(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

Vés al contingut

Cop d'estat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Cops d'estat del segle xx: enllaç/os interviqui
 
(43 revisions intermèdies per 22 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:


[[Fitxer:Czolg zamach majowy.jpg|thumb|250px|Cop d'estat militar a [[Polònia]] el [[1926]].]]
[[Fitxer:Czolg zamach majowy.jpg|miniatura|Cop d'estat militar a [[Polònia]] el [[1926]].]]
[[Fitxer:Image0 ST.jpg|thumb|250px|[[Cop d'Estat a la Unió Soviètica|Intent de cop d'estat]] a la [[Unió Soviètica]] el [[1991]].]]
[[Fitxer:Image0 ST.jpg|miniatura|[[Cop d'estat a la Unió Soviètica|Intent de cop d'estat]] a la [[Unió Soviètica]] el [[1991]].]]
Un '''cop d'estat''' (del [[francès]] ''coup d'État'') és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un [[estat]] liderada per membres del mateix estat, líders polítics, [[funcionari]]s o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.<ref>{{GEC|0171906|cop d’estat}}</ref> Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus [[dictadura|dictatorial]], que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una [[guerra civil]].
Un '''cop d'estat''' (del [[francès]] ''coup d'État'') és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un [[estat]] liderada per membres del mateix estat, líders polítics, [[funcionari]]s o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.<ref>{{GEC|0171906|cop d'estat}}</ref> Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus [[dictadura|dictatorial]], que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una [[guerra civil]].<ref>{{Ref-publicació|article=Coup d’État and Democracy|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0010414015621081|publicació=Comparative Political Studies|data=2016-08|issn=0010-4140|pàgines=1167–1200|volum=49|exemplar=9|doi=10.1177/0010414015621081|llengua=en|nom=Curtis|cognom=Bell}}</ref>


== Origen i evolució del concepte ==
== Origen i evolució del concepte ==
El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la [[França]] del {{segle|XVII|s}} per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Mur Domínguez|nom=Elena|títol=Golpe de Estado y proceso de reconciliación en Honduras (2009-2012): las Comisiones de la Verdad|url=https://repositori.upf.edu/handle/10230/25783?locale-attribute=es|data=2015-12-16|universitat=Universitat Pompeu Fabra|lloc=Barcelona}}</ref>


El terme va evolucionar durant el {{segle|XIX|s}} per parlar de l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armades [[napoleòniques]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Le 18-Brumaire : les coups d'Etat de Napoléon Bonaparte (novembre-décembre 1799)|url=https://www.worldcat.org/oclc/42049121|editorial=Picollec|data=1997|lloc=París|isbn=2-86477-163-2|nom=Thierry|cognom=Lentz}}</ref> El concepte va cohabitar amb el de ''[[revolució]]'', però aquest últim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.<ref>{{Ref-publicació|article=A Typological Analysis of Collective Political Violence.|url=https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_disstheses/3431|publicació=LSU Historical Dissertations and Theses|data=1979-01-01|nom=Das|cognom=Kasturi}}</ref>
El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la [[França]] del [[segle XVIII]] per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.


Ja durant el {{segle|XX|s}} el [[1930]] va aparèixer el llibre ''Tecnica del colpo di Stato'' (''Tècnica del cop d'estat'') de [[Curzio Malaparte]], que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb ''guerra civil'' i ''revolució'' és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.<ref>{{Ref-llibre|títol=Técnica del golpe de Estado : Bonaparte, Lenin, Trotski, Mussolini, Hitler, Kapp, Pilsudski, Primo de Rivera|url=https://www.worldcat.org/oclc/433657589|editorial=Torre de Goyanes|data=2008|lloc=Madrid|isbn=978-84-95101-45-7|nom=Curzio|cognom=Malaparte}}</ref>
El terme va evolucionar durant el [[segle XIX]] per voler dir l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. El concepte va cohabitar amb el de ''revolució'', que va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.


