Can Xiringall: diferència entre les revisions
vegeu també |
|||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Història == |
== Història == |
||
El 1900, l'[[Ajuntament de Barcelona]] va expropiar una |
El 1900, l'[[Ajuntament de Barcelona]] va expropiar una part de la finca per a la construcció de les cotxeres de l'empresa belga ''Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones'' (1901).{{CC}} |
||
Durant els darrers anys, la finca va patir nombroses segregacions, cobdiciada com a punt de comunicacions. El darrer propietari fou Josep Armengol i Sardà.{{CC}} |
Durant els darrers anys, la finca va patir nombroses segregacions, cobdiciada com a punt de comunicacions. El darrer propietari fou Josep Armengol i Sardà.{{CC}} |
||
Revisió del 14:10, 25 maig 2024
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Xiringall o Xiringoi era una masia situada a l'actual avinguda dels Quinze, a tocar del passeig de Maragall de Barcelona, enderrocada a principis dels anys 1970. Formava part d'un passat rural caracteritzat per l'existència de nombroses masies envoltades de vinyes i horts, moltes de les quals han desaparegut al llarg del temps: Can Sitjar Xic, Can Garrigó, Can Bartra, Can Mascaró, etc. Sortosament, algunes han quedat dempeus un cop restaurades per l'Ajuntament de Barcelona, com Torre Llobeta, Can Basté, Ca n'Ensenya i Can Verdaguer.
Descripció
La seva estructura corresponia al model de masia tradicional catalana, si bé amb no gaire terreny. A la planta baixa hi havia els espais dedicats a les eines del conreu de la terra; al primer pis hi havia el menjador i les sales de dormir i al segon pis, les golfes per a guardar els fruits de la terra.[1]
Història
El 1900, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar una part de la finca per a la construcció de les cotxeres de l'empresa belga Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones (1901).
Durant els darrers anys, la finca va patir nombroses segregacions, cobdiciada com a punt de comunicacions. El darrer propietari fou Josep Armengol i Sardà.
Actualment, una part de l'antiga finca és ocupada pels jardins de Can Xiringoi, on hi ha un monument commemoratiu que recupera la seva memòria.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Can Xiringall». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
- DDAA. Les masies de Nou Barris. Aproximació històrica i reivindicació patrimonial. Barcelona: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1989, p. 43-57 (Finestrelles, 15).
- Díez Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Barcelona: El Tinter, 2003, p. 164-165.
- Sánchez i Ruiz, Jordi «La masia de Can Xiringoi». L'Arxiu: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, 65, desembre 2013, pàg. 29-31.
Enllaços externs
- «EL TRAMVIA ELÈCTRIC ARRIBA A HORTA - Les Cotxeres de Borbó». Memòria dels barris: Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó (blog), 18-11-2011.