la seva mida l'equivalent a dos Manhattan de Nova York en els últims quaranta anys.

Encara falta per acabar aquest projectes, i milers d'operaris treballen al llarg de la costa de Singapur per guanyar uns altres 60 km², amb un pla ambiciós que ha despertat la ira dels ecologistes i ha provocat un enfrontament diplomàtic amb els països veïns. "Encara tenim espai per créixer", deia recentment el ministre de Desenvolupament Nacional Mah Bow Tan, anunciant les intencions de la que ha estat anomenada "l'illa creixent".

El principal problema és que, mentre Singapur s'expandeix, les illes properes s'han començat a encongir. Les illes indonèsies han estat durant anys, degut a la seva proximitat, les encarregades de proporcionar el 80% de la sorra necessària per als projectes d'ampliació de terreny del país veí. Les províncies indonèsies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitjana de 300 milions de m³ anuals de sorra a Singapur, acumulant d'aquesta manera grans beneficis, però provocant un desastre ecològic en els seus territoris.

Alguns dels illots més petits de Riau han quedat submergits sota el mar, i d'altres illes majors han vist com les seves platges es reduïen de mida. "Quan t'enduus la sorra, les illes de mida més petita perden la seva capacitat de resistir l'erosió de les onades i amb el temps es pot provocar la seva desaparició", assegura Nur Hidayati, coordinador de la campanya iniciada per diverses ONG indonèsies que pretenen frenar l'extracció de més sorra del seu territori.

Singapur va utilitzar terra de les seves muntanyes en les primeres obres dels anys 60 fins que el seu territori va quedar pràcticament pla. Aleshores, el Govern va començar a comprar sorra de Malàisia i Indonèsia en quantitats que han anat augmentat a mesura que els enginyers redoblaven els esforços per guanyar terreny al mar.

Clima

Singapur es troba al 1er paral·lel al nord de l'equador. El clima de Singapur està classificat com a clima equatorial ( segons la classificació climàtica de Köppen), sense veritables estacions diferenciades. Per la seva ubicació geogràfica i l'exposició marítima, el seu clima es caracteritza per una temperatura uniforme i la pressió, l'alta humitat i abundants precipitacions. La precipitació mitjana anual és d'uns 2.370 mm (93 polzades). Les pluges més gran mai enregistrades en 24 hores han estat de 512 mm el 1978, 467 mm el 1969 i 366 mm el 19 de desembre de 2006. La temperatura oscil·la durant el dia entre una mínima de 23° C i una màxima de 34° C. El mes de juny és el mes més calorós de l'any a Singapur, seguit del maig. Això és a causa dels vents, la llum i el fort sol que es dóna durant aquests mesos. La temperatura més alta registrada és de 36.0 °C, que es va donar el 26 de març de 1998, i la temperatura més baixa registrada és de 19,4 °C l'any 1934.

Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des
Mitjana temp. màx. °C	30	31	31	31	32	31	31	31	31	31	31	31
Mitjana temp. mín. °C	23	23	24	24	24	24	24	24	24	23	23	23
Mitjana de pluges en mm	252	173	193	188	173	173	170	196	178	208	254	257
Font: BBC]

Demografia

El lleó símbol de la ciutat, enrere el modern centre financer.

Article principal: Demografia de Singapur

L'any 2007 Singapur tenia 4.553.000 habitants, l'esperança de vida era de 81 anys, el 92.5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1.07.

Després de Mònaco, Singapur presenta la major densitat de població del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis com Tampines en habitatges públics construïts pel House Development Board (HDB).

La diversitat ètnica de la població és molt marcada: els xinesos representen el 76.8%; els malais el 13.9%, els indis el 7.9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals.

La diversitat ètnica també es posa de manifest en les llengües oficials, malgrat ser un país molt petit posseeix quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenent anglès i un dels altres tres idiomes, depenent aquest altre de l'origen dels pares. Si cap dels pares és de cap de les ètnies que parlen un dels altres idiomes (a part de l'anglès), aquests poden llavors escollir quin dels altres tres idiomes els seus fills estudiaran a l'escola.