El {{segle|XX|s}} el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del [[1980]], els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.<ref>{{Ref-publicació|article=Estado, golpes de Estado y militarización en América Latina: una reflexión histórico política|url=http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0187-57952010000300008&lng=es&nrm=iso&tlng=es|publicació=Argumentos (México, D.F.)|data=2010-12|issn=0187-5795|pàgines=175–193|volum=23|exemplar=64|llengua=es|nom=Felipe|cognom=Victoriano Serrano}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.notimerica.com/politica/noticia-larga-lista-dictadores-iberoamericanos-ultimos-50-anos-20160813122949.html|títol=La larga lista de dictadores iberoamericanos de los últimos 50 años|consulta=16/08/2021|editor=NotiAmérica|data=13/08/2016}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20200226/473796480155/dictaduras-america-latina.html|títol=Dictaduras en América Latina|consulta=16/08/2021|editor=La Vanguardia|data=04/03/2020|nom=Irene|cognom=Ramírez Pérez-Nievas}}</ref>
Ja durant el [[segle XX]] el [[1930]] va aparèixer el llibre ''Tecnica del colpo di Stato'' (''Tècnica del cop d'estat'') de [[Curzio Malaparte]], que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb ''guerra civil'' i ''revolució'' és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.


== Cops d'estat del {{segle|XX}} ==
El [[segle XX]] el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del [[1980]], els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.

== Cops d'estat del segle XX ==
Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:


Línia 25: Línia 24:
* [[1922]]: [[Itàlia]] - [[Benito Mussolini]] triomfa amb la [[Marxa sobre Roma]]
* [[1922]]: [[Itàlia]] - [[Benito Mussolini]] triomfa amb la [[Marxa sobre Roma]]
* [[1923]]: [[Alemanya]] - [[Adolf Hitler]] fracassa en un cop d'estat
* [[1923]]: [[Alemanya]] - [[Adolf Hitler]] fracassa en un cop d'estat
* [[1923]]: [[Espanya]] - Cop d'estat de [[Primo de Rivera]]
* [[1923]]: [[Espanya]] - [[Cop d'estat de Primo de Rivera|Cop d'estat]] de [[Primo de Rivera]]
* [[1924]]: [[Xile]] - S'estableix una junta de govern presidida per [[Luis Altamirano]] per dissoldre el [[Congrés Nacional de Xile|Congrés Nacional]]
* [[1924]]: [[Xile]] - S'estableix una junta de govern presidida per [[Luis Altamirano]] per dissoldre el [[Congrés Nacional de Xile|Congrés Nacional]]
* [[1925]]: [[Xile]] - La junta de govern de Luis Altamirano queda derrocada a l'espera que arribi el president constitucional [[Arturo Alessandri Palma]]
* [[1925]]: [[Xile]] - La junta de govern de Luis Altamirano queda derrocada a l'espera que arribi el president constitucional [[Arturo Alessandri Palma]]
Línia 36: Línia 35:
* [[1936]]: [[Grècia]] - [[Règim del 4 d'agost]] del general [[Metaxàs]]
* [[1936]]: [[Grècia]] - [[Règim del 4 d'agost]] del general [[Metaxàs]]
* [[1936]]: [[Espanya]] - [[Cop d'estat del 18 de juliol]] contra la [[Segona República Espanyola|Segona República]] per part del General [[Francisco Franco]]. Inici de la [[Guerra Civil espanyola]]
* [[1936]]: [[Espanya]] - [[Cop d'estat del 18 de juliol]] contra la [[Segona República Espanyola|Segona República]] per part del General [[Francisco Franco]]. Inici de la [[Guerra Civil espanyola]]
* [[1937]]: [[Brasil]] - Cop d'estat de [[Getúlio Vargas]]
* [[1943]]: [[Argentina]]
* [[1943]]: [[Argentina]]
* [[1947]]: [[Tailàndia]]
* [[1947]]: [[Tailàndia]]
Línia 43: Línia 43:
* [[1948]]: [[Veneçuela]]
* [[1948]]: [[Veneçuela]]
* [[1962]]: [[Argentina]]
* [[1962]]: [[Argentina]]
* [[1964]]: [[Brasil]]
* [[1964]]:
** [[Cop d'Estat de 1964 al Brasil]]
** [[Cop d'estat al Gabon de 1964]]
* [[1966]]: [[Argentina]]
* [[1966]]: [[Argentina]]
* [[1967]]: [[Grècia]] - [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)]]
* [[1967]]: [[Grècia]] - [[Dictadura dels Coronels (1967-1974)]]
* [[1969]]: [[Muammar el Gaddafi]] a [[Líbia]]
* [[1969]]:
** [[Muammar el Gaddafi]] a [[Líbia]]
** [[cop d'estat a Somàlia de 1969|Cop d'estat]] a [[Somàlia]] sota la direcció del general [[Siad Barre]]
* [[1973]]:
* [[1973]]:
** [[Cop d'estat de 1973 a l'Uruguai|Cop d'estat del 27 de juny de 1973]] liderat per [[Juan María Bordaberry Arocena]] a l'[[Uruguai]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chinchón Álvarez |nom=Javier |títol=Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz |url=http://books.google.cat/books?id=uxQcPSHAV8IC&pg=PA393 |llengua=castellà |editorial=Listado de lugares de venta |data=2007 |pàgines=393 |isbn=8496226301}}</ref>
** [[Cop d'estat de 1973 a l'Uruguai|Cop d'estat del 27 de juny de 1973]] liderat per [[Juan María Bordaberry Arocena]] a l'[[Uruguai]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Chinchón Álvarez |nom=Javier |títol=Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz |url=http://books.google.cat/books?id=uxQcPSHAV8IC&pg=PA393 |llengua=castellà |editorial=Listado de lugares de venta |data=2007 |pàgines=393 |isbn=8496226301}}</ref>
** [[Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973]] liderat per [[Augusto Pinochet Ugarte]] a [[Xile]] contra el govern d'Allende.
** [[Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973]] liderat per [[Augusto Pinochet Ugarte]] a [[Xile]] contra el govern d'Allende.
* [[1976]]: [[Argentina]]
* [[1976]]: [[Argentina]]
Línia 55: Línia 59:
* [[1999]]: [[Pakistan]] - Cop d'estat de [[Pervez Musharraf]]
* [[1999]]: [[Pakistan]] - Cop d'estat de [[Pervez Musharraf]]


