Ennio Morricone: diferència entre les revisions

'''Ennio Morricone''' ([[Roma]], [[Itàlia]], [[10 de novembre]] de [[1928]] -– [[6 de juliol]] de [[2020]])<ref>{{ref-notícia |títol=E' morto Ennio Morricone. Il compositore premio Oscar aveva 91 anni |publicació=la Repubblica |url= https://www.repubblica.it/spettacoli/musica/2020/07/06/news/musica_e_morto_ennio_morricone-261097180/ | consulta=6 juliol 2020 |data=6 juliol 2020}}</ref>) fou un [[compositor]] [[italià]] de [[música]] de [[cinema]].

Un dels grans compositors de bandes sonores, en la seva trajectòria al llarg de cinc dècades va compondre més de mig miler d'obres per al cinema en les quequals va destacar per la facilitat amb què s'adaptava als diferents gèneres cinematogràfics i pel tractament melòdic.<ref name="Cervantes">{{ref-publicació|cognom=Cervantes |nom=Xavier |títol=Hi havia una vegada Ennio Morricone |publicació=Diari Ara |data=7 juliol 2020 |pàgines=20 | consulta=7 juliol 2020}}</ref>

El 2017 va rebre l'[[Orde al Mèrit de la República Italiana]].<ref>{{ref-web|url= http://www.quirinale.it/onorificenze/insigniti/120343|títol=Morricone Sig. Ennio | editor=www.quirinale.it |data= 27 desembre 2017 | consulta=17 octubre 2018}}</ref> La seva música per a la pel·lícula ''[[El bo, el lleig i el dolent]]'' (1966) es considera com una de les bandes sonores més influents de la història del cinema.<ref name="Telegraph">{{ref-notícia|títol= 10 most influential film soundtracks |obra= Telegraph | url =https://www.telegraph.co.uk/culture/music/8509293/10-most-influential-film-soundtracks.html| consulta= 31 desembre 2015}}</ref> També té el Grammy Hall of Fame.<ref>{{ref-web|url= http://www.uncut.co.uk/the-police/the-police-queen-morricone-honoured-at-grammy-hall-of-fame-news|títol=The Police, Queen, Morricone Honoured at Grammy Hall of Fame|data=1 desembre 2008|obra=Uncut| consulta=12 de desembre 2019|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20140726033617/http://www.uncut.co.uk/the-police/the-police-queen-morricone-honoured-at-grammy-hall-of-fame-news|arxiudata=26 de juliol 2014}}</ref>

Entre els seus premis cal destacar tres premis [[Grammy]], tres [[Premis Globus d'Or|Globus d'Or]], sis [[BAFTA]], deu [[Premis David di Donatello|David di Donatello]], onze Nastro d'Argento, dos premis del cinema europeu, el premi d'honor del Lleó d'Or i el premi Polar Music el 2010. Morricone ha influït a molts artistes tant del món del cinema com d'altres estils i gèneres, com [[Hans Zimmer]],<ref name="telegraph.co.uk">{{ref-web|url= https://www.telegraph.co.uk/culture/film/classic-movies/9413230/Hans-Zimmer-on-Ennio-Morricones-score-for-Once-Upon-a-Time-in-the-West.html|títol=Hans Zimmer on Ennio Morricone's score for Once Upon a Time in the West| editor=telegraph.co.uk| consulta=20 gener 2016}}</ref> Danger Mouse,<ref name="What influenced Danger Mouse">{{ref-web|url= http://nymag.com/arts/popmusic/profiles/16845/|títol=What influenced Danger Mouse| editor=nymag.com| consulta=21 gener 2016}}</ref> [[Dire Straits]],<ref name="Mark Knopfler of Dire Straits">{{ref-web|url= http://ds.mk-guitar.com/knopfler-interviews.htm|títol=Mark Knopfler of Dire Straits| editor=Guitar Player, Sept.'84| consulta=20 gener 2016}}</ref> [[Muse]],<ref name="gigwise.com">{{ref-web|url= http://www.gigwise.com/photos/98728/4/muses-biggest-musical-influences-revealed|títol=Behind the music: 17 artists that had a huge influence on Muse| editor=gigwise.com| consulta=20 gener 2016}}</ref> [[Metallica]],<ref name="Omnibus Press">{{ref-web|url= https://books.google.cat/books?id=o-aaAwAAQBAJ&pg=RA1-PT144#v=onepage&q=metallica%20ennio%20morricone%20influence|títol=Metallica: The Music and the Mayhem| editor=Omnibus Press| consulta=20 gener 2016}}</ref> i [[Radiohead]].<ref name="The Mojo Collection: 4th Edition">{{ref-web|url= https://books.google.cat/books?id=AVQbF9lTBwgC&pg=PA637&lpg=PA637#v=onepage&q=OK%20Computer%20ennio%20morricone|títol=The Mojo Collection: 4th Edition| editor=Mojo Magazine| consulta=20 gener 2016}}</ref>

