Ennio Morricone: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 213.147.129.224. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
(92 revisions intermèdies per 31 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula
'''Ennio Morricone''' ([[Roma]], [[Itàlia]], [[10 de novembre]] de [[1928]] – [[6 de juliol]] de [[2020]])<ref>{{ref-notícia |títol=E' morto Ennio Morricone. Il compositore premio Oscar aveva 91 anni |publicació=la Repubblica |url= https://www.repubblica.it/spettacoli/musica/2020/07/06/news/musica_e_morto_ennio_morricone-261097180/ | consulta=6 juliol 2020 |data=6 juliol 2020}}</ref> fou un [[compositor]] [[italià]] de [[música]] de [[cinema]].
Un dels grans compositors de bandes sonores, en la seva trajectòria al llarg de cinc dècades va compondre més de mig miler d'obres per al cinema en les quals va destacar per la facilitat amb què s'adaptava als diferents gèneres cinematogràfics i pel tractament melòdic.<ref name="Cervantes">{{ref-publicació|cognom=Cervantes |nom=Xavier |títol=Hi havia una vegada Ennio Morricone |publicació=Diari Ara |data=7 juliol 2020 |pàgines=20 | consulta=7 juliol 2020}}</ref>
El 2017 va rebre l'[[Orde al Mèrit de la República Italiana]].<ref>{{ref-web|url= http://www.quirinale.it/onorificenze/insigniti/120343|títol=Morricone Sig. Ennio | editor=www.quirinale.it |data= 27 desembre 2017 | consulta=17 octubre 2018}}</ref> La seva música per a la pel·lícula ''[[El bo, el lleig i el dolent]]'' (1966) es considera com una de les bandes sonores més influents de la història del cinema.<ref name="Telegraph">{{ref-notícia|títol= 10 most influential film soundtracks |obra= Telegraph | url =https://www.telegraph.co.uk/culture/music/8509293/10-most-influential-film-soundtracks.html| consulta= 31 desembre 2015}}</ref> També té el Grammy Hall of Fame.<ref>{{ref-web|url= http://www.uncut.co.uk/the-police/the-police-queen-morricone-honoured-at-grammy-hall-of-fame-news|títol=The Police, Queen, Morricone Honoured at Grammy Hall of Fame|data=1 desembre 2008|obra=Uncut| consulta=12 de desembre 2019|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20140726033617/http://www.uncut.co.uk/the-police/the-police-queen-morricone-honoured-at-grammy-hall-of-fame-news|arxiudata=26 de juliol 2014}}</ref>
Entre els seus premis cal destacar tres premis [[Grammy]], tres [[Premis Globus d'Or|Globus == Biografia ==
Ennio va néixer a Roma; és fill de Libera Ridolfi i de Mario Morricone, músic.<ref>{{ref-llibre|url= https://books.google.
El seu primer professor va ser el seu pare Mario Morricone, que li va ensenyar a llegir música i també a tocar diversos instruments. Obligat a fer trompeta, va ingressar en l'Acadèmia Nazionale de Santa Cecília, per estudiar trompeta sota la tutela d'Umberto Semproni.<ref>{{ref-llibre|autor= Charles Leinberger|títol= Ennio Morricone's The Good, The Bad and the Ugly: A Film Score Guide| url = https://books.google.
El 1946 va obtenir el diploma en trompeta.<ref>{{ref-web|url= http://www.polarmusicprize.org/laureates/ennio-morricone/press-material/|títol=Ennio Morricone|website=Polar Music Prize|llengua=
=== Joventut ===
Va iniciar la seva carrera de molt jove, tot seguint el relleu del seu pare, que era músic en una orquestra. Per acabar-ho d'arrodonir, Morricone i [[Sergio Leone]] van ser companys d'escola. La seva relació personal i professional va ser permanent, una de les més fèrtils de la història de les arts. Morricone va compondre la banda sonora de gairebé totes les pel·lícules de Leone. Posteriorment, Morricone va ingressar al Conservatori de Santa Cecília de Roma estudiant trompeta i composició on va tenir com a tutor a [[Goffredo Petrassi]].