Política i govern

Estructura de govern

Catedral de Sant Andreu.

La constitució de Singapur està inspirada en el parlamentarisme anglès. El Partit d'Acció Popular domina la política del país des de la independència. El sistema de govern s'aproxima més a l'autoritarisme que a una democràcia multipartidista.

Singapur és membre de l'ASEAN.

Lee Kuan Yew, considerat el pare de la pàtria, va ser l'únic primer ministre de 1959 fins el 1990, quan per pròpia voluntat va decidir deixar el càrrec per donar pas a la següent generació de polítics. Quan Goh Chok Tong va assumir el càrrec de primer ministre. va crear un ministeri sense cartera per a Lee Kuan Yew i el va anomenar Senior Minister. Anys més tard, Goh Chok Tong va prendre una decisió similar i va decidir deixar el càrrec a la generació de relleu, i el 2004 Lee Hsien Loong, fill de Kuan Yew, va assumir el càrrec de primer ministre; en aquell moment el seu pare va passar de ser anomenat Senior Minister a Mentor Minister, i Goh Chok Tong passà a ser el Senior Minister.

Famosa badia de Singapur i la Roda de la fortuna

Edifici del Parlament de Singapur amb els gratacels de la ciutat al fons.

Divisió administrativa

Singapur està format a més, per més de seixanta-quatre petites illes, entre les quals les més importants són Jurong d'activitat industrial, Sentosa, dedicada al turisme, Pulau Ubin i la més gran Pulau Tekong. Atès que Singapur és una sola ciutat, la divisió administrativa correspon a les circumscripcions electorals, que són revisades en cada legislatura per a tenir en compte l'evolució demogràfica.

Economia

Article principal: Economia de Singapur

Singapur posseeix una economia de mercat lliure i pròspera, caracteritzada per un entorn obert. Té preus estables i un dels PIB per capita més alts del món. L'economia depèn principalment de les exportacions, particularment de les del sector electrònic i industrial.

El 2001 la recessió mundial i la caiguda del sector tecnològic van afectar de manera important l'economia del país (el PIB va caure un 2%). L'epidèmia de SARS que es va iniciar el 2003, va ampliar-ne la recessió. Per a contrarestar aquesta ralentització, el govern va posar en marxa el desembre de 2001 un comitè de vigilància econòmica, i els seus resultats es van publicar el febrer de 2003.

La refineria de petroli més gran d'Àsia es troba a Singapur. Igualment, Singapur posseeix el port marítim que manipula el major volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors del món.

En una reunió amb la directora del Departament d'Economia de la Universitat de Singapur es va discutir el model econòmic de Singapur. La directora va contestar que el seu model econòmic va ser el de Puerto Rico. Puerto Rico lamentablement es va desviar del seu propi model mitjançant l'ús d'ajudes federals de cupons d'aliments. Es pot veure en el següent article periodístic:wordpress Singapur, la petita illa gran, diari El Nuevo Día

Cultura i oci

Gastronomia

El popular Arròs amb pollastre Hainanese.

Laksa - Un plat molt popular a Singapur

La Gastronomia de Singapur es considera com un primer exemple de la barreja ètnica i diversitat de cultures existents a Singapur. Aquesta cuina té moltes influències de cuina malaia, Xina, Índia (especialment de la cuina tamil) i de forma part de les cuines del sud-est asiàtic, posseeix influències també d'occident a causa de l'ocupació de les illes pels Anglesos en el segle XIX. Com a exemple de varietat i fusió d'estils, per exemple en els hawker stores (una espècie de food court) de Singapur, pot trobar-se com els xefs originaris de Xina preparen plats indis, mentre que els xef indis preparen diversos plats de Malàisia. La cuina és un dels atractius culturals de Singapur.

Plats inspirats en la cuina xinesa

Pernils en un mercat de Singapur típics de les celebracions de Any Nou xinès.

Molts dels plats són adaptacions de la cuina xinesa a causa dels immigrants, encara que l'ús d'ingredients locals ja no fa possible considerar-los xinesos.

