La Filarmònica de Szczecin, de l’estudi barceloní Barozzi-Veiga, Premi Mies van der Rohe

L'edifici de la Filarmònica de Szczecin (Polònia), obra de l'estudi barceloní Barozzi-Veiga, ha estat el guanyador de la XIV edició del Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea Mies van der Rohe, que s'ha decidit aquest matí a Barcelona. L'obra guanyadora s'ha imposat a les altres quatre finalistes: el Museu d'Art de Ravensburg (Alemanya), el Museu Marítim de Dinamarca a Helsingor, el celler Antinori a Bargino-San Casciano Val di Pesa (Itàlia) i el Centre d'Estudiants Saw Swee Hock de la London School of Economics (Regne Unit).

L'edifici que s'ha imposat és obra de l'estudi Barozzi-Veiga, liderat pel gallec Alberto Veiga (Santiago de Compostel·la, 1973) i l'italià Fabrizio Barozzi (Rovereto, 1976), que estan instal·lats a la ciutat de Barcelona des dels seus inicis, fa deu anys, i que han comptat amb la col·laboració de Studio A4 per a aquest encàrrec. En el mateix acte s'ha fet públic el guanyador del Premi Arquitecte Emergent, que ha recaigut aquesta vegada en la Casa de la Luz de Cilleros (Càceres), de l'estudi barceloní Arquitectura-G.

Feia temps que no es vivia tanta expectació en aquest edifici creat per Mies van der Rohe per al seu país, Alemanya, per celebrar l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. No hi era Alfons XIII, com el dia de la seva inauguració, però si la flor i nata del món de l'arquitectura. Sobretot els cinc equips (de 420 de 36 països que s'havien presentat) que havien aconseguit arribar a la final d'aquest divendres a Barcelona. Quan el director general adjunt d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, Jens Nymand Christensen, ha llegit el nom del guanyador, la majoria d'assistents que omplien aquest poderós edifici de línies sòbries, han cridat d'alegria i han aplaudit amb entusiasme. I no els faltaven motius. El nom del projecte guanyador, a diferència de les edicions anteriors, no se sabia amb antelació, i s'ha decidit després de la presentació que van fer ahir tots els candidats davant el jurat de set persones.

L'edifici de la Filarmònica de Szczecin, que es va inaugurar l'octubre de 2014 i que ha acabat imposant-se és la primera obra internacional de l'equip d'arquitectes Barozzi-Veiga, autors d'altres obres com l'Auditori d'Águilas (Múrcia) i el de la Denominació d'Origen Ribera del Duero a Roa (Burgos). "Pesa molt, aquest premi. Això és una catapulta, però també una gran responsabilitat", assegurava Barozzi, amb alegria continguda i amb la maqueta del pavelló que li acabaven de lliurar com a reconeixement al seu treball.

L'edifici de la Filarmònica de Szczecin, amb una cridanera façana blanca (igual que el seu interior) que s'il·lumina des de l'interior, s'integra en la trama urbana de la ciutat, ja que repeteix l'estructura de les construccions properes. "Deriva d'una interpretació personal de la realitat, ja que la façana no deixa de ser una acumulació de les casetes que donen identitat a aquesta ciutat”, explicaven els arquitectes entre abraçada i abraçada de felicitació, mentre que negaven que la seva obra fos un edifici icònic. “encara que ho sembli, no ho és, no té cap virtuosisme”, explicava Barozzi. Els arquitectes van guanyar fa set anys un concurs públic convocat per l'Ajuntament de la ciutat i al que es van presentar quan una persona polonesa del seu equip els va informar del concurs.

La idea municipal era regenerar el teixit urbà bombardejat en la II Guerra Mundial i activar un barri. "Ha estat un projecte difícil de fer. Era el primer projecte d'envergadura que es feia en aquesta ciutat des de la postguerra i per a la mateixa administració era un experiment", ha afegit Veiga. "La Filarmònica necessitava il·lusió i volíem que la tingués. El resultat ha estat excel·lent, perquè sabem que funciona, la gent visita l'edifici, en parla i demana que estigui obert. Una altra cosa és que després els agradi o no, però el millor de l'edifici no és l'edifici en si, sinó com la gent se l'ha fet seu”, destaca Barozzi.

Pel que fa a la idea de treballar fora de Barcelona, Barozzi ho té clar: "Representem el que està passant en totes les professions. El nostre despatx és típic de la nostra generació: que hem buscat a Europa la nostra casa i el nostre lloc de treball". La paradoxa és que l'equip guanyador no té cap obra a Barcelona. "Estem presentat obres a concurs, però ara com ara no en tenim cap construïda. Vam venir a Barcelona gairebé per casualitat, però teníem clar que volíem fer una arquitectura de qualitat, i aquesta idea de tenir Europa com a marc de treball ha estat gairebé natural, no ha respost a cap necessitat". Pel que fa als seus referents no en tenen cap dubte: "En tenim molts, però ara som aquí, en aquest edifici que és impressionant", diuen gairebé alhora.