(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

Vés al contingut

Ferran Mascarell i Canalda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
#wikidata
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona}}
'''Ferran Mascarell i Canalda''' ([[Sant Just Desvern]], [[1951]]) és un [[historiador]] i [[polític]] català. Ha sigut [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|conseller de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]] en dues ocasions, i regidor de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. El 2016 va ser nomenat delegat del Govern de la Generalitat a Madrid.<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ferran-mascarell/6068 |consulta=4 d'abril de 2016|títol= Ferran Mascarell |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref> Va ser cessat el 27 d'octubre de 2017, després de l'aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155 de la Constitució]].<ref>{{ref-publicació|article=Real Decreto 945/2017, de 27 de octubre, por el que se dispone, en virtud de las medidas autorizadas con fecha 27 de octubre de 2017 por el Pleno del Senado respecto de la Generalitat de Cataluña en aplicación del artículo 155 de la Constitución, la adopción de diversas medidas respecto de la organización de la Generalitat de Cataluña, y el cese de distintos altos cargos de la Generalitat de Cataluña.|publicació=BOE|url=http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-12334}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=El BOE publica el cese de Trapero y en la aplicación del artículo 155|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20171028/432404175843/el-boe-publica-el-cese-de-trapero-y-en-la-aplicacion-del-articulo-155.html}}</ref>
|prefix_honorific = Honorable Senyor
| nom = Ferran Mascarell i Canalda
| imatge = Ferran Mascarell.jpg
| peu = Ferran Mascarell a la Diada de Catalunya del 2012
| inici = [[20 d'abril]] de [[2006]]
| final = [[29 de novembre]] de [[2006]]
| predecessor = [[Caterina Mieras i Barceló]]
| successor = [[Joan Manuel Tresserras]]
|a_etiqueta=[[President de la Generalitat de Catalunya]]|a_nom=[[Pasqual Maragall]]|carrec2=| inici2 =[[29 de desembre]] de [[2010]]
| final2 = [[14 de gener]] de [[2016]]
| predecessor2 = [[Joan Manuel Tresserras]]
| successor2 = [[Santi Vila]]
|a_etiqueta2=[[President de la Generalitat de Catalunya]]|a_nom2=[[Artur Mas]]| data_naixement = {{data naixement i edat|1951|7|10}}
| lloc_naixement = [[Sant Just Desvern]], [[Baix Llobregat]]
| carrec = [[Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Conseller de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]]
| escut_carrec = Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
| carrec2 = [[Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Conseller de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]]
| escut_carrec2 = Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
| carrec3 = Regidor de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]
| escut_carrec3 = Escut de Barcelona.svg
| inici3 = [[1999]]
| final3 = [[20 d'abril]] de [[2006]]
| predecessor3 =
| successor3 = [[Carles Martí i Jufresa]]
| partit_politic = [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] {{mida|1=(...-2010)}} <br /> [[Independent (política)|Independent]] {{mida|1=(2010-...)}}
| ocupacio = Historiador
}}
'''Ferran Mascarell i Canalda''' ([[Sant Just Desvern]], [[1951]]) és un [[historiador]] i [[polític]] català. Ha sigut [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|conseller de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]] en dues ocasions, i regidor de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Actualment és el delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, segons la Generalitat de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ferran-mascarell/6068 |consulta=4 d'abril de 2016|títol= Ferran Mascarell |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref> Va ser cessat el 28 d'octubre de 2017, després de l'aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|Article 155 de la Constitució]].<ref>{{ref-publicació|article=Real Decreto 945/2017, de 27 de octubre, por el que se dispone, en virtud de las medidas autorizadas con fecha 27 de octubre de 2017 por el Pleno del Senado respecto de la Generalitat de Cataluña en aplicación del artículo 155 de la Constitución, la adopción de diversas medidas respecto de la organización de la Generalitat de Cataluña, y el cese de distintos altos cargos de la Generalitat de Cataluña.|publicació=BOE|url=http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2017-12334}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=El BOE publica el cese de Trapero y en la aplicación del artículo 155|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20171028/432404175843/el-boe-publica-el-cese-de-trapero-y-en-la-aplicacion-del-articulo-155.html}}</ref>