Amb tot, els inicis van ser durs: es va casar el 1956 i l'any següent ja tenia un fill, pel que va haver de compaginar la creativitat amb tasques més prosaiques que li permetessin guanyar-se la vida: amb aquesta capacitat de treball que l'ha caracteritzat sempre, es va dedicar a orquestrar i arreglar cançons d'intèrprets destacats de la música lleugera i sintonies per a programes de varietats de la [[RAI]], al mateix temps que s'iniciava en el món de la [[banda sonora]] cinematogràfica d'una forma una mica irregular: componia per a altres compositors de fama que anaven molt sol·licitats i no podien atendre tots els seus compromisos. El seu amic [[Mario Nascimbene]], per exemple, li va demanar que li donés un cop de mà a ''Morte di un amico'' (1959) o ''[[Barabbas (pel·lícula de 1961)|Barabbas]]'' (1961). Una "Ninna nanna" que apareix a ''[[Il Giudirio Universale]]'' (1961) és seva, encara que en els crèdits només hi figuri el nom d'[[Alessandro Cicognini]].
El seu debut cinematogràfic, és a dir quan el seu nom apareix als crèdits, arriba el 1961 amb el film ''[[Il federale]]'' de [[Luciano Salce]], una sàtira sobre la caiguda del [[feixisme]] amb una gran interpretació de [[Ugo Tognazzi]]. En aquest punt arrenca la seva abundant filmografia, que toca tots els gèneres, amb dues aportacions al western amb el pseudònim de '''Dan Savio''', ''
=== Trilogia del dòlar ===
[[Fitxer:Foto Mauro Maur e Maestro Ennio Morricone.jpg|Ennio Morricone amb el seu amic i collaborador trompetista [[Mauro Maur]] a la històrica sala de gravació "Forum Studios" de Roma|miniatura|upright=1.20|left]]Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de [[Sergio Leone]] en el gènere del western: ''[[Per un grapat de dòlars]]''. Morricone, sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzístiques. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.
▲Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western: ''[[Per un grapat de dòlars]]''. Morricone, sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzístiques. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.
Aconsegueix però l'èxit amb les pel·lícules de Sergio Leone, el pare dels Spaghetti western. La col·laboració entre els dos comença el 1964 i de la mateixa van sorgir-ne les inoblidables: ''[[Per qualche dollaro in più]]'', ''[[El bo, el lleig i el dolent]]'', ''[[Fins que li va arribar l'hora]]'' i ''[[Hi havia una vegada a Amèrica]]'', l'últim film del gran director.
Ha estat molt criticat per la seva atípica música, però abans que res ha estat valent integrant instruments poc comuns entre les grans orquestres. Després, l'any 1964 va tocar en el
=== Consolidació ===
Poc després dels seus primers treballs amb Leone, Morricone comença a consolidar-se de manera reconeguda i competent en el panorama de la música cinematogràfica internacional. D'una banda gràcies a les seves intenses col·laboracions amb directors italians com [[Pier Paolo Pasolini]], [[Bernardo Bertolucci]], [[Dario Argento]], [[Gillo Pontecorvo]], [[Marco Bellocchio|Marc Bellocchio]] i [[Giuseppe Tornatore]], i de l'altra per les esplèndides bandes sonores compostes per explicar grans històries al costat de directors americans i europeus de la talla de [[
És un dels compositors cinematogràfics més coneguts, gràcies sobretot a la música dels [[spaghetti western]], però també gràcies a les belles melodies de ''[[
Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.▼
== Premis i nominacions ==
Ha estat nominat a l'[[Oscar]] en 6 ocasions: ''Dies del cel'' (1978), ''La missió'' (1986), ''[[Els intocables d'Elliot Ness]]'' (1987), ''Bugsy'' (1991), ''Malena'' ([[2000]]), sense aconseguir-ne cap, però als Oscars de 2007 se li lliurà la seva primera estatueta com a reconeixement a tota la seva carrera. Per fi, va guanyar el premi a la millor Banda Sonora per ''[[The Hateful Eight]]'' (2016) pel·lícula dirigida per [[Quentin Tarantino]]. Ha guanyat 3 Globus d'Or i 6 premis Bafta.▼
[[Fitxer:Per artem ad deum morricone.jpg|miniatura|Morricone en rebre la Medalla Per Artem ad Deum (en català: ''a través de les arts, a Déu'') de l'arquebisbe [[Gianfranco Ravasi]].]]
