Nou d'areca: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
A l'Índia el seu ús és molt popular com a part de les preparacions anomenades [[paan masala]] o [[supari]]. Encara que els estudis no siguin gaire concloents, sembla que l'abús de mastegar nou d'areca amb fulla de betel pot facilitar el [[càncer bucal]].<ref>[http://www.sciencenews.org/articles/20050115/bob10.asp Palm-Nut Problem: Asian chewing habit linked to oral cancer]</ref> |
A l'Índia el seu ús és molt popular com a part de les preparacions anomenades [[paan masala]] o [[supari]]. Encara que els estudis no siguin gaire concloents, sembla que l'abús de mastegar nou d'areca amb fulla de betel pot facilitar el [[càncer bucal]].<ref>[http://www.sciencenews.org/articles/20050115/bob10.asp Palm-Nut Problem: Asian chewing habit linked to oral cancer]</ref> |
||
==Vegeu també== |
== Vegeu també == |
||
*[[Fulla de betel]] |
*[[Fulla de betel]] |
||
Revisió del 09:23, 21 març 2020
La nou d'areca és la llavor de la palmera d'areca (Areca catechu). La nou d'areca s'utilitza juntament amb la fulla de betel (Piper betle) a l'Àsia del sud i del sud-est per les seves propietats lleugerament estimulants.
La nou és una drupa gran aproximadament com un ou de gallina amb el mesocarpi fibrós i un xic més gran que una oliva sense aquest. Recorda a la nou moscada per la forma i el color, però té un gust molt diferent, lleugerament amarg i intens. Les llavors es tornen dures després d'eixugarse i perdre aigua. Per mastegar les nous es tallen en llesques amb un instrument especial en forma de tisora.
La palmera que produeix la nou d'areca és originària del sud-est asiàtic, on és molt valorada comercialment, tot i que en alguns llocs el costum tradicional de mastegar la nou d'areca i la fulla de betel hagi desaparegut.[1] A més de la nou i la fulla, el costum de mastegar inclou altres ingredients, com hidròxid de calci, clavell d'espècia i, a partir del segle XVII, tabac, entre altres. Aquesta costum colora l'interior de la boca d'un roig intens.
El nom de llocs com Guwahati a l'Índia, Penang a Malàisia, Ko Mak a Tailàndia i Fua Mulaku a les Maldives tenen llur origen en el nom local de l'areca.
Tradicions
La nou d'areca s'esmenta als documents de l'època colonial com a nou de betel, car es mastega junt amb la fulla de betel (Piper betle). Aquest nom és erroni, car l'enredadera de betel no dóna les nous. L'origen de la confusió entre la nou i la fulla prové del menyspreu dels colonitzadors envers el costum de mastegar nou d'areca i fulla de betel a certes parts d'Àsia, car, a diferència del tabac, aquesta costum no fou adoptada per part dels funcionaris colonials.
A les cultures on mastegar la nou d'areca i la fulla de betel té un gran significat ceremonial, ritual i social, sempre existeixen dos termes molt diferents: un per designar la nou i un altre per la fulla.
No és clar quan es varen començar a mastegar per primera vegada juntes la nou d'areca i la fulla de betel, productes estimulants totalmente diferents. A les Filipines, Tailàndia i Indonèsia s'han trobat indicis arqueològics que demostren que les dues substàncies es masteguen barrejades des-de com a mínim 4,000 anys.[2] A Vietnam i l'Índia hom dóna un simbolisme molt important al fet d'unir feliçment la nou i la fulla, fet que fa que s'utilitzin a rituals matrimonials.[3]
Ús medicinal
La nou, junt amb la fulla de betel, s'utilitzava ja a la medicina ayurvèdica com a remedi molt efectiu contra l'halitosi o alè pudent. També és un dels ingredients de la medicina tradicional xinesa.
Principis actius
Les nous contenen glúcids (50-60%), lípids (15%), flavan-3-ols i tanins condensats, 0,2-0,5% dels alcaloides arecolina, arecaïdina, guvacina (= àcid tetrahidronicotínic), guvacolina. El fruit verd conté substàncies fenòliques: tanins condensats (9%), tanins hidrolitzables (7%), flavans (8,4%) i fenols simples (5,6%).
Indicacions
La nou és un potent vasoconstrictor i parasimpaticomimètic; té també propietats antihelmíntiques o vermífuges, astringents i estomacals. Contraeix la pupil·la (miosi) i augmenta les secrecions i el peristaltisme intestinal. Com a efectes secundaris pot causar dolors abdominals, diarrea i alteracions digestives, car estimula les secrecions de la mucosa digestiva i, sobretot, les secrecions salivars.
És recomanada per als vòmits de l'embaràs. Té efectes terapèutics a la malaltia d'Alzheimer.
A l'Índia el seu ús és molt popular com a part de les preparacions anomenades paan masala o supari. Encara que els estudis no siguin gaire concloents, sembla que l'abús de mastegar nou d'areca amb fulla de betel pot facilitar el càncer bucal.[4]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou d'areca |