== Trajectòria professional ==
== Trajectòria professional ==
Línia 34: Línia 7:
El 1983 va ser promotor i primer president de l'[[Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana]].<ref name="arapremi">{{ref-publicació|cognom=Gutiérrez M.|nom=Àlex|títol='Sàpiens', Esguard i 'L'Avenç', premis Appec de revistes|publicació=Ara|data=15 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/media/Sapiens-Esguard-LAvenc-Appec-revistes_0_883111802.html}}</ref> El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la [[Diputació de Barcelona]].
El 1983 va ser promotor i primer president de l'[[Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana]].<ref name="arapremi">{{ref-publicació|cognom=Gutiérrez M.|nom=Àlex|títol='Sàpiens', Esguard i 'L'Avenç', premis Appec de revistes|publicació=Ara|data=15 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/media/Sapiens-Esguard-LAvenc-Appec-revistes_0_883111802.html}}</ref> El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la [[Diputació de Barcelona]].


Va desenvolupar el projecte inicial del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CCCB) i entre el [[1987]] i [[1991]] va ser Coordinador de l'Àrea de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (SGAE) i Director Gerent de l'[[Institut de Cultura de Barcelona]] entre [[1996]] i [[1999]]. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la [[Festa de Santa Eulàlia]], la [[Festa Major de Barcelona]], el [[Festival Grec]], el [[Festival Internacional de Poesia]], i va proposar remodelacions al [[Palau de la Virreina]] i a l'[[Espai Miserachs]], entre d'altres. Entre el 2007 i el 2011, va ser vicepresident primer de l'[[Ateneu Barcelonès]].
Va desenvolupar el projecte inicial del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CCCB) i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l'Àrea de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (SGAE) i director gerent de l'[[Institut de Cultura de Barcelona]] entre 1996 i 1999. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la [[Festa de Santa Eulàlia]], la [[Festa Major de Barcelona]], el [[Festival Grec]], el [[Festival Internacional de Poesia]], i va proposar remodelacions al [[Palau de la Virreina]] i a l'[[Espai Miserachs]], entre d'altres. Entre el 2007 i el 2011, va ser vicepresident primer de l'[[Ateneu Barcelonès]].


En el vessant docent, des de [[1998]] dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-[[Universitat Pompeu Fabra]].<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/1852764/biografia-ferran-mascarell-conseller-cultura.html|títol=Biografia de Ferran Mascarell, nou conseller de Cultura|editor=[[Vilaweb]]|data=20 abril 2006|consulta=28-7-2010}}</ref> També col·labora habitualment amb la premsa. Està casat amb la gestora cultural Elisenda Figueras.
En el vessant docent, des de [[1998]] dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-[[Universitat Pompeu Fabra]].<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/1852764/biografia-ferran-mascarell-conseller-cultura.html|títol=Biografia de Ferran Mascarell, nou conseller de Cultura|editor=[[Vilaweb]]|data=20 abril 2006|consulta=28-7-2010}}</ref> També col·labora habitualment amb la premsa. Està casat amb la gestora cultural Elisenda Figueras.
Línia 41: Línia 14:
El [[1999]] va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de [[Gràcia]] de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com [[Barcelona TV]], [[Museu d'Art Contemporani de Barcelona]], [[Fundació Mies Van der Rohe]], [[Fundació de la Ciutat del Teatre]], [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], [[Gran Teatre del Liceu]], [[Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya]], entre d'altres.
El [[1999]] va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de [[Gràcia]] de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com [[Barcelona TV]], [[Museu d'Art Contemporani de Barcelona]], [[Fundació Mies Van der Rohe]], [[Fundació de la Ciutat del Teatre]], [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], [[Gran Teatre del Liceu]], [[Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya]], entre d'altres.