• Bak kut teh (xinès: ???; pinyin: ròu g? chá), sopa elaborada amb costelles de porc i a la qual s'aboca una varietat de herbas i espècias xineses.
• Bak chor pixi (??? roù cuò miàn), fideu a força d'ou amb porc picat i altres ingredients, servits secs o en sopa. Se sol usar el fideu pixi pok en l'elaboració d'aquest plat.
• Ban mian (?? b?n miàn), fideus elaborats a mà i servits amb verdures, mandonguillas, bolets laminats i un ou en una sopa ikan bilis.
• Chai tow kway, o Pastís de Pastanaga (??? cài tóu gu?), es tracta de raves picats i llocs a elaborar stir fried amb ou regirat. Hi ha versions que es denominen 'negre' (amb salsa de soia i/o chili) o 'blanc' (sense salsa de soia, però de vegades amb chili).
• Char p'ng, arròs fregit (?? ch?o fàn).
• Char kway teow (??? ch?o gu? tiáo), una barreja de arròs farina (kuay teow) i fideus stir-fried en una salsa de soia amb gambes, ous, brot de soia, pastís de peix, verduras, col xinesa i una mica de cansalada.
• Char siew arrissi (??? ch? sh?o fàn) i fideus Char siew (??? ch? sh?o miàn, es tracta d'un plat d'arròs cantonés que pot portar fideus juntament amb porc a la barbacoa.
• Chee cheong fun (??? zh? cháng f?n) - farina d'arròs al vapor i posada en forma de rotllos, algunes vegades barrejada amb porc, pollastre o verdures. Se serveix amb una salsa dolça de soia.
• Chok (? zh?o), Cantonés porridge d'arròs en diversos sabors inclou pollastre i porc, sovint servit amb ikan bilis i llesques de ou centenari o fresc.
• Chwee kway o zhui kueh (?? shu? gu?), pastís d'arròs al vapor cobert amb raves; se sol menjar per desdejunar.
• Claypot chicken arrissi (???? sh? b?o j? fàn), arròs cuinat en una olla de guix, se serveix amb pollastre o amb una salchicha xinesa.
• Curri de fideus i pollastre (???? g? lí j? miàn), fideus d'ou en un curri de pollastre.
• Duck arrissi (?? i? fàn), ànec braseado amb arròs (??? l? i? fàn). se sol servir amb ou dur i verdures en salazón, o tofú (tau kua).
• Fideus de mandonguilles de peix (??? yú wán miàn), generalment és una varietat de Teochew. Qualsevol dels diversos tipus d'ou i arròs que pot servir-se en "sec" o amb una sopa, amb mandonguilles de peix, pastís de peix, brots de soia i enciam. Així com amb bak chor pixi, els fideus més sol·licitats per a l'elaboració d'aquest plat són el pixi pok.
• Arròs amb pollastre Hainanese (???? h?i nán j? fàn), pollastre al vapor amb arròs cuinat en un brou. Sempre serveix amb chili, una salsa de soia i salses basades en gingebre.
• Hae pixi (?? xi? miàn), fideus grocs d'ou en un brou concentrat, tot això amb costelles de porc.
• Hokkien pixi (????? fú jiàn ch?o xi? miàn), arròs vermicelli i fideus grocs fregits amb gambes, rodanxes de sèpia.
• Hor fun (?? hé f?n), fideus d'arròs plans servits amb peix o gambetes.
• Hum chim peng (??? xián ji?n b?ng), un pa a l'estil xinès farciment amb pasta de mongetes.
• torrada Kaya, un desdejuni tradicional. Kaya és un coco dolç que s'elabora com una melmelada i que s'estén sobre una torrada. Es combina amb una tassa de cafè.
• Kway chap (?? gu? zh?), És un plat variant del Teochewt, arròs en una espècie de sopa saborizada amb salsa de soia i amb diverses carns de porc.
• Lor pixi (?? l? miàn), un fideu Hokkien servit en una salsa viscosa.
• Oyster omelette (?? háo ji?n), es tracta de ostras amb una barreja especial de farina-ou.
• Pig's organ soup (??? zh? zá t?ng; literalment: sopa de les parts d'aprofitament del porc), és una sopa variant del kway chap.
• Popiah (?? báo b?ng), estil-Hokkien amb cebes de primavera o crepes enrotllats, cuinats amb salchicha xinesa, gambes i enciam.
• Rojak xinès, una amanida de fruites. És diferent del rojak indi.
• Soon kway (?? s?n gu?), un dumpling farcit de vegetals amb una salsa.
• Vegetarian bee hoon (??? zh?i m? f?n), arròs vermicelli amb diversos vegetals, o tofu.
• Wan ton pixi (??? yún t?n miàn), fideus amb carn de porc o gambetes.
• Yong tao foo (??? niáng dòu f?), un varietat de verdures cuinats amb peix i cuinat amb una sopa basada en ikan bilis. Pot servir-se sec amb mongetes dolces i salsa picante.
• You char kway (?? yóu tiáo)
• Yusheng (?? yú sh?ng), peix cru en amanida, famós durant la celebració Nou any xinès

