(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

José Enrique Ruiz-Domènec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula escriptor | nom = José Enrique Ruiz-Domènec | imatge = | peu = | data de naixement = {{Data naixement i edat|1948...».
 
m Afegida Categoria:Naixements del 1948 usant HotCat
 
(38 revisions intermèdies per 21 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula escriptorpersona}}
'''José Enrique Ruiz-Domènec''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[7 d'abril]] de [[1948]] - ) és un [[historiador]] [[Espanya|espanyol]], especialista en la l'[[Edatedat Mitjanamitjana]], la [[cultura]] [[europa|europea]] i l'herència [[Conca del Mediterrani|mediterrània]].
| nom = José Enrique Ruiz-Domènec
| imatge =
| peu =
| data de naixement = {{Data naixement i edat|1948|4|7}}
| lloc de naixement = [[Granada (Andalusia)|Granada]]
| data de mort =
| lloc de mort =
| altres_noms =
| conegut per =
| cònjuge =
| pares =
| influenciat_per=
| alma mater = [[Universitat Autònoma de Barcelona]]
| ocupació = Historiador
}}
'''José Enrique Ruiz-Domènec''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[7 d'abril]] de [[1948]] - ) és un [[historiador]] [[Espanya|espanyol]], especialista en la [[Edat Mitjana]], la [[cultura]] [[europa|europea]] i l'herència [[Conca del Mediterrani|mediterrània]].
 
== Vida ==
Va néixer enel [[1948]] ena [[Granada]], on va estudiar batxillerat i els primers anys d'Universitat. Se'n va anar a viure a [[Barcelona]] enel [[1968]], un any després va obtenir una plaça de professor en la recentment fundada [[Universitat Autònoma de Barcelona]], on es va [[doctorat|va doctorar]] enel [[1973]]. Va ser professor adjunt per oposició amb el número u enel [[1979]], enel [[1986]] va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Medievals i editor de la revista ''Medievalia''. EnEl [[1994]] va obtenir per oposició la càtedra d'[[història medieval|Història Medieval]] d'[[Europa]]. EnEl 1996 va entrar a formar part de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i enel [[2001]] de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya.
 
Ha estat professor visitant a les Universitatsuniversitats de [[universitat de Gènova|Gènova]] i [[universitat de Poitiers|Poitiers]]. Ha impartit cursos de doctorat ena l 'Institut Europeu d'Estudis Humanístics de [[Florència]]. És membre del comitè científic de «Festival Storia» de [[Torí]] i membre permanent del jurat internacional del premi “Finale Ligure” d'[[història]]. EnEl [[2006]] va rebre el premi "Ciutat de Barcelona", en la modalitat d'[[Assaig (literatura)|assaig]], pel seu llibre ''El Reto del historiador''. És el representant espanyol dins de la comissió de 27 historiadors pels 27 països d'Europa. En 2011 ha estat nomenat professor convidat de l'''Ecole des Hautes Etudes'' de París, per al curs 2011-2012.
 
== Trajectòria intel·lectual ==
Es dedica a l'estudi de l'[[Edatedat Mitjanamitjana]] europea, enel [[1969]] coneix a Geo Pistarino i [[Gabriella Airaldi]], amb els quals mantindrà una llarga relació en els anys següents; enel [[1977]] entra en contacte amb [[Georges Duby]], que liel convida al seu seminari del [[Collège de France]] i li prologa un dels seus primers llibres,. ambAmb elell mantindrà una estreta relació [[epístola|epistolar]] i personal en els anys següents.
 
EnEl [[1979]] es va pronunciar a favor de l'adopció a [[Espanya]] dels mètodes i objectius de la [[Nouvelle Histoire]], en un seminari impartit a la seva universitat amb el títol ''El juego del amor como representación del mundo en Andrés el Capellán'', que va ser vivament elogiada per la revista ''Annales''. Es justifica aquest fet, ja que Ruiz Doménec-Domènec mantenia estrets contactes amb la [[historiografia]] de [[París]] a través de Duby, a diferència dels seus col·legues [[historiador]]s, més propensos a mantenir els mètodes d'anàlisisanàlisi procedents del [[Grup d'historiadors del Partit Comunista de Gran Bretanya|marxisme britànic]].
Es dedica a l'estudi de l'[[Edat Mitjana]] europea, en [[1969]] coneix a Geo Pistarino i [[Gabriella Airaldi]], amb els quals mantindrà una llarga relació en els anys següents; en [[1977]] entra en contacte amb [[Georges Duby]], que li convida al seu seminari del [[Collège de France]] i li prologa un dels seus primers llibres, amb el mantindrà una estreta relació [[epístola|epistolar]] i personal en els anys següents.
 
