(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

Vés al contingut

Figura geomètrica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 83.57.182.166 (discussió) fins l'última edició de: MerlIwBot
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Inacabat}} +{{Inacabat| |març del 2012 o abans}})
Línia 1: Línia 1:
{{Inacabat}}
{{Inacabat| |març del 2012 o abans}}
[[fitxer: Shape Area.svg|thumb|Figures geomètriques que delimiten superfícies planes.]]
[[fitxer: Shape Area.svg|thumb|Figures geomètriques que delimiten superfícies planes.]]
[[fitxer: Basic shapes.svg|thumb|Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums.]]
[[fitxer: Basic shapes.svg|thumb|Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums.]]

Revisió del 20:04, 6 març 2012

Figures geomètriques que delimiten superfícies planes.
Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums.

En geometria, s'anomena figura geomètrica a tot conjunt de punts.[1] Les figures i les seves propietats (forma, extensió, posició relativa, superfície, etc.) formen part de l'objecte d'estudi de la geometria.

L'observació de la natura ens mostra l'existència de variades formes en els cossos materials que la componen i ens proporciona la idea d'espai, volum, superfície, línia, punt, etc. El desenvolupament per necessitats pràctiques de tècniques usades per mesurar i construir va portar l'home a fer ús de diverses propietats de les figures geomètriques. Una vegada adquirides aquestes nocions i prescindint del seu origen experimental, la geometria (amidament de la terra) va passar de ser un conjunt de tècniques a ser una disciplina matemàtica formal en la qual la figura geomètrica és un objecte abstracte i les seves propietats, l'objecte de l'estudi de la geometria.

La geometria és l'estudi matemàtic detallat de les figures geomètriques: forma, extensió, posició relativa.

Són exemples de figures geomètriques el punt, la recta, l'angle, el triangle, el quadrat, el cercle i el cub.


Història i utilitat

L'observació de la natura ens mostra l'existència de variades formes en els cossos materials que la componen i ens proporciona la idea de volum, superfície, línia, i punt. Per necessitats pràctiques, el desenvolupament de tècniques usades per mesurar, construir o desplaçar-se, van portar l'home a fer ús de les diverses propietats de les figures geomètriques.

Un cop adquirides aquestes nocions i prescindint del seu origen pràctic, la Geometria (mesurament de la terra), de ser un conjunt de tècniques, va passar a constituir una disciplina matemàtica formal, on la figura geomètrica és un ens abstracte i les seves propietats l'objecte de estudi de la Geometria.

La seva aplicació pràctica s'estudia en física aplicada, astronomia, arquitectura, nàutica, topografia, agrimensura, etc.

Les figures geomètriques més elementals

Les figures geomètriques més elementals són el punt, la recta i el pla. Mitjançant transformacions i desplaçaments dels seus components generen diverses línies, superfícies i volums, que són objecte d'estudi en matemàtiques: geometria, topologia, etc.

Un segment (1 dimensió) pot generar un polígon (2 dimensions). Mitjançant noves transformacions podem obtenir un poliedre (3 dimensions), un polícor (4 dimensions) o diversos polítops (n dimensions).
Adimensionals (sense dimensions)
Unidimensional (lineals)
Bidimensional (superficials)

Delimiten superfícies (figures geomètriques en sentit estricte):

Descriuen superfícies:

Projecció d'un hipercub, amb una transformació similar a la que es pot aplicar a una galleda de tres dimensions.
Tridimensional (volumètriques)

Delimiten volums (cossos geomètrics):

Descriuen volums:

N-dimensional (n dimensions)

Vegeu també

Notes

  1. Claudia Marcela Polanía Sagra, Un acostament al pensament geomètric . p. 12. [1].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figura geomètrica