Ferran Mascarell i Canalda: diferència entre les revisions
| Línia 35: | Línia 35: | ||
Va néixer a [[Sant Just Desvern]] i el [[1976]] es va llicenciar en [[història]] a la [[Universitat de Barcelona]]. Vinculat com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d'història ''[[L'Avenç]]'' entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista ''Saber'' entre 1980 i 1983. És autor del llibre ''La cultura en l'època de la incertesa'' (2006). |
Va néixer a [[Sant Just Desvern]] i el [[1976]] es va llicenciar en [[història]] a la [[Universitat de Barcelona]]. Vinculat com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d'història ''[[L'Avenç]]'' entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista ''Saber'' entre 1980 i 1983. És autor del llibre ''La cultura en l'època de la incertesa'' (2006). |
||
El |
El 1983 va ser promotor i primer president de l'[[Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana]].<ref name="arapremi">{{ref-publicació|cognom=Gutiérrez M.|nom=Àlex|títol='Sàpiens', Esguard i 'L'Avenç', premis Appec de revistes|publicació=Ara|data=15 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/media/Sapiens-Esguard-LAvenc-Appec-revistes_0_883111802.html}}</ref> El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la [[Diputació de Barcelona]]. |
||
Va desenvolupar el projecte inicial del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CCCB) i entre el [[1987]] i [[1991]] va ser Coordinador de l'Àrea de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (SGAE) i Director Gerent de l'[[Institut de Cultura de Barcelona]] entre [[1996]] i [[1999]]. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la [[Festa de Santa Eulàlia]], la [[Festa Major de Barcelona]], el [[Festival Grec]], el [[Festival Internacional de Poesia]], i va proposar remodelacions al [[Palau de la Virreina]] i a l'[[Espai Miserachs]], entre d'altres. Des del novembre del [[2007]] és vicepresident primer de l'[[Ateneu Barcelonès]]. |
Va desenvolupar el projecte inicial del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CCCB) i entre el [[1987]] i [[1991]] va ser Coordinador de l'Àrea de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (SGAE) i Director Gerent de l'[[Institut de Cultura de Barcelona]] entre [[1996]] i [[1999]]. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la [[Festa de Santa Eulàlia]], la [[Festa Major de Barcelona]], el [[Festival Grec]], el [[Festival Internacional de Poesia]], i va proposar remodelacions al [[Palau de la Virreina]] i a l'[[Espai Miserachs]], entre d'altres. Des del novembre del [[2007]] és vicepresident primer de l'[[Ateneu Barcelonès]]. |
||
Revisió del 17:15, 24 des 2013
Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és un historiador i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ja va ocupar l'any 2006. També va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Trajectòria professional
Va néixer a Sant Just Desvern i el 1976 es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona. Vinculat com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d'història L'Avenç entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista Saber entre 1980 i 1983. És autor del llibre La cultura en l'època de la incertesa (2006).
El 1983 va ser promotor i primer president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana.[1] El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona.
Va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i entre el 1987 i 1991 va ser Coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i Director Gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major de Barcelona, el Festival Grec, el Festival Internacional de Poesia, i va proposar remodelacions al Palau de la Virreina i a l'Espai Miserachs, entre d'altres. Des del novembre del 2007 és vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès.
En el vessant docent, des de 1998 dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-Universitat Pompeu Fabra.[2] També col·labora habitualment amb la premsa diària.
Trajectòria política
El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com Barcelona TV, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Fundació Mies Van der Rohe, Fundació de la Ciutat del Teatre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d'altres.
Al setembre de 2001 va ser el representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de Josep Caminal, i posteriorment com a vicepresident.
A la primera remodelació del govern Maragall feta el 20 d'abril de 2006, fou nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substitució de Caterina Mieras. Ocupà el càrrec fins a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) en què fou escollit diputat. A principis del 2007 abandonà el seu escó per a incorporar-se com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual,[3] del sector privat, bo i sentint-se "desaprofitat" políticament. Durant el 2010 presenta dues plataformes culturals, el Cercle de Cultura, amb Pere Vicens i Xavier Bru de Sala, i BCN 10.0.[4]
El 27 de desembre de 2010 accepta l'oferta del nou president de la Generalitat, Artur Mas, de tornar a ser conseller de Cultura, però aquesta vegada sota el govern de CiU.[5] Finalment, fou nomenat conseller de Cultura i prengué possessió el 29 de desembre de 2010.
Llibres publicats
- La cultura en l'època de la incertesa (2005)
- Barcelona y la modernidad. La ciudad como proyecto de cultura (2007)
- Catalanisme deucentista (2011)
També ha col·laborat en l'edició d'estudis o llibres com El temps de la Imaginació. El contracte de Barcelona amb l'Europa de la cultura, La cultura en el món que veu i El llibre blanc de la cultura a Catalunya (1999).[6]
Referències
- ↑ Gutiérrez M., Àlex «'Sàpiens', Esguard i 'L'Avenç', premis Appec de revistes». Ara, 15-03-2013.
- ↑ «Biografia de Ferran Mascarell, nou conseller de Cultura». Vilaweb, 20-04-2006 [Consulta: 28 juliol 2010].
- ↑ Fitxa Personal a Rba.es
- ↑ REDACCIÓ,Mascarell accepta l'oferta de Mas i serà el pròxim conseller de Cultura, Vilaweb, 27/12/2010. Consulta 29/12/2010.
- ↑ «Mascarell dóna el 'sí' a Mas i es convertirà en el nou conseller de Cultura». diari Ara, 27-11-2010 [Consulta: 27 desembre 2010].
- ↑ (Vilaweb, 2006)
Enllaços externs
- Entrevista en profunditat sobre les grans línies d'actuació com a conseller a TV3 (33 minuts)
- Fitxa oficial del conseller Ferran Mascarell a la web de la Generalitat de Catalunya.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Caterina Mieras i Barceló |
Conseller de Cultura 2006 |
Succeït per: Joan Manuel Tresserras |
| Precedit per: Joan Manuel Tresserras |
Conseller de Cultura 2010-actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: ? |
Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona 1999-2006 |
Succeït per: Carles Martí i Jufresa |
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | |
| Consellers | Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia) |
| Portaveu | |
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | Joana Ortega (Governació i Relacions Institucionals) |
| Consellers | Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Felip Puig (Interior) • Lluís Recoder (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) • Josep Lluís Cleries (Benestar Social i Família) • Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) • Pilar Fernández (Justícia) |
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Max Cahner · 1984-1985: Joan Rigol · 1985-1988: Joaquim Ferrer · 1988-1996: Joan Guitart · 1996-1999: Joan Maria Pujals · 1999-2003: Jordi Vilajoana · 2003-2006: Caterina Mieras · 2006: Ferran Mascarell · 2006-2010: Joan Manuel Tresserras · 2010-2016: Ferran Mascarell · 2016-2017: Santi Vila · 2017: Lluís Puig · 2018-2019: Laura Borràs · 2019-2020: Mariàngela Vilallonga · 2020-2021: Àngels Ponsa · 2021-act: Natàlia Garriga |  | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. De 1980 a 1984 i de 2006 a 2010: Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Des de 2010: Conselleria de Cultura | ||