Va treballar sobre el [[parentiu]], la [[sexualitat]], els ideals cavallerescs i el món de les dones durant la [[dècada de 1980]] i va col·laborar amb la modernització de l'ensenyament de la història a la seva universitat, donant lloc a una sèrie de joves professors, en l'actualitat catedràtics, que han renovat els estudis sobre la disciplina. EnEl [[1992]] posa fi a aquest període amb la publicació d'una obra de síntesi, que coincideix amb el naixement de la seva única filla Andrea. A partir de llavors s'obre als mitjans de comunicació col·laborant assíduament en els suplements culturals de [[La Vanguardia]] de [[Barcelona]] i [[El País]] SetmanalSemanal. Més tard acceptarà encàrrecs relacionats amb la [[Producció audiovisual|producció]] i adaptació de [[documental]]s per a la televisió. En 2010 és nomenat editor d'Història de National Geographic.
En [[1979]] es va pronunciar a favor de l'adopció a [[Espanya]] dels mètodes i objectius de la [[Nouvelle Histoire]], en un seminari impartit a la seva universitat amb el títol ''El juego del amor como representación del mundo en Andrés el Capellán'', que va ser vivament elogiada per la revista ''Annales''. Es justifica aquest fet ja que Ruiz Doménec mantenia estrets contactes amb la [[historiografia]] de [[París]] a través de Duby, a diferència dels seus col·legues [[historiador]]s, més propensos a mantenir els mètodes d'anàlisis procedents del [[Grup d'historiadors del Partit Comunista de Gran Bretanya|marxisme britànic]].
 
Ha escrit extensament sobre una gran varietat de temes. Com a historiador social s'ha centrat en l'anàlisi de la "memòria dels feudals i de la cavalleria". En tots dos temes veu la força impulsora de la tendència predominant cap a la construcció d'una primera modernitat en el [[{{segle |XII]]}}, fonament de moltes tradicions que seran elaborades més tard. Un altre tema recurrent en la seva obra ha estat el del món de les dones, un fenomen que ha intentat situar en el terreny del context social i històric rellevant, en enfrontar-se amb la visió tradicional de considerar-ho com una simple expressió de gènere.
Va treballar sobre el [[parentiu]], la [[sexualitat]], els ideals cavallerescs i el món de les dones durant la [[dècada de 1980]] i va col·laborar amb la modernització de l'ensenyament de la història a la seva universitat, donant lloc a una sèrie de joves professors, en l'actualitat catedràtics, que han renovat els estudis sobre la disciplina. En [[1992]] posa fi a aquest període amb la publicació d'una obra de síntesi, que coincideix amb el naixement de la seva única filla Andrea. A partir de llavors s'obre als mitjans de comunicació col·laborant assíduament en els suplements culturals de [[La Vanguardia]] de [[Barcelona]] i [[El País]] Setmanal. Més tard acceptarà encàrrecs relacionats amb la [[Producció audiovisual|producció]] i adaptació de [[documental]]s per a la televisió. En 2010 és nomenat editor d'Història de National Geographic.
 
Un dels seus interessos més destacats és l'herència [[mediterrània]],. elEl seu treball és un estudi de la seva construcció en el context de la història de d'[[Europa]], ellde la qual argumenta que aquesta herència és el suport de moltes interpretacions modernes i contemporànies.
Ha escrit extensament sobre una gran varietat de temes. Com a historiador social s'ha centrat en l'anàlisi de la "memòria dels feudals i de la cavalleria". En tots dos temes veu la força impulsora de la tendència predominant cap a la construcció d'una primera modernitat en el [[segle XII]], fonament de moltes tradicions que seran elaborades més tard. Un altre tema recurrent en la seva obra ha estat el del món de les dones, un fenomen que ha intentat situar en el terreny del context social i històric rellevant, en enfrontar-se amb la visió tradicional de considerar-ho com una simple expressió de gènere.
 
Al marge de la seva obra de [[recerca]] [[històrica]], ha investigat a fons l'escriptura de la història i té diversos llibres sobre aquest tema i nombrosos assajos publicats en periòdics i revistes. LaHa seva publicació més recent éspublicat la seva visió deld'Espanya seu propi paísa ''España, una nueva historia'', quedins ve a coronar la sevauna llarga trajectòria que ha donat lloc a importants llibres en [[castellà]], [[italià]] i [[català]]. La seva publicació més recent (2018) és una revisió en clau actual, cosmopolita i espanyolista del fet català des d'una perspectiva històrica: ''Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017)'', publicada en català i espanyol.
Un dels seus interessos més destacats és l'herència [[mediterrània]], el seu treball és un estudi de la seva construcció en el context de la història de [[Europa]], ell argumenta que aquesta herència és el suport de moltes interpretacions modernes i contemporànies.
 
Al marge de la seva obra de [[recerca]] [[històrica]], ha investigat a fons l'escriptura de la història i té diversos llibres sobre aquest tema i nombrosos assajos publicats en periòdics i revistes. La seva publicació més recent és la seva visió del seu propi país ''España, una nueva historia'', que ve a coronar la seva llarga trajectòria que ha donat lloc a importants llibres en [[castellà]], [[italià]] i [[català]].
 
