(Go: >> BACK << -|- >> HOME <<)

Vés al contingut

Alfabet castellà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa la plantilla autoritat
 
(38 revisions intermèdies per 24 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula sistema d'escriptura}}
{{Lingüística castellana|Gramàtica}}
L''''alfabet castellà''' és el sistema d'escriptura de la [[llengua castellana]], basat en una variant de l'[[alfabet llatí]], i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la [[Reial Acadèmia Espanyola]]. Està format per 27 lletres:<ref>{{Ref-web|url=https://www.practicaespanol.com/alfabeto-espanol-abc-27-letras-y-5-digrafos|títol=Alfabeto Español|consulta=8-5-2019|llengua=Castellà|editor=Practica Español|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210415073055/https://www.practicaespanol.com/alfabeto-espanol-abc-27-letras-y-5-digrafos|arxiudata=2021-04-15}}</ref>
L''''alfabet castellà''' consisteix en les següents 29 lletres:


:[[A]], [[B]], [[C]], [[ch|CH]], [[D]], [[E]], [[F]], [[G]], [[H]], [[I]], [[J]], [[K]], [[L]], [[ll|LL]], [[M]], [[N]], [[Ñ]], [[O]], [[P]], [[Q]], [[R]], [[S]], [[T]], [[U]], [[V]], [[W]], [[X]], [[Y]], [[Z]]
:[[A]], [[B]], [[C]], [[D]], [[E]], [[F]], [[G]], [[H]], [[I]], [[J]], ([[K]]), [[L]], [[M]], [[N]], [[Ñ]], [[O]], [[P]], [[Q]], [[R]], [[S]], [[T]], [[U]], [[V]], ([[W]]), [[X]], [[Y]], [[Z]]


Les lettres [[K]] i [[W]] només s'utilitzen en préstecs estrangers i en noms propis.
Té les mateixes lletres de l'[[alfabet català]] i a més les lletres [[Ch]] (''che'' o ''ce hache''), [[Ll]] (''elle'') i [[Ñ]] (''eñe''). La lletra '''ñ''' representa un so palatal (corresponent al representat pel dígraf ''ny'' en català) i el dígraf '''ch''' correspon al català ''tx''. Els dígrafs '''ll''' i '''rr''' (''doble erre'' [doble erra]) representen els mateixos sons que en català.


Té les mateixes lletres de l'[[alfabet català]] i a més a més la lletra [[Ñ]] (''eñe''). Antigament els dígrafs [[Ch]] (''che'' o ''ce hache'') i [[Ll]] (''elle'') eren considerats com a lletres de l'alfabet.<ref name= "pais"/> La lletra '''ñ''' representa un so palatal (corresponent al representat pel dígraf ''ny'' en català). El dígraf '''ch''' correspon al català ''tx'', i els dígrafs '''ll''' i '''[[rr]]''' (''doble erre'') representen els mateixos sons que en català.
Cal tenir en compte la especial situació de la '''ch''' i la '''ll''', que són tant lletres com dígrafs. Tradicionalment s'alfabetitzaven després de la ''c'' i la ''l'', respectivament, però el [[1994]] la [[Real Academia de la Lengua Española|Acadèmia de la llengua castellana]], juntament amb les diverses acadèmies dels països castellanoparlants, va canviar aquesta regla amb la intenció de d'apropar l'ordre dels [[diccionari|diccionaris]] als de les altres llengües amb el mateix [[alfabet]], per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana a la gent que parla una altra llengua. Així doncs, actualment aquests dos dígrafs, tot i mantenir l'estatus de lletres, consten als diccionaris dins de ''c'' i ''l'' respectivament.


