Conflicte al Sudan del 2023
| ||||
| ||||
| Tipus | intent de cop d'estat guerra civil conflicte  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | transició democràtica sudanesa de 2019 | |||
| Interval de temps | 15 abril 2023 - | |||
| Data | 2023 | |||
| Localització | Khartum (Sudan) | |||
| Estat | Sudan | |||
| Participant | ||||
| Morts | 413 (22 abril 2023) | |||
| Ferits | 3.000 (19 abril 2023) | |||
| Mitjà de comunicació | ||||
| Format per | ||||
El 15 d'abril de 2023 va començar una guerra entre les Forces Armades Sudaneses (SAF) i les paramilitars Forces de Suport Ràpid (RSF), faccions rivals del govern militar del Sudan, i els combats es van concentrar al voltant de la capital Khartum i la regió de Darfur.[1] En maig de 2024 s'havien comptabilitzat 15.550 víctimes mortals des que va començar la guerra, i 8,8 milions de desplaçats, dels quals gairebé 2 milions als països veïns, pressionant cada cop més el Txad i el Sudan del Sud.[2]
Antecedents
La història dels conflictes al Sudan ha consistit en invasions i resistència estrangeres, tensions ètniques, disputes religioses i disputes sobre recursos. Dues guerres civils entre el govern central i les regions del sud van matar 1,5 milions de persones, i un conflicte a la regió occidental de Darfur va desplaçar dos milions de persones i en va matar més de 200.000. Des de la independència el 1956, el Sudan ha viscut més de 15 cops militars i ha estat governat pels militars durant la major part d'aquest temps, intercalats amb períodes de govern parlamentari democràtic.
Guerra a Darfur i formació de les RSF
Plantilla:Conflicte del Darfur A principis del segle XXI, la regió de Darfur occidental del Sudan havia patit una inestabilitat prolongada i conflictes socials a causa d'una combinació de tensions racials i ètniques i disputes sobre la terra i l'aigua. El 2003, aquesta situació va esclatar en una rebel·lió a gran escala contra el govern, contra la qual el president i home fort militar Omar al-Bashir va prometre utilitzar una acció contundent. La guerra resultant a Darfur va estar marcada per actes de violència generalitzats patrocinats per l'estat, que van portar a càrrecs de crims de guerra i genocidi contra al-Bashir. La fase inicial del conflicte va deixar aproximadament 300.000 morts i 2,7 milions de desplaçats forçats; tot i que la intensitat de la violència va disminuir més tard, la regió va romandre lluny de ser pacífica.
Per aixafar els aixecaments de tribus no àrabs a les muntanyes de Nuba, al-Bashir va confiar en els Janjaweed, una col·lecció de milícies àrabs extretes de tribus comercialitzadores de camells actives a Darfur i parts del Txad. El 2013, al-Bashir va anunciar que els Janjaweed es reorganitzarien com a Forces de Suport Ràpid (RSF) i es posarien sota el comandament del comandant Janjaweed Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti.[3] Les RSF van perpetrar assassinats massius, violacions massives, saqueig, tortures i destrucció de pobles i van ser acusats de netejar ètnicament contra els fur, masalit i zaghawa.[3] Els líders de RSF han estat acusats de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat per la Cort Penal Internacional (CPI), però Hemedti no va estar personalment implicat en les atrocitats del 2003-2004. El 2017, una nova llei va donar a RSF l'estatus de "força de seguretat independent". Hemedti va rebre diverses mines d'or a Darfur com a patrocini d'al-Bashir, i la seva riquesa personal va créixer substancialment. Bashir va enviar forces de RSF per sufocar un aixecament de 2013 a Darfur del Sud i va desplegar unitats de RSF per lluitar al Iemen i Líbia. Durant aquest temps, RSF va desenvolupar una relació de treball amb el grup militar privat rus Grup Wagner. Aquests avenços van assegurar que les forces de RSF es van convertir en desenes de milers i van arribar a tenir milers de camions armats que patrullaven regularment els carrers de Khartum. El règim de Bashir va permetre que l'RSF i altres grups armats proliferessin per evitar amenaces a la seva seguretat des de les forces armades, una pràctica coneguda com a "resistent al cop d'estat".
El 12 d'abril de 2019, Abdel Fattah al-Burhan va succeir a Ahmed Awad Ibn Auf al capdavant del Consell Militar de Transició creat després de l'enderrocament d'Omar al-Bashir.[4] El 3 d'octubre de 2020 es va signar un acord de pau entre el govern de transició i diversos grups rebels i es van preveure eleccions per al 2024.[5] L'octubre de 2021 es van intensificar les tensions entre els representants de la societat civil i els representants de l'exèrcit dins del govern de transició i el dia 25 l'exèrcit va arrestar el primer ministre Abdallah Hamdok i la majoria dels ministres i membres civils del Consell Sobirà del Sudan i el general Burhan va donar un cop d'estat.[6]
L'11 d'abril de 2023, les forces de la RSF es van desplegar prop de la ciutat de Merowe i a Khartum. Les forces governamentals els van ordenar marxar, però es van negar provocant enfrontaments quan les forces de RSF van prendre el control de la base militar de Soba al sud de Khartum.[7] El 13 d'abril, les forces d'RSF van començar la seva mobilització, fet que va aixecar el temor d'una possible rebel·lió contra la junta. El SAF va declarar il·legal la mobilització.
