Ciència cognitiva: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 12:21, 8 març 2024

La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats. Tot i que l'interès per la ment i el seu ús data de l'inici de la història de l'ésser humà, les ciències cognitives van néixer com a tals a la dècada del 1950 i el seu nom és del 1973, amb el treball de Christopher Longuet-Higgins.

Disciplines[modifica]

Algunes de les disciplines que usualment conformen la ciència cognitiva ja tenien contacte entre si en altres camps de la recerca; d'altres es van unir per primer cop en adoptar un enfocament comú per entendre el cervell.

La psicologia és la branca principal d'aquesta ciència. Tradicionalment, s'havia unit amb la filosofia per intentar conceptualitzar termes com pensament, esperit i emoció. Igualment, treballava amb la lingüística per entendre el llenguatge, ja que el pensament s'estructura i es comunica mitjançant la llengua i l'adquisició de l'idioma matern és clau en psicologia del desenvolupament. D'altra banda, incorporava les troballes de la neurologia per explicar els trets físics del cervell.

La filosofia encabia l'estudi de la ment dins les grans preguntes sobre l'ésser humà, camp on l'antropologia aportava els estudis sobre cada cultura particular. A aquestes, es va unir la informàtica, amb el concepte d'intel·ligència artificial, que obligava a replantejar-se molts conceptes sobre la humanitat específics de l'acte de pensar. La informàtica, per la seva banda, feia anys que treballava en comú amb la lingüística aplicada per fer que les màquines entenguessin ordres verbals i poguessin interaccionar amb les persones. El generativisme i la metàfora del cervell com un ordinador van fer més estrets aquests lligams, formant el tot de la ciència cognitiva.

Àmbits d'estudi[modifica]

La cognició comprèn un conjunt d'operacions que constitueixen el nucli dels camps d'estudi d'aquestes disciplines:

memòria
atenció
intel·ligència
percepció
emoció (és l'anomenada cognició calenta, la que té en compte el sentiment i el context cultural, enfront de la freda o racionalista)
aprenentatge

Mètodes de recerca[modifica]

Els mètodes de recerca provenen de les disciplines que formen la ciència cognitiva. Per tant, conviuen els experiments d'estimulació neuronal i d'imatges sobre l'activitat cerebral amb tests de conducta i autoconcepte, anàlisi del temps de reacció a estímuls, tasques-prova per a veure el raonament usat per resoldre-les o modelació amb ordinadors.

Els principals èxits es troben en la descripció del biaix cognitiu en totes les seves variants, l'estudi sobre les decisions i la persuasió de l'altre, o en la redefinició del concepte de capacitats mentals.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciència cognitiva