== Publicacions ==
* ''La Memoria de los feudales'' amb pròlogpròleg de Georges Duby; (Argot, 1984; 1997, Guida, 1992).
* ''La caballería o la imagen cortesana del mundo (Génova, Istituto de Medievistica, 1984)
* ''La mujer que mira'' (Quaderns Crema, 1986; Sirmio, 1987);
* ''Boucicaut, gobernadorgovernador de Génova''. (Genva, Civico Istituto Colombiano, 1989)
* ''Set dones per a Tirant'' (Columna, 1991; Ajuntament de València, 1998)
* ''La novela y el espíritu de la caballería'' (Mondadori, 1992, 2000).
* ''Observando la modernidad desde la Edad Media'' (Alfons el Magnanim, 1996);
* ''La identitat de Guilhem de Peitieu'' (Columna, 1999)
Linha 57 ⟶ 41:
* ''Del Tirant al Quixot: més que un revival cavalleresc'' (Institució de les Lletres Catalanes 2005)
* ''El Reto del historiador"' (Península/Atalaya 2006).
* [http://www.fundacionoguera.com/libros/39.vescomtes%20tot%2006.pdf ''Quan els vescomtes de Barcelona eren''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141220123512/http://www.fundacionoguera.com/libros/39.vescomtes%20tot%2006.pdf |date=2014-12-20 }} (Fundació Noguera, 2006);
* ''Cautivos de la fama'' (Península/Atalaya, 2006)
* ''Mi Cid'' (Península/Atalaya 2007).
* ''Atardeceres Rojos''. ''Cuatro vidas entre el Islam y la cristiandad'' (Ariel, 2007).
* ''España, una nueva historia''. (Gredos, 2009).
* Europa, las claves de su historia. (RBA, 2010)
* ''Catalunya, España. Encuentros y desencuentros''. Barcelona, Librosdevanguardia, 2011. Versió catalana: ''Catalunya, Espanya. Acords i desacords''. Barcelona, La Magrana, 2011.
* ''Personajes intempestivos de la historia''. Madrid, Gredos, 2011.
* ''Entre historias de la Edad Media''. Granada, universidad de Granada, 2011.
* ''Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017)'', Barcelona, Rosa dels Vents (edició catalana) i Taurus (edició espanyola), 2018.
 
== Publicacions (en col·laboració) ==
 
* ''Álbum para Guillermo el Mariscal de Georges Duby'' (Alianza, Biblioteca 30 Aniversario, [[1997]]) con M.A. Ladero Quesada.
* ''Storici arabi delle Crociate''. (Einaudi, [[2002]]) con F. Gabrielli
Linha 76 ⟶ 60:
 
== Referències ==
{{dialnet|28994663149326}}
* [http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=51243795355&ID_PAGINA=22780&ID_FORMATO=9 Críticos que son creadores, La Vanguardia, 8 de gener de 2002.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}
* [http://europa.sim.ucm.es/compludoc/AA?articuloId=460817&donde=castellano&zfr=0 Doria, Sergi. ''José Enrique Ruiz-Domènec: "La historiografía española sigue varada en el modelo marxista anglosajón'', UCM.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}
* [httphttps://web.archive.org/web/20100402232144/http://www.fundaciongsr.es/documentos/boletin13/11.htm ''Se presentó el libro Paseos por la Barcelona literaria'', Boletín de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.]
* [http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Jose/Enrique/Ruiz-Domenec/2063/ Personajes:José Enrique Ruiz-Domènec, El País.]
{{dialnet|2899466}}
* [http://elpais.com/diario/2009/02/14/cultura/1234566001_850215.html Villena, Miguel. ''Así fue... en las artes y en las calles'', El País, 14 de febrer de 2002.]
* Martí Font, J.M. (24 de març de 2010) [http://elpais.com/diario/2010/03/24/cultura/1269385201_850215.html Europa avanzó sobre un río helado. Una muestra y un ensayo de Ruiz-Domènec revisan el proceso de construcción del continente.] El País.com Consultay 25 de febrer de 2012.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/863115/863115je/Jos%E9+Enrique+Ruiz-Dom%E8nec_8497630/ Entrevista de Ruiz-Domènec per a Informativo Telecinco.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110409171214/http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/863115/863115je/Jos%E9+Enrique+Ruiz-Dom%E8nec_8497630 |date=2011-04-09 }}
* [http://www.noticias.info/archivo/2004/200409/20040922/20040922_33737.shtm Entrevista de Ruiz-Domènec per a noticias.info] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050321075356/http://www.noticias.info/Archivo/2004/200409/20040922/20040922_33737.shtm |date=2005-03-21}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=7Yg-TcXFwco Conferència ''Qué debe contener una historia de España del siglo XXI'']
 
{{inicia taula}}
{{S-ach}}
{{succession box
|títol = [[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]<br />Medalla XXV
| anys = [[1996]]-
| abans = [[Josep Alsina i Clota]]
| després = }}
{{Finalitza taula}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Ruiz Domenec, Jose Enrique}}
[[Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres]]
[[Categoria:Granadins]]
[[Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona]]
[[Categoria:Historiadors espanyolsandalusos]]
[[Categoria:Medievalistes espanyols]]
|[[Categoria:Alumnes almade materla = [[Universitat Autònoma de Barcelona]]
[[Categoria:Naixements del 1948]]