Al setembre de [[2001]] va ser el representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administració del [[Fòrum Universal de les Cultures|Fòrum Universal de les Cultures 2004]], primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de [[Josep Caminal i Badia|Josep Caminal]], i posteriorment com a vicepresident.
Al setembre de 2001 va ser el representant de l'Ajuntament de Barcelona al consell d'administració del [[Fòrum Universal de les Cultures|Fòrum Universal de les Cultures 2004]], primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de [[Josep Caminal i Badia|Josep Caminal]], i posteriorment com a vicepresident.


A la primera remodelació del [[Govern de Catalunya 2003-2006|govern Maragall]] feta el [[20 d'abril]] de [[2006]], fou nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substitució de [[Caterina Mieras i Barceló|Caterina Mieras]]. Ocupà el càrrec fins a les [[eleccions al Parlament de Catalunya (2006)]] en què fou escollit [[diputat]]. A principis del 2007 abandonà el seu escó per a incorporar-se com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual,<ref>[http://cat.rba.es/Grup-RBA/Consells-i-Directius/RBA-Audiovisual/Ferran-Mascarell-i-Canalda Fitxa Personal a Rba.es]</ref> del sector privat, bo i sentint-se ''"desaprofitat"'' políticament. Durant el 2010 presenta dues plataformes culturals, el ''Cercle de Cultura'', amb [[Pere Vicens]] i [[Xavier Bru de Sala]], i ''BCN 10.0''.<ref>REDACCIÓ,''[http://www.vilaweb.cat/noticia/3829150/20101227/mascarell-accepta-loferta-mas-proxim-conseller-cultura.html Mascarell accepta l'oferta de Mas i serà el pròxim conseller de Cultura]'', [[Vilaweb]], 27/12/2010. Consulta 29/12/2010.</ref>
A la primera remodelació del [[Govern de Catalunya 2003-2006|govern Maragall]] feta el 20 d'abril de 2006, fou nomenat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substitució de [[Caterina Mieras i Barceló|Caterina Mieras]]. Ocupà el càrrec fins a les [[eleccions al Parlament de Catalunya (2006)|eleccions al Parlament de Catalunya de 2006]], en què fou escollit [[diputat]]. A principis del 2007 abandonà el seu escó per a incorporar-se com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual,<ref>[http://cat.rba.es/Grup-RBA/Consells-i-Directius/RBA-Audiovisual/Ferran-Mascarell-i-Canalda Fitxa Personal a Rba.es]</ref> del sector privat, bo i sentint-se ''"desaprofitat"'' políticament. Durant el 2010 presenta dues plataformes culturals, el ''Cercle de Cultura'', amb [[Pere Vicens]] i [[Xavier Bru de Sala]], i ''BCN 10.0''.<ref>REDACCIÓ,''[http://www.vilaweb.cat/noticia/3829150/20101227/mascarell-accepta-loferta-mas-proxim-conseller-cultura.html Mascarell accepta l'oferta de Mas i serà el pròxim conseller de Cultura]'', [[Vilaweb]], 27/12/2010. Consulta 29/12/2010.</ref>


El 27 de desembre de 2010 accepta l'oferta del nou president de la Generalitat, [[Artur Mas i Gavarró|Artur Mas]], de tornar a ser conseller de Cultura, però aquesta vegada sota el govern de CiU.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/politica/Mascarell-Mas-convertira-conseller-Cultura_0_397760351.html|títol=Mascarell dóna el 'sí' a Mas i es convertirà en el nou conseller de Cultura|editor=[[diari Ara]] |data= 27 de novembre 2010 |consulta= 27-12-2010}}</ref> Finalment, fou nomenat [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|conseller de Cultura]] i prengué possessió el 29 de desembre de 2010.
El 27 de desembre de 2010 accepta l'oferta del nou president de la Generalitat, [[Artur Mas i Gavarró|Artur Mas]], de tornar a ser conseller de Cultura, però aquesta vegada sota el govern de CiU.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/politica/Mascarell-Mas-convertira-conseller-Cultura_0_397760351.html|títol=Mascarell dóna el 'sí' a Mas i es convertirà en el nou conseller de Cultura|editor=[[diari Ara]] |data= 27 de novembre 2010 |consulta= 27-12-2010}}</ref> Finalment, fou nomenat [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|conseller de Cultura]] i prengué possessió el 29 de desembre de 2010.


