Udmurt

Udmurt

удмурт кыл udmurt kyl
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	550,000 (cens 1989)
Parlants nadius	324.000  (2010 )
Parlat a	Udmúrtia, Baixkíria, Tatarstan, Marí El, krai de Perm, óblast de Kírov i óblast de Sverdlovsk
Oficial a	Udmúrtia
Autòcton de	Europa Oriental
Estat	Rússia, Kazakhstan
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües pèrmiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i alfabet Udmurt
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	udm
ISO 639-3	udm
Glottolog	udmu1245
Linguasphere	41-AAE-ac
Ethnologue	udm
UNESCO	418
IETF	udm
Endangered languages	3010

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts. Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Dialectes

Es divideix en dos dialectes:

• Septentrional, que inclou els besermians.
• Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama.

Característiques

Per a l'escriptura, fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle xviii:

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ/ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les quals se'n diferenciava per les característiques:

• Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
• Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
• Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
• Presència de dues formes conjugals, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
• El lèxic conté molts préstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
• Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul ('farfallejar').
• Sovintegen els compostos de dos termes que, units, donen un concepte més general i únic, per exemple im ('boca') i nir ('nas'); nil ('noia') i pi ('noi', 'nen', 'fillol').

Bibliografia

• Kel'makov, Valentin; Sara Hännikäinen. Udmurtin kielioppia ja harjoituksia (en finnish). 2nd. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2008. ISBN 978-952-5150-34-6. 
• Moreau, Jean-Luc. Parlons Oudmourte. París: L'Harmattan, 2009. ISBN 2-296-07951-2. 

Vegeu també

• Udmúrtia.
• Literatura udmurt.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udmurt

Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]] de la Viquipèdia

• Llengua udmurt Arxivat 2006-05-05 a Wayback Machine..
• Literatura Arxivat 2007-02-24 a Wayback Machine..
• Udmurtologia: llengua, cultura i història udmurt.
• El primer forum udmurt.
• Universitat Estatal Udmurt (ensenyament d'udmurt per a anglòfons) Arxivat 2012-03-14 a Wayback Machine..