== Cops d'estat del segle XXI ==
== Cops d'estat del {{segle|XXI}} ==
* [[2006]]: [[Tailàndia]]
* [[2006]]: [[Tailàndia]]
* [[2008]]: [[Guinea]] - [[Cop d'estat a Guinea al 2008]]
* [[2008]]: [[Guinea]] - [[Cop d'estat a Guinea al 2008]]
* [[2016]]: [[Turquia]] - [[Temptativa de cop d'estat a Turquia de 2016|Cop d'estat fracassat]]
* [[2016]]: [[Turquia]] - [[Temptativa de cop d'estat a Turquia de 2016|Cop d'estat fracassat]]
* [[2017]]: [[Catalunya]] - [[Cop d'estat per part del govern de Rajoy]]
* [[2021]]: [[Myanmar]] - [[Cop d'estat a Myanmar de 2021]]
* 2023: [[Níger]] - [[Cop d'estat a Níger de 2023]]

== Cops d'estat evolucionistes ==
== Cops d'estat evolucionistes ==
Són un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.
Són un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martínez|nom=Rafael|article=Subtipos de golpes de Estado: transformaciones recientes de un concepto del siglo XVII|publicació=Revista CIDOB d’Afers Internacionals|url=https://www.cidob.org/content/download/58940/1536776/version/2/file/191-212MARTINEZ_RAFAEL.pdf|data=2014-12|pàgines=191-212|issn=1133-6595|format=pdf}}</ref>


