Culpabilitat
La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu que té una persona que pensa que ha actuat malament. És una sensació subjectiva, ja que pot correspondre o no[1] a una infracció de la llei o les normes ètiques acceptades, depèn dels propis valors, del que es considera bo o no. La religió[text imprecís] creu que és l'ànima la font d'aquest sentiment, ja que quan la persona s'aparta del recte camí, envia un senyal al cos. Els sociòlegs afirmen que es basa en la por al càstig i el desig de tenir bona fama pública, per la qual cosa un individu que ha transgredit una norma preveu una possible sanció social, en forma de menyspreu o retret. Seria, per tant, un mecanisme d'alerta[2] de l'autoestima, que veu el perill de perdre l'afecte dels altres. Segons Sigmund Freud , és el superjo o consciència la part de la ment que activa aquest mecanisme. Moltes cultures tenen mecanismes d'expiació per alleujar el sentiment, com la reparació a la víctima, el càstig o penitència i la confessió. Físicament s'explica per l'existència de neurones mirall, que permet empatitzar amb els resultats negatius de la pròpia acció i en viure les seves conseqüències desagradables experimentar dolor. Es considera que una persona que no té sentiment de culpabilitat quan obra malament és un psicòpata o pateix un trastorn sever de la personalitat.
Referències [modifica]
- ↑ Karabaic, Claudia. ¿Qué es el sentimiento de Culpa?.
- ↑ Serret Taixà, Jordi. (2010). La culpa: Quan jo sóc l'altre. De la responsabilitat a l'exigència.
Bibliografia i webgrafia [modifica]
- Klein, Melanie. (1948). Sobre la teoría de la ansiedad y la culpa.
- Bucay, Jorge. (2006). De la autoestima al egoismo. (1ª ed.). Buenos Aires:Oceano. ISBN 970-651-421-X
- Jaramillo, Javier. El sentimiento de culpa, el súper yo y la pulsión de muerte. Revista Colombiana de Psicologia.