Plats inspirats en la cuina malaia

• Agar agar - agar extret de les algas comestibles.
• Ayam goreng, pollastre fregit.
• Curri puff, una pasta amb pollastre al curri, patates tallades en galledes i ou dur. algunes vegades s'empren sardinas en lloc de pollastre.
• Goreng pisang, bananes cobertes en farina, fregides i servides com un snack.
• Ketupat, un pastís d'arròs malayo. Servit generalment amb satay.
• Kueh lapis, un pastís multi-capes acolorit.
• Kuih pisang, pastissos de banana.
• Laksa, fideus d'arròs en un curri de llet de coco, ou i pollastre. El seu origen és de Peranakan. Una variant específica (i oposada a la varietat fusionada de les cuines Malàisia i de Singapur) és el Katong laksa.
• Lontong, pastís d'arròs comprimit i una sopa de verdures
• Pixi goreng, fideus de color groc stir-fried amb salsa de tomàquet, algun chili, i diverses carns o calamars.
• Pixi rebus, fideus grocs servits amb una salsa molt picante elaborada de soia fermentada.
• Pixi siam, "fideus siameses" o fins fideus d'arròs en una sopa molt especiada.
• Pixi soto, una sopa de fideus molt especiada.
• Nasi ayam goreng, Arròs fregit a l'estil malayo amb pollastre.
• Nasi lemak, arròs amb coco en una omelette, anxovas, cogombre i pasta chili. Algunes vegades s'enrotlla en una fulla de banana, per reforçar el seu sabor.
• Nasi padang, un plat d'origen indonesi amb arròs i una àmplia elecció de vegetals.
• Otak-otak, Un pastís de peix especiado i servit en una fulla de banana
• Roti john, pa farcit amb diversos ingredients (generalment carn i cebes) i després fregit.
• Sambal, es tracta d'un ingredient.
• Satay, carn a la graella servida com punxo servit amb ketupat, cogombre i ceba.
• Soto ayam, una sopa de carn de pollastre especiada.

Plats inspirats en l'Índia

Rojak Indi

Arròs servit amb naan, tandoori chicken, i el chicken tikka masala.

• Appom, un pancake d'arròs fermentat.
• Indian rojak, un plat de la comunitat musulmana de l'Índia amb diversos vegetals i mariscs fregits en una massa.
• Murtabak, una varietat de roti prata amb carn picada de be i cebes
• Nasi briyani, un plat indi-musulmà d'arròs i servit amb pollastre, vaca o be.
• Putu Mayam, un plat originari de Sri Lanka, similar al Sri Lankan hoppers.
• Roti prata, un plat de la comunitat musulmana de l'Índia extremadament poular com a desdejuni, és molt celebrat per tots els habitants de Singapur.
• Soup kambing, Sopa de be
• Tandoori, Una forma de cuinar típica de l'Índia.
• Thosai, pastís de llenties
• Pixi Kuah, Un plat de fideus indi amb salsa de carn.

Esports

Singapur als Jocs Olímpics.

En 2010 serà seu dels Jocs Olímpics Juvenils.

Singapur als Jocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic de Singapur.