El gener de 2016 va deixar la conselleria de cultura, i poc després fou nomenat [[Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid|delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid]], substituint a Josep Maria Bosch, qui havia dimitit després de la ruptura entre [[Convergència i Unió]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Masreal|nom=Fidel|article=Ferran Mascarell acepta ser el nuevo delegado de la Generalitat en Madrid|publicació=El Periódico de Catalunya|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mascarell-acepta-ser-nuevo-delegado-del-govern-madrid-4844068|data=25/01/2016|pàgines=}}</ref>
El gener de 2016 va deixar la conselleria de Cultura, i poc després fou nomenat [[Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid|delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid]], substituint a Josep Maria Bosch, qui havia dimitit després de la ruptura entre [[Convergència i Unió]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Masreal|nom=Fidel|article=Ferran Mascarell acepta ser el nuevo delegado de la Generalitat en Madrid|publicació=El Periódico de Catalunya|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mascarell-acepta-ser-nuevo-delegado-del-govern-madrid-4844068|data=25/01/2016|pàgines=}}</ref>


El 2017 va anar a les llistes de [[Junts per Catalunya]] per Barcelona a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya]] de 2017.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pdcat-registra-la-marca-electoral-junts-per-catalunya-la-llista-que-liderara-puigdemont/ |títol=Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont |obra=VilaWeb |llengua=Catalan |data= 13 novembre 2017 |access-date= 13 novembre 2017}}</ref>
El 2017 va anar a les llistes de [[Junts per Catalunya]] per Barcelona a les [[eleccions al Parlament de Catalunya]] de 2017.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pdcat-registra-la-marca-electoral-junts-per-catalunya-la-llista-que-liderara-puigdemont/ |títol=Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont |obra=VilaWeb |llengua=Catalan |data= 13 novembre 2017 |access-date= 13 novembre 2017}}</ref>


== Llibres publicats ==
== Llibres publicats ==
Línia 66: Línia 39:
* [http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3298870 Entrevista] en profunditat sobre les grans línies d'actuació com a conseller a Televisió de Catalunya (33 minuts)
* [http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3298870 Entrevista] en profunditat sobre les grans línies d'actuació com a conseller a Televisió de Catalunya (33 minuts)
* [http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/govern/consell-executiu/mascarell.html Fitxa oficial del conseller Ferran Mascarell a la web de la Generalitat de Catalunya.]
* [http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/govern/consell-executiu/mascarell.html Fitxa oficial del conseller Ferran Mascarell a la web de la Generalitat de Catalunya.]

{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions
|títol=[[Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Conseller de Cultura]]<br />[[Fitxer:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|40px|Senyal de la Generalitat de Catalunya]]
|abans=[[Caterina Mieras i Barceló]]
|després=[[Joan Manuel Tresserras]]
|anys=[[Govern de Catalunya 2003-2006|2006]]}}
{{Filera de successions
|títol=[[Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Conseller de Cultura]]<br />[[Fitxer:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|40px|Senyal de la Generalitat de Catalunya]]
|abans=[[Joan Manuel Tresserras]]
|després= continua en el càrrec
|anys=[[Govern de Catalunya 2010-2014|2010-actualitat]]}}
{{Filera de successions
|títol=Regidor de Cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]]<br />[[Fitxer:Escut de Barcelona.svg|40px|Escut de Barcelona]]
|abans=?
|després= [[Carles Martí i Jufresa]]
|anys=[[1999]]-[[2006]]}}
{{Finalitza taula}}


