José Enrique Ruiz-Domènec: diferència entre les revisions

▲'''José Enrique Ruiz-Domènec''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[7 d'abril]] de [[1948]] - ) és un [[historiador]] [[Espanya|espanyol]], especialista en la [[Edat Mitjana]], la [[cultura]] [[europa|europea]] i l'herència [[Conca del Mediterrani|mediterrània]].

▲Es dedica a l'estudi de l'[[Edat Mitjana]] europea, en [[1969]] coneix a Geo Pistarino i [[Gabriella Airaldi]], amb els quals mantindrà una llarga relació en els anys següents; en [[1977]] entra en contacte amb [[Georges Duby]], que li convida al seu seminari del [[Collège de France]] i li prologa un dels seus primers llibres, amb el mantindrà una estreta relació [[epístola|epistolar]] i personal en els anys següents.

▲En [[1979]] es va pronunciar a favor de l'adopció a [[Espanya]] dels mètodes i objectius de la [[Nouvelle Histoire]], en un seminari impartit a la seva universitat amb el títol ''El juego del amor como representación del mundo en Andrés el Capellán'', que va ser vivament elogiada per la revista ''Annales''. Es justifica aquest fet ja que Ruiz Doménec mantenia estrets contactes amb la [[historiografia]] de [[París]] a través de Duby, a diferència dels seus col·legues [[historiador]]s, més propensos a mantenir els mètodes d'anàlisis procedents del [[Grup d'historiadors del Partit Comunista de Gran Bretanya|marxisme britànic]].

▲Va treballar sobre el [[parentiu]], la [[sexualitat]], els ideals cavallerescs i el món de les dones durant la [[dècada de 1980]] i va col·laborar amb la modernització de l'ensenyament de la història a la seva universitat, donant lloc a una sèrie de joves professors, en l'actualitat catedràtics, que han renovat els estudis sobre la disciplina. En [[1992]] posa fi a aquest període amb la publicació d'una obra de síntesi, que coincideix amb el naixement de la seva única filla Andrea. A partir de llavors s'obre als mitjans de comunicació col·laborant assíduament en els suplements culturals de [[La Vanguardia]] de [[Barcelona]] i [[El País]] Setmanal. Més tard acceptarà encàrrecs relacionats amb la [[Producció audiovisual|producció]] i adaptació de [[documental]]s per a la televisió. En 2010 és nomenat editor d'Història de National Geographic.

▲Ha escrit extensament sobre una gran varietat de temes. Com a historiador social s'ha centrat en l'anàlisi de la "memòria dels feudals i de la cavalleria". En tots dos temes veu la força impulsora de la tendència predominant cap a la construcció d'una primera modernitat en el [[segle XII]], fonament de moltes tradicions que seran elaborades més tard. Un altre tema recurrent en la seva obra ha estat el del món de les dones, un fenomen que ha intentat situar en el terreny del context social i històric rellevant, en enfrontar-se amb la visió tradicional de considerar-ho com una simple expressió de gènere.

▲Un dels seus interessos més destacats és l'herència [[mediterrània]], el seu treball és un estudi de la seva construcció en el context de la història de [[Europa]], ell argumenta que aquesta herència és el suport de moltes interpretacions modernes i contemporànies.

▲Al marge de la seva obra de [[recerca]] [[històrica]], ha investigat a fons l'escriptura de la història i té diversos llibres sobre aquest tema i nombrosos assajos publicats en periòdics i revistes. La seva publicació més recent és la seva visió del seu propi país ''España, una nueva historia'', que ve a coronar la seva llarga trajectòria que ha donat lloc a importants llibres en [[castellà]], [[italià]] i [[català]].

▲{{dialnet|2899466}}