Des de l'any 2008 a Singapur es realitza el Gran Premi de Fórmula 1. La particularitat d'aquest Gran Premi, és ser el primer en la història que es realitza de nit, la qual cosa comporta una sèrie de canvis, mai abans experimentats, tant en els pilots com en el desenvolupament propi de la carrera. Un altre dels al·licients és que es tracta d'un circuit urbà, igual que el realitzat, a partir d'aquest mateix any, a la ciutat de València.

Història

L'illa, que anteriorment s'anomenava Temasek, va ser anomenada com a Singapura durant el segle XIV pel príncep Parameswara.

El 1819, el britànic Thomas Stamford Raffles va prendre el control de la ciutat per a fer front a la dominació comercial dels holandesos a la regió. El 1826, Singapur, Malaca i Penang constituïen les colònies dels estrets, com a territoris independents del govern britànic.

Durant la Segona Guerra Mundial, a partir del 15 de febrer de 1942, l'illa va caure sota el domini de l'Imperi Japonès, que la va atacar des de terra aprofitant que les defenses de la ciutat estaven orientades cap al mar, essent la major humiliació que varen patir els britànics durant tota la guerra, ja que no només fou una derrota militar sinó que també va ser un cop fort a la dominació occidental a tota l'Àsia. L'illa va estar sota domini japonès fins el 12 de setembre del 1945, un mes després que Japó capitulés incondicionalment davant els Aliats.

El 1959, Lee Kuan Yew va ser escollit Primer Ministre. El seu partit, el Partit d'Acció del Poble (People's Action Party), va proposar aleshores la integració a la Federació de Malàisia, aconseguint-ho el setembre de 1963. Poc després, el 1964, les diferències es manifesten i s'acorda la secessió de la República de Singapur , proclamant-se la independència (dins de la Commonwealth) el 9 d'agost de 1965 amb Yusof bin Ishak com a president i Lee Kuan Yew com a primer ministre. A tots els que varen estar presents a Singapur el dia de la independència se li va oferir la ciutadania de Singapur. El 1967, va participar a la fundació de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic i el 1970 es va unir al Movimient de Països No Alineats. El 1990, Goh Chok Tong va succeir Lee com a primer ministre. Durant el seu mandat el país va afrontar la Crisi financera del sud-est asiàtic de 1977, el SARS de 2003 i les amenaces terroristes de la Jemaah Islamiyah. El 2004, Lee Hsien Loong, el fill gran de Lee Kuan Yew, es va convertir en el 3er. primer ministre del país.

Bibliografia

• Hill, Michael. Kwen Fee Lian. The Politics of Nation Building and Citizenship in Singapore (en anglès). Routledge, 1995. ISBN 0-415-12025-X. 
• King, Rodney. The Singapore Miracle, Myth and Reality (en anglès). Insight Press, 2008. ISBN 0-9775567-0-0. 
• Mauzy, Diane K.; Milne, R.S.. Singapore Politics: Under the People's Action Party (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 0415246539. 
• Tan, Kenneth Paul. Renaissance Singapore? Economy, Culture, and Politics (en anglès). NUS Press, 2007. ISBN 9789971693770. 
• Lee Kuan Yew (2000). From Third World To First: The Singapore Story: 1965–2000. (anglès), New York: HarperCollins. ISBN 0-06-019776-5
• Worthington, Ross. Governance in Singapore (en anglès). Routledge/Curzon, 2002. ISBN 0-7007-1474-X. 
• «Census of Population (2000)» (PDF). Singapore Department of Statistics.
• «Key Facts & Figures». Ministry of Transport, Singapore.
• «Nation's History». Singapore Infomap.
• «MOE-PRIME». Programme For Rebuilding and IMproving Existing schools (PRIME). Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2007.
• Ministry of Education (14 de febrer de 2007). "Eight More Schools to Benefit from Upgrading". Nota de premsa.

Enllaços externs

Govern

• «Portal oficial del govern de Singapur» (en anglès).
• «Departament de estadístiques» (en anglès).

Visió general

• «Entrada per Singapur en el CIA World Factbook» (en anglès). CIA.
• «Atles Mundial HRW - Singapur» (en anglès).

Plantilla:Enllaç AD