{{Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya}}
{{Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya}}

Revisió del 01:11, 25 gen 2018

Infotaula de personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Ferran Mascarell i Canalda

Ferran Mascarell (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Sant Just Desvern (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
4 febrer 2020 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)
← Carles Puigdemont i Casamajó

Circumscripció electoral: Barcelona

Vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona
17 juliol 2019 – 12 juliol 2023
← Martí Pujol i CasalsCandela López Tagliafico →
Diputat provincial de Barcelona
11 juliol 2019 – 12 juliol 2023
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 – 2023
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
26 juny 2018 – 30 abril 2019
← aplicació de l'article 155 a CatalunyaGorka Knörr Borràs →
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
26 gener 2016 – 27 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Josep Maria Bosch i Bessa
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017
14è Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
29 desembre 2010 – 14 gener 2016
← Joan Manuel Tresserras i GajuSanti Vila i Vicente →

Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 1r març 2007 (renúncia)Rosa Maria Ferrer Valls →

Circumscripció electoral: Barcelona

12è Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
20 abril 2006 – 29 novembre 2006
← Caterina Mieras i BarcelóJoan Manuel Tresserras i Gaju →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2003-2006

Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
3 juliol 1999 – 20 abril 2006 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, historiador, professor, editor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
independent (2010–)
Partit dels Socialistes de Catalunya (–2010) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm2245705 Facebook: FerranMascarell Twitter (X): ferranmascarell Modifica el valor a Wikidata

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és un historiador i polític català. Ha sigut conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions, i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. El 2016 va ser nomenat delegat del Govern de la Generalitat a Madrid.[1] Va ser cessat el 27 d'octubre de 2017, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.[2][3]

Trajectòria professional

Va néixer a Sant Just Desvern i el 1976 es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona. Vinculat com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d'història L'Avenç entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista Saber entre 1980 i 1983.

El 1983 va ser promotor i primer president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana.[4] El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona.

Va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major de Barcelona, el Festival Grec, el Festival Internacional de Poesia, i va proposar remodelacions al Palau de la Virreina i a l'Espai Miserachs, entre d'altres. Entre el 2007 i el 2011, va ser vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès.

En el vessant docent, des de 1998 dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-Universitat Pompeu Fabra.[5] També col·labora habitualment amb la premsa. Està casat amb la gestora cultural Elisenda Figueras.

Trajectòria política

El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com Barcelona TV, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Fundació Mies Van der Rohe, Fundació de la Ciutat del Teatre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d'altres.

Al setembre de 2001 va ser el representant de l'Ajuntament de Barcelona al consell d'administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de Josep Caminal, i posteriorment com a vicepresident.

A la primera remodelació del govern Maragall feta el 20 d'abril de 2006, fou nomenat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substitució de Caterina Mieras. Ocupà el càrrec fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, en què fou escollit diputat. A principis del 2007 abandonà el seu escó per a incorporar-se com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual,[6] del sector privat, bo i sentint-se "desaprofitat" políticament. Durant el 2010 presenta dues plataformes culturals, el Cercle de Cultura, amb Pere Vicens i Xavier Bru de Sala, i BCN 10.0.[7]

El 27 de desembre de 2010 accepta l'oferta del nou president de la Generalitat, Artur Mas, de tornar a ser conseller de Cultura, però aquesta vegada sota el govern de CiU.[8] Finalment, fou nomenat conseller de Cultura i prengué possessió el 29 de desembre de 2010.

El gener de 2016 va deixar la conselleria de Cultura, i poc després fou nomenat delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, substituint a Josep Maria Bosch, qui havia dimitit després de la ruptura entre Convergència i Unió.[9]

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[10]

Llibres publicats

També ha col·laborat en l'edició d'estudis o llibres com El temps de la Imaginació. El contracte de Barcelona amb l'Europa de la cultura, La cultura en el món que veu i El llibre blanc de la cultura a Catalunya (1999).[11]

Referències

Enllaços externs