Luigi Russolo: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Venècia usant HotCat |
m Afegida Categoria:Morts el 1947 usant HotCat |
||
(20 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona}} |
||
⚫ | |||
| ocupacio = [[Escriptor]] |
|||
}} |
|||
⚫ | |||
Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental “noise” de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.<ref name="Ref01">{{Ref-web|url=https://www.uclm.es/artesonoro/russolo.html|títol=Luigi Russolo|consulta=| |
Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental “noise” de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.<ref name="Ref01">{{Ref-web|url=https://www.uclm.es/artesonoro/russolo.html|títol=Luigi Russolo|consulta=2016-05-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160113045235/http://www.uclm.es/artesonoro/russolo.html|arxiudata=2016-01-13}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Línia 11: | Línia 9: | ||
Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el ''Manifest Futurista'' i va tindre una participació activa en este grup.<ref name="Ref01"/> |
Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el ''Manifest Futurista'' i va tindre una participació activa en este grup.<ref name="Ref01"/> |
||
Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en |
Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en l'època. A més, va exposar els seus principis en el llibre ''L'Art de la Remor'' de 1916. |
||
== ''Intonarumori'' == |
== ''Intonarumori'' == |
||
Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. |
Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. L'intèrpret utilitzava una palanca o un botó polsador elèctric per a emetre el so, també disposava d'una palanca en la part superior per a ajustar el to del soroll. Aquesta última palanca podia ser moguda sobre una escala de tons, semitons i gradacions intermèdies dintre d'un rang de més d'una octava.<ref name="enciclopediaelectronica">{{Ref-web|url=http://enciclopediaelectronica.blogspot.com.es/2012/02/luigi-russolo.html|títol=Enciclopèdia Electrònica}}</ref> |
||
Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà |
Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà d'una palanca que permitís glissandos o notes específiques. En l'extrem d'aquesta cadena havia un pegat que transmetia les vibracions a l'altaveu. |
||
[[Fitxer:Planol2.jpg|center|frame|Disseny d'un ''Intonarumori'']] |
|||
<ref name="enciclopediaelectronica"/> |
<ref name="enciclopediaelectronica"/> |
||
L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents: |
L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents: |
||
* Rugits, trons, explosions, xiulets, cops, esclats |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Fitxer:Russolointonorumori.jpg|miniatura|[[intonarumori]], 1913]] |
[[Fitxer:Russolointonorumori.jpg|miniatura|[[intonarumori]], 1913]] |
||
Línia 37: | Línia 31: | ||
== Algunes obres == |
== Algunes obres == |
||
* ''Risveglio di una città'' |
|||
* ''Crepitatore'' |
|||
'' |
* ''Ululatore'' |
||
* ''Gracidatore'' |
|||
'' |
* ''Gorgogliatore'' |
||
⚫ | |||
'' |
* ''Corale'' |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
''- Gorgogliatore'' |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
''- Corale'' |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
== El despertar d'una ciutat, 1914 == |
== El despertar d'una ciutat, 1914 == |
||
⚫ | |||
[[Fitxer:Parti1.jpg|esquerra|frame|Partitura "El despertar d'una ciutat" (Primera part)]] |
|||
⚫ | |||
[[Fitxer:Parti2.jpg|center|frame|Partitura "El despertar d'una ciutat" (Segona Part)]] |
|||
<ref name="Ref"/> |
|||
== Enllaços externs == |
|||
https://www.uclm.es/artesonoro/elarteruido.html |
|||
https://www.uclm.es/artesonoro/orquestaent.html |
|||
https://www.uclm.es/artesonoro/mecanismo.html |
|||
https://www.uclm.es/artesonoro/cartel.html |
|||
https://www.uclm.es/artesonoro/rumorar.html |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 84: | Línia 55: | ||
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]] |
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]] |
||
[[Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Venècia]] |
[[Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Venècia]] |
||
[[Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Belles Arts de Milà]] |
|||
[[Categoria:Morts a la Llombardia]] |
|||
[[Categoria:Pintors del Vèneto]] |
|||
[[Categoria:Compositors del Vèneto]] |
|||
[[Categoria:Naixements del 1885]] |
|||
[[Categoria:Morts el 1947]] |
Revisió de 06:43, 10 juny 2024
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 abril 1885 Portogruaro (Itàlia) |
Mort | 4 febrer 1947 Laveno-Mombello (Itàlia) |
Dades personals | |
Formació | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid (1932–1933) Espanya (1932–1933) Barcelona (1932–1933) París (1927–1932) Milà Torí |
Ocupació | compositor, fabricant d'instruments musicals, pintor, teòric musical |
Activitat | 1901 |
Gènere | Música experimental |
Moviment | Futurisme |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Antonio Russolo (en) |
Luigi Russolo (Portogruaro, 30 d'abril de 1885 - 4 de febrer de 1947) va ser un pintor futurista i compositor italià.
Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental “noise” de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.[1]
Biografia[modifica]
Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental noise de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.
Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el Manifest Futurista i va tindre una participació activa en este grup.[1]
Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en l'època. A més, va exposar els seus principis en el llibre L'Art de la Remor de 1916.
Intonarumori[modifica]
Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. L'intèrpret utilitzava una palanca o un botó polsador elèctric per a emetre el so, també disposava d'una palanca en la part superior per a ajustar el to del soroll. Aquesta última palanca podia ser moguda sobre una escala de tons, semitons i gradacions intermèdies dintre d'un rang de més d'una octava.[2]
Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà d'una palanca que permitís glissandos o notes específiques. En l'extrem d'aquesta cadena havia un pegat que transmetia les vibracions a l'altaveu.
L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents:
- Rugits, trons, explosions, xiulets, cops, esclats
- Murmuris, parlar fluix, mascullits, gorgoteig
- Crits, grinyols, brunzits, raspats
- Sorolls obtinguts pels cops amb els metalls, fustes, pells, pedres i ceràmica
- Veus d'animals i gent, crits, plors, laments, udols, raneres, sanglots
Desgraciadament, cap dels seus dispositius han sobreviscut en l'actualitat, encara que recentment alguns d'ells han sigut reconstruïts i utilitzats en diferents espectacles. Encara que les obres de Ruossolo s'assemblen poc a la música de soroll moderna, les seves pioneres creacions no poden passar-se per alt, ja que es consideren com una etapa essencial en l'evolució d'aquest gènere.[2]
Algunes obres[modifica]
- Risveglio di una città
- Crepitatore
- Ululatore
- Gracidatore
- Gorgogliatore
- Arco enarmonico
- Corale
- Serenata
- L'aviatore dro op.33
- Canzone rumorista[2]