* [[1889]]: [[Brasil]], [[Proclamació de la República Brasilera|Proclamació de la República]], el [[15 de novembre]]
* [[1910]]: [[Mèxic]], [[Revolució Mexicana]], el [[10 de novembre]]
* [[1910]]: [[Mèxic]], [[Revolució Mexicana]], el [[10 de novembre]]
* [[1958]]: [[Veneçuela]], Revolució del [[23 de gener]]
* [[1958]]: [[Veneçuela]], Revolució del [[23 de gener]]
Línia 71: Línia 78:
{{Referències}}
{{Referències}}


== Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [http://www.mherrera.org/trouble.htm]
* [http://www.mherrera.org/trouble.htm]
* [http://www.uruguay2030.com/LaOnda/LaOnda/101-200/180/A2.htm]
* [http://www.uruguay2030.com/LaOnda/LaOnda/101-200/180/A2.htm] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061023221515/http://www.uruguay2030.com/LaOnda/LaOnda/101-200/180/A2.htm |date=2006-10-23}}
* [http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB4/]
* [http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB4/]


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

{{Glossari de les ciències polítiques}}


{{ORDENA:Cop D'Estat}}
{{ORDENA:Cop D'Estat}}

Revisió de 11:39, 21 juny 2024

Cop d'estat militar a Polònia el 1926.
Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991.

Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.[1] Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus dictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una guerra civil.[2]

Origen i evolució del concepte[modifica]

El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la França del segle xvii per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.[3]

El terme va evolucionar durant el segle xix per parlar de l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armades napoleòniques.[4] El concepte va cohabitar amb el de revolució, però aquest últim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.[5]

Ja durant el segle xx el 1930 va aparèixer el llibre Tecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) de Curzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb guerra civil i revolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.[6]

El segle xx el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del 1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.[7][8][9]

Cops d'estat del segle xx[modifica]

Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:

Cops d'estat del segle xxi[modifica]

Cops d'estat evolucionistes[modifica]

Són un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.[11]

Referències[modifica]

  1. «Cop d'estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bell, Curtis «Coup d’État and Democracy» (en anglès). Comparative Political Studies, 49, 9, 2016-08, pàg. 1167–1200. DOI: 10.1177/0010414015621081. ISSN: 0010-4140.
  3. Mur Domínguez, Elena. Golpe de Estado y proceso de reconciliación en Honduras (2009-2012): las Comisiones de la Verdad (tesi). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2015-12-16. 
  4. Lentz, Thierry. Le 18-Brumaire : les coups d'Etat de Napoléon Bonaparte (novembre-décembre 1799). París: Picollec, 1997. ISBN 2-86477-163-2. 
  5. Kasturi, Das «A Typological Analysis of Collective Political Violence.». LSU Historical Dissertations and Theses, 01-01-1979.
  6. Malaparte, Curzio. Técnica del golpe de Estado : Bonaparte, Lenin, Trotski, Mussolini, Hitler, Kapp, Pilsudski, Primo de Rivera. Madrid: Torre de Goyanes, 2008. ISBN 978-84-95101-45-7. 
  7. Victoriano Serrano, Felipe «Estado, golpes de Estado y militarización en América Latina: una reflexión histórico política» (en castellà). Argumentos (México, D.F.), 23, 64, 2010-12, pàg. 175–193. ISSN: 0187-5795.
  8. «La larga lista de dictadores iberoamericanos de los últimos 50 años». NotiAmérica, 13-08-2016. [Consulta: 16 agost 2021].
  9. Ramírez Pérez-Nievas, Irene. «Dictaduras en América Latina». La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 16 agost 2021].
  10. Chinchón Álvarez, Javier. Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz (en castellà). Listado de lugares de venta, 2007, p. 393. ISBN 8496226301. 
  11. Martínez, Rafael «Subtipos de golpes de Estado: transformaciones recientes de un concepto del siglo XVII» (pdf). Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 2014-12, pàg. 191-212. ISSN: 1133-6595.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'estat