Viccionari

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Falten referències|data=2017}}
-La '''ciència cognitiva''' és un conjunt de disciplines unides per estudiar la [[cognició]] i els processos de [[pensament]] associats. Tot i que l'interès per la ment i el seu ús data de l'inici de la història de l'ésser humà, les ciències cognitives van néixer com a tals a la [[dècada del 1950]] i el seu nom és de [[1973]], amb el treball de Christopher Longuet-Higgins.
+La '''ciència cognitiva''' és un conjunt de disciplines unides per estudiar la [[cognició]] i els processos de [[pensament]] associats. Tot i que l'interès per la ment i el seu ús data de l'inici de la història de l'ésser humà, les ciències cognitives van néixer com a tals a la [[dècada del 1950]] i el seu nom és del [[1973]], amb el treball de Christopher Longuet-Higgins.
 == Disciplines ==
-Algunes de les disciplines que usualment conformen la ciència cognitiva ja tenien contacte entre elles en altres camps de la recerca, d'altres es van unir per primer cop en adoptar un enfocament comú per entendre el [[cervell]].
+Algunes de les disciplines que usualment conformen la ciència cognitiva ja tenien contacte entre si en altres camps de la recerca; d'altres es van unir per primer cop en adoptar un enfocament comú per entendre el [[cervell]].
-La [[psicologia]] és la branca principal d'aquesta ciència. Tradicionalment s'havia unit amb la [[filosofia]] per intentar conceptualitzar termes com pensament, esperit i emoció. Igualment, treballava amb la [[lingüística]] per entendre el llenguatge, ja que el pensament s'estructura i es comunica a través de la llengua i l'adquisició de l'idioma matern és clau en psicologia del desenvolupament. D'altra banda, incoporava les troballes de la neurologia per explicar els trets físics del cervell.
+La [[psicologia]] és la branca principal d'aquesta ciència. Tradicionalment, s'havia unit amb la [[filosofia]] per intentar conceptualitzar termes com ''pensament'', ''esperit'' i ''emoció''. Igualment, treballava amb la [[lingüística]] per entendre el llenguatge, ja que el pensament s'estructura i es comunica mitjançant la llengua i l'adquisició de l'idioma matern és clau en psicologia del desenvolupament. D'altra banda, incorporava les troballes de la neurologia per explicar els trets físics del cervell.
-La filosofia encabia l'estudi de la ment dins les grans preguntes sobre l'ésser humà, camp on l'[[antropologia]] aportava els estudis sobre cada cultura particular. A elles es va unir la informàtica, amb el concepte d'[[intel·ligència artificial]], que obligava a replantejar-se molts conceptes sobre la humanitat espefícia de l'acte de pensar. La informàtica portava, per la seva banda, anys de trebal en comú amb la lingüística aplicada per fer que les màquines entengussin ordres verbals i poguessin interactuar amb les persones. El [[generativisme]] i la metàfora del cervell com un ordinador van fer més estrets aquests lligams, formant el tot de la ciència cognitiva.
+La filosofia encabia l'estudi de la ment dins les grans preguntes sobre l'ésser humà, camp on l'[[antropologia]] aportava els estudis sobre cada cultura particular. A aquestes, es va unir la informàtica, amb el concepte d'[[intel·ligència artificial]], que obligava a replantejar-se molts conceptes sobre la humanitat específics de l'acte de pensar. La informàtica, per la seva banda, feia anys que treballava en comú amb la lingüística aplicada per fer que les màquines entenguessin ordres verbals i poguessin interaccionar amb les persones. El [[generativisme]] i la metàfora del cervell com un ordinador van fer més estrets aquests lligams, formant el tot de la ciència cognitiva.
 == Àmbits d'estudi ==
@@ Línia 14: / Línia 15: @@
 * [[intel·ligència]]
 * [[percepció]]
-* [[emoció]] (és l'anomenada cognició calenta, la que té en compte el sentiment i el context cultural, enfront la freda o racionalista)
+* [[emoció]] (és l'anomenada ''cognició calenta'', la que té en compte el sentiment i el context cultural, enfront de la freda o racionalista)
 * [[aprenentatge]]
 == Mètodes de recerca ==
-Els mètodes de recerca provenen de les disciplines que formen la ciència cognitiva. Per tant conviuen els experiments d'estimulació neuroal i d'imatges sobre l'activitat cerebral amb tests de [[conducta]] i autoconcepte, anàlisi del temps de reacció a estímuls, tasques-prova per veure el raonament usat per resoldre-les o modelació amb ordinadors.
+Els mètodes de recerca provenen de les disciplines que formen la ciència cognitiva. Per tant, conviuen els experiments d'estimulació neuronal i d'imatges sobre l'activitat cerebral amb tests de [[conducta]] i autoconcepte, anàlisi del temps de reacció a estímuls, tasques-prova per a veure el raonament usat per resoldre-les o modelació amb ordinadors.
-Els principals èxits es troben en la descripció del [[biaix cognitiu]] en totes les seves variants, l'estudi sobre les decisions i la persuasió de l'altre o en la redefinició del concepte de capacitats mentals.
+Els principals èxits es troben en la descripció del [[biaix cognitiu]] en totes les seves variants, l'estudi sobre les decisions i la persuasió de l'altre, o en la redefinició del concepte de capacitats mentals.
 == Vegeu també ==
 * [[Donald Norman]]
+* [[Timologia]]
+{{Commonscat}}
+{{Autoritat}}
+{{Viccionari-lateral|ciència cognitiva}}
 {{ORDENA:Ciencia Cognitiva}}
 [[Categoria:Cognició]]
-[[ar:علوم استعرافية]]
-[[be:Кагнітыўныя навукі]]
-[[bg:Когнитивна наука]]
-[[bn:বোধ বিজ্ঞান]]
-[[cs:Kognitivní věda]]
-[[de:Kognitionswissenschaft]]
-[[el:Γνωσιακή επιστήμη]]
-[[en:Cognitive science]]
-[[eo:Kognoscienco]]
-[[es:Ciencia cognitiva]]
-[[et:Tunnetusteadus]]
-[[fa:علوم شناختی]]
-[[fi:Kognitiotiede]]
-[[fr:Sciences cognitives]]
-[[gd:Saidheans “Cognitive”]]
-[[he:מדעים קוגניטיביים]]
-[[hr:Kognitivna znanost]]
-[[hu:Kognitív tudomány]]
-[[is:Vitsmunavísindi]]
-[[it:Scienze cognitive]]
-[[ja:認知科学]]
-[[ko:인지과학]]
-[[li:Cognisieweitesjap]]
-[[lt:Kognityviniai mokslai]]
-[[ms:Sains kognitif]]
-[[nl:Cognitiewetenschap]]
-[[nn:Kognitive vitskapar]]
-[[no:Kognitiv vitenskap]]
-[[pl:Kognitywistyka]]
-[[pt:Ciência cognitiva]]
-[[ru:Когнитивистика]]
-[[sh:Kognitivna nauka]]
-[[simple:Cognitive science]]
-[[sk:Kognitívna veda]]
-[[sr:Когнитивна наука]]
-[[sv:Kognitionsvetenskap]]
-[[th:วิทยาการการรู้]]
-[[tl:Kognitibong agham]]
-[[tr:Bilişsel bilim]]
-[[uk:Когнітивна наука]]
-[[ur:علم ادراک]]
-[[vi:Khoa học nhận thức]]
-[[zh:认知科学]]