Banda de música: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 17:40, 15 maig 2024

Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València

Una banda de música o societat musical és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica. A diferència de les orquestres, les bandes tenen la seva essència al carrer, sent especialment idònies per a la música festera, com els pasdobles o les marxes de Moros i Cristians.^[1] Les bandes acostumen a ser molt properes al gran públic gràcies a la seva participació en actes de festa major com són les processons, els concerts a l'aire lliure, entre altres.

Al País Valencià hi ha una gran cultura de banda.^[2] De les 1510 bandes que hi ha a l'Estat espanyol, 533 es troben a territori valencià, amb 40.000 músics en actiu.^[3]^[4] Destaquen les de Llíria, la de Cullera, les de Bunyol, la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, l'Agrupació Musical Ontinyent i la Societat Unió Musical d'Alberic.^{[cal citació]} La banda més antiga de l'Estat es considera la Primitiva de Llíria, fundada al 1819.^[5]

A Catalunya també es troba una gran afició a les bandes de música. Potser per ser límit amb el País Valencià, a les Terres de l'Ebre destaquen bandes de música com la Unió Musical de Tarragona, Alcanar, Amposta i la banda de la Sénia.^{[cal citació]} La Banda Municipal d'Alcanar, fundada el 1845, és de fet la més antiga de Catalunya.^[6] Fora d'aquest territori destaca la Banda Simfònica de Badalona, la qual guanyà el premi del Certamen Nacional de Bandes de Música de Cullera (Ribera Baixa) l'any 2010.^{[cal citació]}

Instrumentació[modifica]

Els instruments que componen aquest tipus de formacions són:

Família de vent-fusta[modifica]

Família de vent-metall[modifica]

Família de percussió[modifica]

Caixa
Bombo
Plats
Timbals
Bateria
Lira o Glockenspiel
Marimba
Xilòfon
Congues
Bongos
Gong
Petita percussió: Temple-block, Triangle, castanyoles, etc.

Família de corda[modifica]

En el cas de tractar-se d'una banda simfònica, hi trobem instruments de corda fregada com:

i, a vegades de corda pinçada

Arpa

o percudida

Piano

Referències[modifica]

↑ «Redfestera - La Música en los Moros y Cristianos: parte vital de la fiesta» (en castellà). [Consulta: 15 maig 2024].
↑ «Banda de música». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
↑ Cerdá, Vicente. «Las 10 comunidades autónomas con más bandas de música por Onofre Gasent» (en castellà), 16-07-2021. [Consulta: 15 maig 2024].
↑ «LES BANDES DE MÚSICA AL PAÍS VALENCIÀ. ORIGENS I ARRELAMENT.» (en català), 13-09-2016. [Consulta: 15 maig 2024].
↑ 20minutos. «La Banda Primitiva de Llíria, la més antiga d'Espanya, distingeix a la UV per la seua tasca musical» (en castellà), 07-04-2022. [Consulta: 15 maig 2024].
↑ «175 anys de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, la més antiga de Catalunya», 03-06-2020. [Consulta: 15 maig 2024].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banda de música

[1] «Redfestera - La Música en los Moros y Cristianos: parte vital de la fiesta» (en castellà). [Consulta: 15 maig 2024].

[ICUB-2] «Banda de música». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

[3] Cerdá, Vicente. «Las 10 comunidades autónomas con más bandas de música por Onofre Gasent» (en castellà), 16-07-2021. [Consulta: 15 maig 2024].

[4] «LES BANDES DE MÚSICA AL PAÍS VALENCIÀ. ORIGENS I ARRELAMENT.» (en català), 13-09-2016. [Consulta: 15 maig 2024].

[5] 20minutos. «La Banda Primitiva de Llíria, la més antiga d'Espanya, distingeix a la UV per la seua tasca musical» (en castellà), 07-04-2022. [Consulta: 15 maig 2024].

