Sumatra
(jv) Sumatra  | |||||
 | |||||
| Tipus | Illa | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Illes Grans de la Sonda | ||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Illes Grans de la Sonda | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| Entitat territorial administrativa | Indonèsia | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Índic | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Dimensions | 370 ( ) × 1.700 ( ) km | ||||
| Perímetre | 4.869 km | ||||
| Punt més alt | Kerinci (3.805 m ) | ||||
| Superfície | 473.481 km² | ||||
Sumatra (en indonesi, Sumatera o Sumatra) és la sisena illa més gran del món (té aproximadament 470.000 km²) i la tercera més gran d'Indonèsia, després de Borneo i Nova Guinea.
Geografia física[modifica el codi]
L'eix longitudinal de Sumatra discorre aproximadament en direcció nord-oest a sud-est i travessa la línia de l'equador prop del centre de l'illa. L'interior d'ella és dominat per dues regions geogràfiques: les muntanyes Barisan, a l'oest, i les planes pantanoses de l'est. Les muntanyes són d'origen volcànic i constitueixen una regió fèrtil i de paisatges espectaculars, rica en carbó i en or. Les planes són travessades per grans rius i no són gaire bones per a l'agricultura, però són destacables econòmicament perquè produeixen quantitats importants d'oli de palma i hi ha jaciments de petroli. Al nord-oest de l'illa hi ha el llac Toba.
El mar de Java banya el sud-est de Sumatra i és a prop de l'illa de Java, de la qual la separa l'estret de la Sonda. Al nord-est, l'estret de Malacca la separa de la península del mateix nom, que és la part continental de Malàisia. Davant l'extrem nord-oest de Sumatra, separades pel Gran Canal, hi ha les illes Nicobar, pertanyents a l'Índia. A l'est, a l'altra banda de l'estret de Karimata, hi ha Borneo i el mar de la Xina Meridional. A l'oest de l'illa hi ha l'oceà Índic.
A la vora de Sumatra, hi ha un gran nombre d'illes i arxipèlags que en depenen administrativament. Destaquen, a la costa de l'Índic, l'arxipèlag de Mentawai; les illes Riau i les illes Lingga, prop de l'extrem sud de la península de Malacca, i les illes de Bangka i Belitung, entre Sumatra i Borneo.
La major part de l'illa era coberta de selva tropical, però el desenvolupament econòmic, juntament amb la corrupció i l'explotació forestal il·legal, n'amenacen l'existència. Ni tan sols les àrees protegides (a Sumatra, hi ha més d'una desena de parcs naturals) s'han deslliurat de la devastació.
Geografia humana[modifica el codi]
Sumatra no té una densitat de població gaire alta: tan sols uns 85 hab/km². La població total és de més de 40 milions de persones. Així i tot, és la cinquena illa més poblada del món. Les regions més habitades són el nord i les terres altes de l'oest, i els principals centres urbans són Medan i Palembang.
En conjunt, la població és d'ètnia malaia, composta per tribus molt diferents que parlen 52 llengües. La majoria d'aquests grups, però, tenen tradicions i costums similars i les llengües són molt semblants. A la costa oriental, dominen els parlants de malai, mentre que al sud i al nord es parlen llengües emparentades, com el lampung i el minangkabau. El nord de l'illa és habitat pels bataks, mentre que la costa més septentrional és dominada pels acehs. A les ciutats, també hi ha presents unes quantes minories ètniques xineses.
La major part de la població és musulmana (un 90%). La majoria dels bataks, en canvi, són cristians protestants, religió que hi va ser implantada pels neerlandesos durant l'època colonial. La resta professen l'hinduisme, el budisme, el catolicisme o creences tradicionals xineses.
Divisió administrativa[modifica el codi]
Sumatra i les illes i arxipèlags adjacents que en depenen es divideixen en 9 províncies i una regió especial (daerah istimewa)*:
- Aceh *
- Bangka-Belitung
- Bengkulu
- Illes Riau (Kepulauan Riau)
- Jambi
- Lampung
- Riau
- Sumatra meridional (Sumatera Selatan)
- Sumatra occidental (Sumatera Barat)
- Sumatra septentrional (Sumatera Utara)
Història[modifica el codi]
Marco Polo esmenta el port de Perlak (sota la forma Ferlec) el 1292 i anomena l'illa "Petita Java". Al segle xiv, l'islam es va difondre per l'illa, on hi havia principalment regnes hinduistes, començant pel port comercial de Perlak. El soldanat d'Atjeh al segle xvi va estendre l'islam per l'illa.
Vegeu també[modifica el codi]
- Zabaj, ciutat i regne hindú