▲
{| class=wikitable style="border:2px #aaa solid; font-size:90%;"
|- style="background:#ccc; text-align:center;"
! Any
! Director
! Projecte
! Categoria
! Resultat
|-
| [[Premis Oscar de 1978|1979]]
| [[Terrence Malick]]
| ''[[Days of Heaven]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{nom}}
|-
| [[Premis Oscar de 1986|1987]]
| [[Roland Joffé]]
| ''[[La missió]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{nom}}
|-
| [[Premis Oscar de 1987|1988]]
| [[Brian De Palma]]
| ''[[Els intocables d'Elliot Ness|Els intocables]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{nom}}
|-
| [[Premis Oscar de 1991|1992]]
| [[Barry Levinson]]
| ''[[Bugsy]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{nom}}
|-
| [[Premis Oscar de 2000|2001]]
| [[Giuseppe Tornatore]]
| ''[[Malèna]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{nom}}
|-
| [[Premis Oscar de 2006|2007]]
| colspan=3|[[Oscar honorífic]]
| {{won}}
|-
| [[Premis Oscar de 2015|2016]]
| [[Quentin Tarantino]]
| ''[[The Hateful Eight]]''
| [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora]]
| {{won}}
|}
Morricone va rebre dos premis Grammy, tres Globus d'Or, sis [[premi BAFTA|BAFTA]], 10 David de Donatello, onze Nastro d'Argento i el Premi de Música Polar el 2010, considerat aquest últim com el Nobel de la música. Al llarg de la seva carrera, Morricone va vendre més de 70 milions de discos.<ref>{{ref-web|url= http://musica.net1news.org/morricone-contro-metodo-di-insegnamento-della-musica-a-scuola.html |títol=Morricone contro il metodo di insegnamento della musica a scuola | consulta=11 de juny de 2014 |data=27 de juliol de 2012 |obra=Net1News |llengua=Italiano}}</ref>
▲Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.
== Aficions ==
Morricone era molt aficionat al [[futbol]] i als [[escacs]]. Va compondre la melodia del [[Mundial de futbol de 1978]] a [[Buenos Aires]], encarregada per l{{'}}organització. Era també seguidor de l'[[Associazione Sportiva Roma|AS Roma]].
Pel que fa als escacs, tenia un fort nivell com a aficionat, que li va permetre fins i tot [[taules (escacs)|entaular]] una partida amb [[Borís Spasski]]. A mitjan de la dècada del 1950 va entrenar amb el [[Mestre Internacional]] [[Stefano Tatai]].<ref>{{ref-notícia |títol=Ennio Morricone y el deporte: de la canción del Mundial de 1978 a su afición por el ajedrez |publicació=El español |url= https://www.elespanol.com/deportes/otros-deportes/20200706/ennio-morricone-deporte-cancion-mundial-aficion-ajedrez/503200591_0.html | consulta=24 octubre 2020 |data=6 de juliol de 2020}}</ref>
== Referències ==
Linha 43 ⟶ 99:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{Oficial}}
* {{
* [http://www.chimai.com The Ennio Morricone Online Community]
* [http://www.latimesmagazine.com/2009/11/ttette-ennio-morricone.html Tête-à-Tête: Ennio Morricone per Nic Harcourt] a Los Angeles Times Magazine
Linha 52 ⟶ 107:
{{Oscar honorífic}}
{{Oscar a la millor banda sonora}}
{{BAFTA a la millor música}}
{{Lleó d'Or per la carrera}}
{{Premi Cinema Europeu carrera}}
{{Nastro d'Argento millor banda sonora}}
{{David di Donatello al millor músic}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Morricone, Ennio}}
[[Categoria:Compositors de cinema italians]]
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]]
[[Categoria:Compositors italians del segle XXI]]
[[Categoria:Guanyadors del premi Grammy]]
[[Categoria:Guanyadors de l'Oscar honorífic]]
[[Categoria:
[[Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana]]
[[Categoria:Jugadors d'escacs italians]]
[[Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília]]
[[Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana]]
[[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Naixements del 1928]]
[[Categoria:Morts a Roma]]
[[Categoria:Professors de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília]]
[[Categoria:Esportistes de Roma]]
[[Categoria:Morts el 2020]]
|