[6] «175 anys de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, la més antiga de Catalunya», 03-06-2020. [Consulta: 15 maig 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Banda Palau-2007.jpg|miniatura|[[Banda de Música de Campanar]] al [[Palau de la Música de València]]]]
-Les '''bandes de música''' és un [[grup de música]] format per músics de [[Instrument de vent|vent]] i [[Instrument de percussió|percussió]] amb la possibilitat d'incorporar instruments de [[Instrument de corda|corda]] ([[Instrument de corda pinçada|pinçada]], percudida i [[Corda fregada|fregada]]) en l'anomenada [[banda simfònica]]. A diferència de les [[Orquestra|orquestres]], les bandes tenen la seva essència al carrer, sent especialment idònies per a la [[música festera]], com els [[pasdoble]]s o les marxes de [[Moros i Cristians]].<ref>{{Ref-web|url=https://redfestera.com/blog/musica-festera/|títol=Redfestera - La Música en los Moros y Cristianos: parte vital de la fiesta|consulta=15/05/2024|llengua=Castellà}}</ref> Les bandes acostumen a ser molt properes al gran públic gràcies a la seva participació en actes de festa major com són les processons, els concerts a l'aire lliure, entre altres.
+Una '''banda de música''' o '''societat musical''' és un [[grup de música]] format per músics de [[Instrument de vent|vent]] i [[Instrument de percussió|percussió]] amb la possibilitat d'incorporar instruments de [[Instrument de corda|corda]] ([[Instrument de corda pinçada|pinçada]], percudida i [[Corda fregada|fregada]]) en l'anomenada [[banda simfònica]]. A diferència de les [[Orquestra|orquestres]], les bandes tenen la seva essència al carrer, sent especialment idònies per a la [[música festera]], com els [[pasdoble]]s o les marxes de [[Moros i Cristians]].<ref>{{Ref-web|url=https://redfestera.com/blog/musica-festera/|títol=Redfestera - La Música en los Moros y Cristianos: parte vital de la fiesta|consulta=15/05/2024|llengua=Castellà}}</ref> Les bandes acostumen a ser molt properes al gran públic gràcies a la seva participació en actes de festa major com són les processons, els concerts a l'aire lliure, entre altres.
 Al [[País Valencià]] hi ha una gran cultura de banda.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/musica/bandes-de-musica}}</ref> De les 1510 bandes que hi ha a l'[[Espanya|Estat espanyol]], 533 es troben a territori valencià, amb 40.000 músics en actiu.<ref>{{Ref-web|títol=Las 10 comunidades autónomas con más bandas de música por Onofre Gasent|url=https://coessm.org/las-10-comunidades-autonomas-con-mas-bandas-de-musica-por-onofre-gasent/|data=2021-07-16|consulta=2024-05-15|llengua=es|nom=Vicente|cognom=Cerdá}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=LES BANDES DE MÚSICA AL PAÍS VALENCIÀ. ORIGENS I ARRELAMENT.|url=https://iemasd.wordpress.com/2016/09/13/les-bandes-de-musica-al-pais-valencia-origens-i-arrelament/|data=2016-09-13|consulta=2024-05-15|llengua=cat}}</ref> Destaquen les de [[Llíria]], la de [[Cullera]], les de [[Bunyol]], la Societat Unió Artística Musical d'[[Ontinyent]], l'[[Agrupació Musical Ontinyent]] i la [[Societat Unió Musical d'Alberic]].{{Citació necessària}} La banda més antiga de l'Estat es considera la [[Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria|Primitiva de Llíria]], fundada al [[1819]].<ref>{{Ref-web|títol=La Banda Primitiva de Llíria, la més antiga d'Espanya, distingeix a la UV per la seua tasca musical|url=https://www.20minutos.es/noticia/4983022/0/la-banda-primitiva-de-lliria-la-mes-antiga-d-espanya-distingeix-a-la-uv-per-la-seua-tasca-musical/|data=2022-04-07|consulta=2024-05-15|llengua=es|cognom=20minutos}}</ref>