La guerra
El 15 d'abril de 2023 la guerra va començar amb atacs de la Forces de Suport Ràpid (FSR) a llocs governamentals a Khartum i atacs aeris, artilleria i trets a tot el Sudan, capturant l'aeroport de Merowe.
Les Forces Armades Sudaneses van recuperar l'aeroport de Merowe el 19 d'abril, i les FSR s'hi van retirar el 21. Diversos estats van organitzar l'evacuació dels seus ciutadans i el 23 d'abril de 2023, la Bundeswehr es va fer càrrec de la gestió de la coordinació de l'evacuació i trasllat a Jordània des de la base aèria de Wadi Seidna[8] mentre el vaixell d'abastament logístic alemany Bonn va rebre l'ordre d'acollir ciutadans estrangers i les evacuacions aèries a Port Sudan al Mar Roig, i finalment el 26 d'abril de 2023, evacuats 780 ciutadans extrangers, es va evacuar la Bundeswehr del Sudan.[9]
Durant tot el conflicte, el líder de FSR, Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti, i el líder de facto i cap de les FAS, Abdel Fattah al-Burhan, s'han disputat el control dels llocs governamentals a Khartum, inclòs el quarter general militar, el Palau Presidencial, l'aeroport internacional de Khartum, la residència oficial de Burhan, i la seu de l'SNBC, i han lluitat pel control del Darfur i el control de l'estat de Kordofan. Als dos bàndols es van unir grups rebels que abans havien lluitat contra els dos bàndols. A partir del juny, l'Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès Nord (al-Hilu) va atacar posicions de l'exèrcit al sud del país. Al juliol, una facció del Moviment d'Alliberament del Sudan liderada per Mustafa Tambour (SLM-T) es va unir oficialment a la guerra en suport de les FAS, mentre que a l'agost, el moviment rebel Tamazuj amb seu a Darfur i Kordofan es va unir amb les FSR.
Human Rights Watch ha documentat una campanya sistemàtica de les FSR i milícies aliades per treure els masalit d'El Geneina, i milers de persones van ser assassinades i centenars de milers van marxar com a refugiats entre abril i novembre de 2023.[10] El 15 d'agost de 2023, entre 4.000 i 10.000 persones havien mort i entre 6.000 i 12.000 més ferides, mentre que el 12 de setembre de 2023, més de 4,1 milions eren desplaçats interns i més d'1,1 milions més havien fugit del país com a refugiats.
A partir de l'octubre de 2023, el FSR va refer-se derrotant les forces de l'exèrcit a Darfur i aconseguint guanys a l'estat de Khartum, Kordofan i l'estat de Gezira. A finals de novembre, al-Fashir era l'última de les cinc capitals estatals de Darfur sota el control de les Forces Armades Sudaneses.
Controlat per les Forces Armades Sudaneses i aliats Controlat per Forces de Suport Ràpid Controlat per Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès Nord (al-Hilu) Controlat per Moviment d'Alliberament del Sudan (al-Nur)
Des del febrer de 2024, la FAS ha aconseguit guanys a Omdurman com a part de l'ofensiva d'Omdurman de 2024. Les negociacions posteriors entre els bàndols en guerra fins ara no han produït resultats significatius, mentre que molts països han proporcionat suport militar o polític a al-Burhan o Hemedti.[11]
En maig de 2024 s'havien comptabilitzat 15.550 víctimes mortals des que va començar la guerra, i 8,8 milions de desplaçats, dels quals gairebé 2 milions als països veïns, pressionant cada cop més el Txad i el Sudan del Sud.[2] Els combats seguien pel control de la capital Khartum, Al Jazira, Darfur del Nord, Kordofan del Sud i l'Oest.[12]
Referències
- ↑ «Genocide returns to Darfur» (en anglès). Th Economist, 05-10-2023. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Sudan Situation Report». UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs, 15-05-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «What caused the civil war in Sudan and how has it become one of the world’s worst humanitarian crises?». BBC, 15-04-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Soudan: joie des manifestants après la démission du chef du conseil militaire» (en francès). La Libre, 12-04-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Sudan» (en anglès). Freedom House, 2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Sudan's Burhan declares state of emergency, dissolves government» (en anglès). Reuters, 25-10-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Sudan: clashes around the presidential palace, there are fears of a coup attempt in Khartoum» (en anglès), 15-04-2023.
- ↑ Geiger, Waldemar. «Bundeswehr evakuiert deutsche Staatsbürger aus dem Sudan» (en alemany). Soldat und technik, 24-04-2023. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Rund 780 Menschen aus dem Sudan evakuiert» (en alemany). bundesregierung, 28-04-2023. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Usher, Barbara Plett. «Possible genocide committed in Sudan, report says». BBC. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Khalid Abdelaziz, Nafisa Eltahir. «Sudanese warring parties dig in as Jeddah talks falter again» (en anglès). Reuters, 06-12-2023. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ Elbagir, Yousra. «Sudan violence: The horrifying statistics behind the brutal conflict - and still the death toll is unknown» (en anglès). Sky News, 15-04-2024. [Consulta: 18 maig 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflicte al Sudan del 2023 |