Cal tenir en compte l'especial situació dels dígrafs '''[[ch]]''' i la '''[[ll]]'''. Tradicionalment s'alfabetitzaven després de la ''c'' i la ''l'', respectivament, però el [[1994]] la [[Reial Acadèmia Espanyola]], juntament amb les diverses acadèmies dels països castellanoparlants, va canviar aquesta regla amb la intenció d'apropar l'ordre dels [[diccionari]]s als de les altres llengües amb el mateix [[alfabet]], per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana.<ref name= "pais">{{ref-web |url=https://elpais.com/cultura/2010/11/05/actualidad/1288911609_850215.html |títol=La "i griega" se llamará "ye" |consulta=26 juliol 2021 |data= 05 nov 2010 |editor=El Pais|llengua=es}}</ref>
A part del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar [[diftong|diftongs]] i per assenyalar la vocal tònica (á, é, í, ó, ú). També s'utilitza la lletra ''u'' amb dièresi (ü) a les síl·labes ''güe'' i ''güi'', q per indicar de manera paral·lela a com es fa en català que aquestes ''u'' es pronuncien, ja que ''gue'' i ''gui'' són dos dígrafs que representen un so davant [[e]], [[i]] diferent de ''ge'', ''gi''.


A part del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar [[diftong]]s i per assenyalar la vocal tònica (á, é, í, ó, ú). També s'utilitza la lletra ''u'' amb dièresi (ü) a les síl·labes ''güe'' i ''güi'', per indicar de manera paral·lela a com es fa en català que aquestes ''u'' es pronuncien, ja que ''gue'' i ''gui'' són dos dígrafs que representen un so davant [[e]], [[i]] diferent de ''ge'', ''gi''.
[[Categoria:Castellà]]
[[Categoria:Alfabets]]


== Referències ==
[[ar:إملاء إسباني]]
{{Referències}}
[[ast:Alfabetu castellanu]]

[[csb:Szpańsczi alfabét]]
{{Autoritat}}
[[de:Spanisches Alphabet]]

[[en:Spanish orthography]]
{{ORDENA:Alfabet Castella}}
[[es:Ortografía del español]]
[[Categoria:Lingüística castellana]]
[[fr:Classement alphabétique en espagnol]]
[[Categoria:Alfabets llatins|Castella]]
[[hu:Spanyol ábécé]]
[[ja:スペイン語アルファベット]]
[[lb:Spuenesch Orthographie]]
[[nl:Spaans alfabet]]
[[pl:Alfabet hiszpański]]
[[pt:Ortografia da língua espanhola]]
[[ru:Испанская орфография]]
[[tg:Алифбои испанӣ]]
[[zh:西班牙语字母]]

Revisió de 20:50, 26 abr 2024

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet castellà
Les 27 lletres de l'abecedari castellà, en majúscules i minúscules cursives Modifica el valor a Wikidata
Tipusalfabet derivat del llatí Modifica el valor a Wikidata
Llengüescastellà Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola. Està format per 27 lletres:[1]

A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, (K), L, M, N, Ñ, O, P, Q, R, S, T, U, V, (W), X, Y, Z

Les lettres K i W només s'utilitzen en préstecs estrangers i en noms propis.

Té les mateixes lletres de l'alfabet català i a més a més la lletra Ñ (eñe). Antigament els dígrafs Ch (che o ce hache) i Ll (elle) eren considerats com a lletres de l'alfabet.[2] La lletra ñ representa un so palatal (corresponent al representat pel dígraf ny en català). El dígraf ch correspon al català tx, i els dígrafs ll i rr (doble erre) representen els mateixos sons que en català.

Cal tenir en compte l'especial situació dels dígrafs ch i la ll. Tradicionalment s'alfabetitzaven després de la c i la l, respectivament, però el 1994 la Reial Acadèmia Espanyola, juntament amb les diverses acadèmies dels països castellanoparlants, va canviar aquesta regla amb la intenció d'apropar l'ordre dels diccionaris als de les altres llengües amb el mateix alfabet, per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana.[2]

A part del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar diftongs i per assenyalar la vocal tònica (á, é, í, ó, ú). També s'utilitza la lletra u amb dièresi (ü) a les síl·labes güe i güi, per indicar de manera paral·lela a com es fa en català que aquestes u es pronuncien, ja que gue i gui són dos dígrafs que representen un so davant e, i diferent de ge, gi.

Referències[modifica]

  1. «Alfabeto Español» (en castellà). Practica Español. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 8 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 «La "i griega" se llamará "ye"» (en castellà). El Pais, 05-11-2010. [Consulta: 26 juliol 2021].