Ennio va néixer a Roma; és fill de Libera Ridolfi i de Mario Morricone, músic.<ref>{{ref-llibre|url= https://books.google.cat/books?id=G2lqIuCFJ_MC&pg=PA1 |títol=Ennio Morricone's The Good, the Bad and the Ugly: A Film Score Guide |autor=Charles Leinberger |pàgina=1 |website=Books.google.ca | consulta= 6 novembre 2016}}</ref> La seva família provenia d'[[Arpino]], a prop de [[Frosinone]]. Morricone tenia quatre germans: Adriana, Aldo (que va morir accidentalment abans de complir els quatre anys, a causa de la seva mainadera que li va donar erròniament cireres, a les quals era molt al·lèrgic), Maria i Franca. Vivien a [[Trastevere]], al centre de Roma, amb els seus pares. Mario, el seu pare, era trompetista i treballava professionalment en diferents orquestres de música lleugera, mentre que la seva mare Libera muntà una petita empresa tèxtil.<ref>{{ref-web|url= http://www.filmreference.com/film/23/Ennio-Morricone.html |títol=Ennio Morricone Biography (1928–) | editor=Filmreference.com | consulta= 13 setembre 2011}}</ref>

El 1946 va obtenir el diploma en trompeta.<ref>{{ref-web|url= http://www.polarmusicprize.org/laureates/ennio-morricone/press-material/|títol=Ennio Morricone|website=Polar Music Prize|llengua=en-US anglès|access-date consulta=17 agost 2017|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20170817162737/http://www.polarmusicprize.org/laureates/ennio-morricone/press-material/|arxiudata=17 d'agost 2017}}</ref> El 1952, també va aconseguir el ''Diploma d'Instrumentació per a l'Arranjament de Bandes'' ([[Fanfàrria|fanfàrries]]) amb una nota del 9/10. Va acabar els seus estudis al Conservatori de Santa Cecília el 1954 i va obtenir una nota final de 9,5 sobre 10 en el seu Diploma en Composició, sota el mestratge del compositor Goffredo Petrassi.<ref name="fancast">{{ref-web|títol=About Ennio Morricone|url= http://www.fancast.com/people/Ennio-Morricone/313734/biography| editor=fancast.com|url-status=dead|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090211103035/http://www.fancast.com/people/Ennio-Morricone/313734/biography|arxiudata= 11 febrer 2009}}</ref>

[[Fitxer:Foto Mauro Maur e Maestro Ennio Morricone.jpg|Ennio Morricone amb el seu amic i collaborador trompetista [[Mauro Maur]] a la històrica sala de gravació "Forum Studios" de Roma|miniatura|upright=1.20|left]]Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de [[Sergio Leone]] en el gènere del western: ''[[Per un grapat de dòlars]]''. Morricone, sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzístiques. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.

{| class="wikitable" style="border:2px #aaa solid; font-size:90%;"

Morricone va rebre dos premis Grammy, tres Globus d'Or, sis [[premi BAFTA|BAFTA]], 10 David de Donatello, onze Nastro d'Argento i el Premi de Música Polar el 2010, considerat aquest últim com el Nobel de la música. Al llarg de la seva carrera, Morricone va vendre més de 70 milions de discos.<ref>{{ref-web|url= http://musica.net1news.org/morricone-contro-metodo-di-insegnamento-della-musica-a-scuola.html |títol=Morricone contro il metodo di insegnamento della musica a scuola | consulta=11 de juny de 2014 |cognom= |nom= |data=27 de juliol de 2012 |obra=Net1News |llengua=Italiano |cita=}}</ref>

Morricone era molt aficionat al [[futbol]] i als [[escacs]]. Va composarcompondre la melodia del [[Mundial de futbol de 1978]] a [[Buenos Aires]], encarregada per l{{'}}organització. Era també seguidor de l'[[Associazione Sportiva Roma|AS Roma]].

Pel que fa als escacs, tenia un fort nivell com a aficionat, que li va permetre fins i tot [[taules (escacs)|entaular]] una partida amb [[Borís Spasski]]. A mitjan de la dècada del 1950 va entrenar amb el [[Mestre Internacional]] [[Stefano Tatai]].<ref>{{ref-notícia |títol=Ennio Morricone y el deporte: de la canción del Mundial de 1978 a su afición por el ajedrez |publicació=El español |url= https://www.elespanol.com/deportes/otros-deportes/20200706/ennio-morricone-deporte-cancion-mundial-aficion-ajedrez/503200591_0.html | consulta=24 octubre 2020 |data=6 de juliol de 2020}}</ref>